Moviment i so apareixen alhora, la seva relació és originària des del moment que el cos sona en moure’s i, fins i tot, sense ni tan sols desplaçar-se; el batec del nostre cor és el primer timbal i potser per aquesta raó la música ens condueix a ballar. Però la proximitat entre una expressió i l’altra no es limita a una relació de causa-efecte, sinó que pot desenvolupar-se en modalitats diverses, fins i tot en paral·lel i no arribar a tocar-se mai.
Al cicle Cos de so s’experimenta l’extrem oposat, amb obres de sonoritat corporal, és a dir, on el cos pot ser un instrument o activar l’instrument a partir de l’experimentació corporal. Aquest cos també pot ser arquitectònic, com en el cas de Park Keito, o tot un paisatge per a Oscar Bueno. En el cas d’Anna Fontanet, la mediació digital dona forma a la relació entre cos i so que s’endinsa en aspectes autobiogràfics i genera nous batecs.
Pack Cos de so – Aconsegueix-lo aquí.
