‘Temptatives d’un vocabulari’ (sobre Carmen//Shakespeare), per Roberto Fratini

GLOSSARI

L’arxipèlag dels objectes, fetitxes, tics i leitmotiv de Carmen//Shakespeare i l’espai-temps on, aquí i ara, navegues: una geografia líquida, o una xarxa de la qual és menester desconfiar perquè, com totes les xarxes, és de fet una trampa.

ULL DE BRUIXA

Un ull de peix; un mirall convex que, tot reproduint la curvatura real de l’ull humà, materialitza la vel·leïtat de capturar en una sola ullada la totalitat esfèrica de l’espai i de les seves perifèries. Com si fos bruixeria, ja que s’atorga el poder de furgar en els racons del futur imminent, aquest ull s’instal·la en alguns passatges, passadissos i carreteres per veure anticipadament els perills i els accidents que ens aguaiten per tot arreu. Aquest ull vident vigila les botiguetes de llaminadures. A El matrimoni Arnolfini de Van Eyck, la seva retina de vidre reflecteix una imatge acomplida i completa de prosperitat burgesa i de fidelitat conjugal.

Clarividència enganyosa: l’ull de bruixa només veu les realitats que ell mateix deforma.

 BOLA CALBA

És el globus de discoteca, que acostuma a irradiar histèricament en totes direccions els feixos de llum que rep. És el sol barat i reproduïble de les masmorres on la gent balla de nit. Recobert de miralls diminuts, els va perdent qual li donen cops o quan roda per terra. És un mapamundi entossudit a fer-se una pell d’escames, un mosaic d’imatges entestat a reflectir el món per arrossegament. Profecia analògica dels píxels de les pantalles, la seva calvície és una relíquia psicodèlica sembrada de zones opaques, buides de llum i d’imatge, com els buits de memòria d’un cervell atacat per l’edat.

CRASH-TEST

És la il·lusió de simultaneïtat i anticipació subjacent en tota computació de la imatge del món. L’accident de trànsit sembla evitable si sabem anticipar-nos-hi, mesurar-lo, simular-lo, calcular-lo: preveure i prevenir l’horror instantani de la fatalitat. Un crash-test serveix per trencar el que es vol reforçar tot esperant que mai no es trenqui del tot.

En el conflicte entre les estratègies causals de José i les estratègies fatals de Carmen, el crash-test és la simulació pietosa d’una fi (de la vida i de l’amor) que no serà mai nostra mentre la puguem veure executada per un doble, un avatar, un maniquí de cap trencat. Els crash-tests es fan per posar a prova l’omnipotència de la maquinària (la que som, la que conduïm, la que roda per nosaltres).

XOC

També shock (o estat de -). És el drama al·legòric en què totes les complicacions amoroses s’estavellen. És la sexualitat rasa, l’emancipació traumàtica de la col·lisió. Accelerar i desaparèixer. No hi ha cap amor que no sigui alhora una clara promesa de catàstrofe i un obscur càlcul de riscos.

 REC

Ella: Per què sempre has de fer «REC» abans que res?

Ell: Perquè em cal atrapar alguna cosa que ja hi era, abans.

Ella: Que facis «PLAY»!
Ell: Que no és «PLAY»! És «REC»; sempre ha estat «REC».

PUNT VERMELL

És la intermitència, el papalloneig, la pulsació insistent d’un fantasma que potineja llocs sempre canviants de la pantalla i de l’espai, embruixant-los amb les seves absències. És la ironia d’un punt i a part repetit i seguit fins a la sacietat, però mai aconseguit. És un estrany ectoplasma globular, que batega com un cor, com un senyal de perill imminent, com una amenaça o com la prova definitiva que s’està produint un «REC» (un enregistrament).

És Carmen a l’aguait, seduint, fugint, escapolint-se. «Tu crois le tenir, il t’évite. Tu crois l’éviter, il est là.»

HIVERNACLE(S)

És un edifici-estructura: l’esquelet, la graella, la quadrícula, la xarxa, el dibuix, el projecte. L’única obra vista que té és un entramat diàfan, una gelosia que s’ha totalitzat. No té ni amagatalls ni privacitat (tot i que de vegades conté una jungla).

