Els murs que s’aixequen sobre els cossos

Hi ha murs que no delimiten territoris, sinó cossos. Són els murs construïts per les normes socials, la vigilància, les estructures de poder o les imatges que condicionen la manera com ens movem, ens mostrem i ens relacionem amb els altres. Aquest itinerari reuneix artistes que exploren aquestes formes visibles i invisibles de control, des dels arxius del franquisme fins a les xarxes socials i el capitalisme digital.

Inka Romaní investiga els dispositius disciplinaris sobre els cossos femenins durant el franquisme, mentre Candela Capitán i Núria Guiu examinen les noves formes d’exposició, control i mercantilització del cos en l’era digital. Guillem Jiménez i laSADCUM traslladen aquesta reflexió al capitalisme contemporani, i Taiat Dansa revisita l’univers de Lorca per parlar de l’autoritat i la resistència. Lorena Nogal situa la transformació al centre de la identitat, mentre La Veronal proposa una experiència escènica que qüestiona les jerarquies i redefineix les relacions entre intèrprets i públic.