Deborah Hay (1941, Brooklyn, NY) és ballarina, coreògrafa, mestra i escriptora, sense jerarquia entre aquests aspectes de la seva ingent creació, alhora que protagonista d’alguns dels canvis artístics més revolucionaris del segle xx. Als anys seixanta va formar part del col·lectiu de la Judson Church Theatre juntament amb Steve Paxton, Lucinda Childs, Trisha Brown, Simone Forti, Yvonne Rainer, Anna Halprin i altres artistes de diverses disciplines que van trencar les fronteres del moviment dansat amb gestos quotidians i col·laboracions multidisciplinàries. També va ballar a la companyia de Merce Cunningham en la seva gira internacional del 1964, abans de retirar-se al camp, a viure l’experiència de la vida comunitària, les primeres drogues psicotròpiques i el camí de la introspecció.
Tot això li va servir per alliberar-se d’una dansa prefixada i emprendre la recerca d’un art que es qüestionava a si mateix, on cada pregunta era la clau que obria un nou camp de recerca. Es demana sobre els gestos domèstics i extreu un coneixement preciós de l’experiència de ballar amb no professionals a les seves Circle Dances, que després sintetitza en solos que ella balla; es pregunta fins on arriba la llibertat de no tenir públic que li permet pensar en un cos que es deixi mirar. I, finalment, davant la incògnita de què mira el qui és mirat, entrena un ballarí capaç de transformar la seva mirada en energia escènica. En resum, Hay pren un gir radical cap a la consciència perceptiva de la dansa que transforma absolutament la dansa i els qui la practiquen. Jérôme Bel, William Forsythe o Anne Teresa de Keersmaeker són alguns dels que han estat tocats per aquest ensenyament.
Al llarg de la seva carrera ha escrit quatre llibres i una vintena d’articles. A My Body the Buddhist (2000), traduït al francès pel seu col·laborador Laurent Pichaud, presenta la seva filosofia del cos (un cos que rep energia en la rendició) i parla de transmissió i de noves eines de composició escènica, alhora que és un projecte d’experimentació literària amb múltiples punts de vista. L’escriptura té un paper potenciador dins la seva coreografia, més enllà de ser una manera de documentar-la i compartir-la: serveix per aprofundir en el coneixement d’allò que fa, fins al punt que podríem parlar de coreografia del llenguatge. Deborah Hay és de les poques artistes que han aconseguit que la dansa existeixi a través de les paraules i, amb les seves partitures —un codi mixt entre el dibuix, el text, el mapa i la poesia—, es fulmina la idea d’un cos representacional per obrir-lo a l’infinit amb una dansa plena de subtileses que no s’assembla a res.
Sobre Cullberg
Cullberg és la companyia de dansa contemporània de repertori nacional i internacional de Suècia, una companyia que abraça contínuament la cocreació per fer dansa d’avantguarda i aconseguir arribi al gran públic. Juntament amb coreògrafs d’arreu del món, explorem idees sobre possibles maneres de definir, produir i presentar la dansa. Aquesta recerca és el pilar fonamental d’una companyia que sempre està present en l’escena internacional. Durant el període 2019-2021, Cullberg treballa exclusivament amb tres artistes associats: Alma Söderberg, Deborah Hay i Jefta van Dinther. El nucli de la companyia està format per disset ballarins de primer nivell que tenen un paper central en totes les creacions. Les seves obres sorgeixen dels temps en què vivim, com a part de l’entorn sociopolític, que entre altres coses inclou qüestions d’igualtat, diversitat i sostenibilitat. Al capdavant de la companyia hi ha el director artístic Gabriel Smeets i la gerent Stina Dahlström. Cullberg forma part del Riksteatern, el Teatre Nacional de Suècia.
Projecte cofinançat pel programa Europa Creativa de la Unió Europea com a part de DANCE ON, PASS ON, DREAM ON