Aquest lloc recordarà la captura sistemàtica, el mesurament modular i exhaustiu del món que efectua un escàner. És l’esquelet de les balenes que van engolir Jonàs, Pinotxo i altres nàufrags. Morta la balena, queda una basílica de cartílag, que s’empassa a cabassos un plàncton incalculable d’imatges, ombres i reflexos. Capta així, ingerint-les, digerint-les (dirigint-les), generoses racions de món: un hivernacle empresona el que mira per gestar-ho; un hivernacle és un espai metabòlic de conreu i fermentació, de reproducció industrial, accelerada i acarnissada de tot el que ja no sap néixer ni morir espontàniament. És l’al·legoria d’Occident i de les seves aclimatacions.

ESTOC

Un estoc és una acumulació amb vista a futurs consums. Un lloc de possibles; un lloc de potencialitats. Un estoc és la cobdícia de la col·lecció i el vertigen de la llista. Dels caiguts, se’n fan paisatges. Dels deposats, se’n fan cementiris: estocs de cossos, reunits, (des)com-postos de cara a eventuals dies del judici. Un estoc és un repositori de caducitats: del cos rebaixat a cosa; de la cosa rebaixada a eina; de l’eina rebaixada a ferralla. Tot estocatge té alguna cosa d’operació geològica: de reducció. Reduir el paisatge aleatori a un arxiu homogeni i uniforme de matèria.

 

CAMP DE FLORS

És un sembrat aleatori de lapsus i caigudes, de taques irregulars de colors, coses i cossos. De restes d’acció que proliferen sense cultivar i que són, per tant, incultes. «La fleur que tu m’avais jetée.» Un camp de flors és un cementiri de coses vives.

 ESCOMBRIAIRE

És la miniatura-joguina d’una dona armada d’una escombra, oculta —o perduda— en algun racó del dispositiu; una figura al fons del paisatge. Seria massa petita fins i tot per integrar-se en una maqueta d’escala modesta. Diuen que li agrada amagar-se entre la ferralla. Ningú no ha sabut trobar-la i se sospita que va desaparèixer, escombrada per error, en una de les múltiples tempestes que van arrasar la selva dels cables. Des d’aleshores és només un mite i, com la mort, aguaita en qualsevol punt.

ESTOP

TABLAO

És l’escena més petita; la dels taulons, la de la taula. És la taverna de Lilas Pastias; un espai sense llei on militars, gitanos i malfactors beuen junts. És un espai d’exhibicionisme dialèctic i d’intercanvi etílic de punts de vista. És el metadiscurs embogit i armat de navalla. És la junta imperfecta de les fustes, el soroll de les cadires desplaçades, el cruixit de les idees.

MAQUETA

És la miniatura, la domesticació d’alguna cosa. La reducció de la vida a joguina. El fetitxe del que és analògic en la metròpoli dels dispositius electrònics i digitals. La maqueta permet la multiplicació de les falses veritats del futur; és el teatret del que hauria pogut succeir i que ara s’explica com si hagués de passar.

DOBLE SOL

El sol real i el que s’està filmant. El doble reflex de la llum als ulls. Els dos fars del cotxe. La teoria política impossible del poder secular i sagrat. «En els territoris radicalitzats hi ha dos sols; això multiplica les ombres i fa que tot sigui perillós.»

PLÀNCTON

Del grec antic planktós o «errant». És el caràcter errant incopsable dels microorganismes marins, que viuen en suspensió i en aparent passivitat perquè semblen inaptes per lluitar contra els corrents. És el destí i el menjar preferit de les balenes. El flux dels píxels que surten del quadre i de l’enquadrament. Tot el que perd la seva funció quan s’arrossega i s’arrasa. Tot el que, quan ja no es pot aïllar, es torna mar.

BOIRA

Contràriament al que es pensa, no és gasosa. La boira està composta de partícules sòlides de gel en suspensió. Confon els viatgers. Esborra el paisatge. Converteix els desitjos en presagis.

