Amb més de vint anys de trajectòria, el Mercat de les Flors és la institució de referència per a la dansa i les arts del moviment a Catalunya. Un espai dedicat a acompanyar la creació, impulsar els artistes i apropar la dansa a públics diversos.
El Mercat no és només un teatre. És un lloc on la dansa es crea, es pensa i es comparteix; un espai de trobada entre artistes, públics i comunitats. Durant més de dues dècades, ha estat una institució clau per al desenvolupament de la dansa a Catalunya, impulsant un ecosistema artístic viu que entén la dansa no només com una pràctica artística, sinó també com una forma de coneixement, relació i transformació.
La temporada 2026/2027 inaugura una nova etapa per al Mercat. Mentre l’edifici es prepara per a una fase de renovació i les seves sales tanquen temporalment, la programació es desplaça a diferents espais de Barcelona i del territori català. Aquest moviment no representa una pausa, sinó una oportunitat per imaginar un Mercat sense murs: més obert, més permeable i més connectat amb la ciutat, les seves comunitats i els seus paisatges.
Aquest moment de transformació coincideix també amb la posada en marxa del programa d’artistes associats del Mercat, una línia de treball destinada a reforçar l’acompanyament a creadors i creadores al llarg del temps. Inka Romaní, Lorena Nogal, Guillem Jiménez i Candela Capitán formen part d’aquesta primera generació d’artistes associats, les investigacions i creacions dels quals travessen la programació.
Sota el lema Ballant cauen murs, la programació planteja una pregunta senzilla i urgent: quins murs necessitem enderrocar avui?
Molts dels murs que travessen el nostre present es construeixen sobre els cossos. Vivim en una època marcada per noves formes de vigilància, control i disciplinament. Els cossos són observats, classificats, exposats i sotmesos a múltiples pressions socials, polítiques i tecnològiques. Les creacions de Candela Capitán, Núria Guiu, Guillem Jiménez, Ester Guntín i Lorena Nogal exploren algunes d’aquestes tensions contemporànies, revelant cossos hiperexposats, normativitzats, vigilats o modelats pels relats del rendiment, la imatge i la tecnologia. Al mateix temps, artistes com Inka Romaní i Taiat Dansa ens recorden que aquests mecanismes tenen una història. Les seves obres revisiten les formes de control exercides sobre els cossos durant el franquisme i les estructures patriarcals que Federico García Lorca va denunciar en el seu temps, mostrant com molts d’aquests dispositius de poder continuen projectant-se sobre el present. A través de totes aquestes propostes apareixen cossos travessats per normes, expectatives i sistemes de dominació que condicionen la nostra manera d’habitar el món i de construir la nostra identitat.
Però aquests murs no només condicionen els cossos: també els desgasten. Davant l’esgotament col·lectiu, la incertesa i la sensació de col·lapse que travessen el nostre temps, apareixen cossos cansats, convulsos, monstruosos o en transformació permanent. Les creacions de (La)Horde, Katerina Andreou, Marlene Monteiro Freitas, Ewa Dziarnowska i PSIRC observen precisament aquest moment en què les estructures que sostenien el món comencen a esquerdar-se. Són obres habitades per la crisi, però també per la pregunta sobre com continuar endavant quan desapareixen els referents, com reconstruir refugis i quines formes de resistència continuen sent possibles. Les seves obres imaginen societats que ballen fins a l’esgotament, paisatges sorgits després de la catàstrofe, rituals on el caos obre noves possibilitats, espais d’atenció compartida o refugis construïts enmig de la incertesa. Són propostes que ens recorden que, quan els murs s’esquerden i el món conegut deixa d’oferir respostes, la dansa continua sent un lloc des d’on imaginar altres formes de vida.
