La música ens commou i ens fa moure, tots ho hem experimentat en el propi cos. El peu que, sense previ avís, marca el ritme de la cançó que sona és només una petita mostra d’aquesta unió tan forta. Però dansa i música s’han relacionat de maneres molt diferents i no sempre com a acte reflex. De fet, la reflexió sobre la pròpia trobada entre dansa i música ha obert un ventall de possibilitats davant seu -i davant nostre, els espectadors- on els colors de cada entitat queden reforçats pel contacte amb l’altra.
Aquesta relació de suport mutu i d’igualtat entre música i dansa passa per la trobada cos a cos dalt de l’escenari, on ballarins i músics respiren el mateix aire, s’escolten els uns als altres, es miren i fan alhora. Això és el que comparteixen totes les propostes d’aquest itinerari de Dansa i Música que, per altra banda, ens acosten a poètiques ben diverses: des de Highlands, la peça amb la qual Mal Pelo culmina la seva investigació sobre Bach, fins a Jonas & Lander fent d’arqueòlegs de fados a Bate fado per trobar la dansa que acompanyava aquestes cançons de melancolia, passant per la trobada de la ballarina Natalia Jiménez amb la pianista Jordina Millà en un autoretrat escènic a partir de l’obra de Virgina Woolf. O la música espanyola de Romances inciertos, que tan inclou música sefardita com jotes, i que François Chaignaud i Nino Laisné fan transitar d’un instrument a un altre.
El flamenc potser sigui l’expressió artística que ha mantingut més viva la flama d’aquesta trobada entre dansa i música en escena, segurament per les arrels populars que no ha perdut, i per això també té el seu lloc en aquest itinerari. En aquest cas, però amb el flamenc d‘Israel Galván, creador de referència del flamenc contemporani i que no deixa mai indiferent. Aquest cop es presenta amb el Niño de Elche a Mellizo Doble i amb una reinterpretació del Amor Brujo al costat d’Eduarda de los Reyes, on canvia l’orquestra per un piano -que toca Alejandro Rojas-Marcos- i la veu de David Lagos.
