‘I aleshores la dansa’, per Azucena Moya

Geometria, l’última creació de la companyia de dansa Roseland Musical, aposta per la immersió del públic trencant amb la quarta paret i expandint l’espai escènic a tota la sala. Tant la coreografia com la tecnologia juguen un rol indispensable per fer que les assistents quedin embolcallades en una atmosfera de dansa, poesia i projeccions 3D.

Tres figures bàsiques: el quadrat, el triangle i el cercle emprenen un viatge de descoberta sobre el món físic i matemàtic. Aquestes tres figures s’exploren també des d’una aproximació artística, que atribueix un personatge i una manera de moure’s per a cada forma geomètrica.

El vestuari voluminós amb llums LED recorda a les figures del Ballet Triàdic de la Bauhaus (1922), les quals buscaven reduir les formes del cos humà a unes línies geomètriques bàsiques, que poguessin estar en relació amb l’espai i el moviment. Però mentre que les figures del Ballet Triàdic simbolitzaven una forma abstracta més sintètica, les figures que trobem a Geometria busquen la relació amb el caràcter humà i amb el moviment associat a diversos estats emocionals que es poden reconèixer fàcilment. La il·luminació en aquest aspecte, juga un paper important en la peça, ja que crea codis visuals en relació als personatges, situa l’espectador en un espai simbòlic i el condueix cap a un món desconegut, però també carregat d’informació: direccions, angles, superfícies… Una posada en escena que vol ser experimentada a través de la dansa – contemporània, clàssica, ètnica i urbana -, els textos de Montse Ginesta i la música de Xavi Oró.

L’ús de la tecnologia com a element de suport per la dansa continua sent la pedra angular de la companyia, la qual ha anat desenvolupant amb els anys un llenguatge coreogràfic basat en imatges potents vinculades amb diversos estils de dansa. Com a Viaje al centro de la Tierra (2015), darrera peça de Roseland Musical basada en l’obra de ciència ficció de Jules Verne. En aquesta ocasió, Geometria s’endinsa en l’estètica del vídeo-joc i els personatges que estan a mig camí entre l’humà i l’avatar. Aquests ballarins i ballarines amb aparença de cyborgs interpel·len a les generacions que Taylor, P. G., & Carpenter, B. S. (2007) anomenen ‘screeners’ o ‘nadius digitals’. Nens i nenes que han crescut immerses en les pantalles d’ordinadors, tablets i smartphones; i que reconeixen el llenguatge de les imatges, el so i el vídeo dins la seva quotidianitat.

L’ús particular que fa Geometria de la tecnologia ens recorda a espectacles que utilitzen animació i efectes visuals en diàleg amb el moviment i amb el desenvolupament de la dramatúrgia de la peça. Com Chotto Desh (2015) d’Akram Khan Company i (2019) de la cia Maduixa, en els quals destaca la interacció entre els/les intèrprets en una escenografia digital que conviu amb el moviment coreogràfic.

El món tecnològic ha impregnat les creacions per a públic familiar i infantil amb una estètica futurística, però càlida i humana alhora. Enguany trobem creacions com la de Roser López Espinosa: Cometa (2021). La peça fa referència a una astronauta vinculada amb la tecnologia i la ciència, però molt propera, que desborda curiositat i ganes de passar-s’ho bé. Així doncs, el futur que impregnava la ciència ficció amb imatges de cotxes voladors, hologrames i altres quimeres; arriba ara a una quotidianitat que, dins del virtuosisme tecnològic, està focalitzada en les imatges i les pantalles.

Geometria vincula aquesta tecnologia amb un dia a dia proper i terrenal. La presència del cos físic i la dansa ajuden a baixar totes les versions humanes – ficcionals i virtuals -, perquè possibilita que l’espai digital esdevingui corpori. A l’escena hi ha un temps dilatat però efímer, no es pot repetir allò que succeeix en el moment present. Per això la combinació entre imatges virtuals, veu en off i la presència física-encarnada de les ballarines esdevé tan interessant. Precisament perquè vincula els dos mons pels quals totes les persones estem transitant contínuament – ja sigui en l’àmbit domèstic, escolar i educatiu o professional -. Aquests dos espais: analògic-presencial i digital es fusionen i es col·loquen sobre un mateix escenari per a que convisquin.

El resultat és un joc molt clar entre el moviment i l’expansió d’aquest, gràcies a les noves possibilitats que ofereix la pantalla i les projeccions 3D. Des de generar una escenografia dinàmica i interactiva, fins a fer-nos sentir que estem viatjant per l’espai i el temps, descobrint coneixement a través del moviment.

La companyia de dansa Roseland Musical, fundada al 1987 per Marta Almirall, és un referent en la creació d’espectacles de dansa per a infants i joves. A l’any 2007 la companyia va rebre el Premi Nacional de Cultura en reconeixement a la seva tasca de creació de públic infantil i juvenil. Els seus espectacles es caracteritzen per comptar amb diferents artistes de l’àmbit de les arts escèniques i visuals, guió, música i composició, disseny de vestuari i escenografia; a més de la creació coreogràfica que barreja diferents estils de dansa.

Azucena Moya

ROSELAND MUSICAL presenta ‘Geometria’ al Mercat de les Flors del 26 al 30 de desembre de 2021 i del 2 al 5 de gener de 2022

Videos:

– Ballet Triàdic – Bauhaus, d’Oskar Schlemmer

– Chotto Desh d’Akram Khan C.

– Lú de Maduixa teatre

– Cometa de Roser López Espinoza

Bibliografia:

– Koss, J. (2003). Bauhaus Theater of Human DollsThe Art Bulletin85(4), 724–745.

– Taylor, P. G., & Carpenter, B. S. (2007). Mediating Art Education: Digital Kids, Art, and Technology. Visual Arts Research, 33 (2), 84–95.

Webs d’interès:

https://www.akramkhancompany.net/productions/chotto-desh-2015/

http://maduixacreacions.com/espectaculo/lu/

https://www.roserlopez.com/cometa.html

https://proyectoidis.org/ballet-triadico/

Deixa un comentari