La temporada es pregunta també per un tercer mur: aquell que determina quines identitats, cultures i formes de vida són reconegudes com a legítimes. En un món on certes narratives continuen ocupant el centre mentre d’altres romanen als marges, les creacions de Mette Ingvartsen, Jefta van Dinther, Alice Ripoll, Piny, Aina Lanas, Mamela Nyamza, Vanesa Aibar, Silvia Batet i el col·lectiu WAN, seleccionat per desenvolupar la nova producció de Cèl·lula #7, exploren territoris on les identitats romanen obertes, les cultures es barregen i les tradicions es transformen. Ens conviden a travessar espais on la identitat es manté oberta i on els cossos assagen altres formes d’existència. A través del ritual, la memòria, la ficció, el llenguatge, la cultura de club, les genealogies invisibilitzades o les identitats híbrides, aquestes propostes reivindiquen la capacitat d’imaginar altres futurs possibles.
La programació per a infants, adolescents i famílies participa també de les preguntes que travessen la temporada. Si una part de la programació s’interroga sobre els mecanismes que condicionen els nostres cossos, les barreres que ens separen dels altres o els límits de la nostra imaginació, les propostes d’Anna Rubirola, Cécile Brousse i Manel Salas Palau, Marc Lacourt, Laura Alcalà, Animal Religion, Laura-Mireia- Dory, Montdedutor, AzkonaToloza i Roger Bernat conviden a abordar aquestes qüestions des de la curiositat, el joc, el descobriment i l’experiència compartida. Són projectes que entenen la imaginació com una eina de transformació i que proposen noves formes de relació entre generacions, cossos i comunitats.
Aquestes preguntes també es traslladen a l’aula de la mà de Roser López Espinosa, Quim Bigas i Aimar Pérez Galí, que continuen explorant la dansa com una eina pedagògica, creativa i de pensament crític.
La temporada es completa amb la presència de festivals i plataformes com Sâlmon, IF i elPetit, que continuen enriquint l’ecosistema artístic del Mercat i reforçant la seva vocació com a espai obert a l’experimentació, la recerca i el diàleg entre disciplines, llenguatges i públics diversos.
A més, aquesta temporada 2026/2027 es desplega més enllà de les sales del Mercat. En col·laboració amb el Teatre Lliure, el Mercat presenta les creacions d’Israel Galván i Mohamed El Khatib, María Muñoz i Amala Dianor; juntament amb el Gran Teatre del Liceu incorpora la nova producció de Crystal Pite i Kidd Pivot; i en col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya oferirà a Sharon Eyal. A aquestes propostes s’hi sumen projectes concebuts per a altres contextos i territoris, com la intervenció col·lectiva d’Aina Alegre al Castell de Montjuïc, la creació de Pablo Lilienfeld & Federico Vladimir a les Piscines Municipals o el projecte de Vero Cendoya a Tarragona i a Girona. Tindrem també una programació familiar en complicitat amb el SAT! Sant Andreu Teatre, que serà la Laura Alcalà i Ma Compagnie-Marc Lacourt.
Aquesta expansió marca l’inici d’una nova etapa per al Mercat. Davant el tancament temporal de les seves sales durant els pròxims dos anys a causa de les obres de remodelació de l’edifici, la institució inicia un període de programació extramurs que transforma una circumstància excepcional en una oportunitat per reforçar aliances, ampliar la presència de la dansa a la ciutat i al territori i construir noves formes de trobada amb artistes, públics i comunitats. Més que una pausa, aquest desplaçament inaugura una xarxa de col·laboracions artístiques i institucionals que acompanyarà el Mercat durant els pròxims anys i reafirma la seva voluntat de continuar sent una institució oberta, permeable i en moviment.
Durant els pròxims anys, la dansa travessarà nous espais, trobarà altres públics i construirà noves formes de trobada. Perquè els murs que volem enderrocar no són únicament arquitectònics. Són també les estructures que sotmeten els cossos, les barreres que ens separen dels altres i els límits que redueixen la nostra capacitat d’imaginar. Davant d’aquests murs, la dansa continua sent una de les formes més poderoses de resistència, trobada i transformació.
María José Cifuentes (directora del Mercat de les Fors)