 «Each man kills the thing he loves.»

 HONTE

En francès, VERGONYA. Té un so similar a l’alemany UND, conjunció copulativa. És la parataxi eròtica de tot el que no ha aconseguit convertir-se en conte i, per tant, només és pols. És l’abisme invocat per l’abisme. És la caiguda cap endavant de la política i l’abjecció del fracàs.

SONET 66 (a)

Cansat de tot això, invoco el repòs de la mort,

cansat de veure el mèrit nascut captaire,

i l’escarransida matusseria, transvestida alegrement,

i la fe més pura, dolorosament violada.

«Oh, don’t call me to justify your love.»

SONET 66 (b)

I l’honor d’or, donat innoblement,

i la casta virtut, forçada a ser bagassa,

i el mèrit just, afrontat amb crueltat,

i la força paralitzada per un poder coix.

«T’estimo més que a la meva pròpia indecisió.»

SONET 66 (c)

…i l’art emmordassat per l’autoritat,

i la bogeria disfressada de metge, controlant el talent,

i l’honradesa senzilla, mal anomenada neciesa,

i el Bé que, captivat, serveix el Mal, el seu senyor.

SONET 66 (d)

Cansat d’aquestes coses, vull deixar el món,

només que, en morir, deixo sol el meu amor.

«Bye bye Life. Bye bye Happiness// Hello Loneliness. I think I’m gonna Die.»

 FOC FOLLET

Feu follet. És el que s’encén i s’apaga tot seguit. La flama de l’encenedor. El foc de palla de l’amor. El senyal que els signes també fermenten i, de vegades, en la foscor, cremen com efectes especials, fantasmes o il·lusions. El foc follet apareix sempre en llocs fèrtilment podrits i carregats de gasos inflamables: pantans, cementiris, basses de ferralla i desamors.

MATADOR(S)

El matador és la imatge d’una reciprocitat impossible i gloriosa: matar i rematar alhora que està disposat a ser mort i rematat. De fet, el matador sempre mata per procura i mor by proxy. Mata per a. Mata per. Mor en lloc de.

És el «tercer», la vedet no convidada però anhelada per qui estima els finals: l’espectador. Els espectadors.

VINGA!

RUEDO

Tot allò que rodeja l’últim rodatge. El circ rodó de la mort. La plaça, l’emplaçament, la posa, el centre que només ocupen els tercers.

ESCÀNER

La mirada maquinal que escombra la realitat. La mirada que, mirant-ho tot, no veu res perquè converteix en seqüències numèriques qualsevol aspecte del món. L’escàner és l’escombriaire electrònica.

Numeritzar, digitalitzar, descarregar, escanejar… Tan semblant a l’italià scannare (degollar). La fi del món, potser.

DAUS I CARTES

Eines de l’atzar i del destí, joguines perilloses que sempre es llencen, garanties d’una mort en bucle perfecte.

Diuen que l’únic ordre possible és totalment casual. Cartes i daus ho saben prou bé.

MULETA NEGRA

Peça de dol i d’amenaça, bona per fer veròniques, desplantes i també per entrenar remates. Capa per a toros daltònics, possibilita el black-out cada cop que esdevé necessari. Simula tolls de sang en pel·lícules mudes i pot lliscar com la línia d’un escàner cec recorrent els cossos, o cobrint-ne «les parts» com una banda de censura. La muleta negra és la fulla de parra de l’edat de les imatges.

PLAY!

DIAPASÓ

La forqueta vibratòria que respon als maltractaments emetent un perfecte LA. Es fa servir per afinar-se, acordar-se i provocar acords orquestrals.

Per al·lusions, també és promotor de tot el que es reïfica: LA Carmen de Bizet. LA Carmencita. «Là-bas dans la montagne.» «LA fleur que tu m’avais jetée.» LA mort.

 METRÒNOM

Cosa que, un cop programada, permet generar coherències rítmiques i sincronitzacions. Feliçment, a Carmen//Shakespeare els metrònoms són múltiples i les programacions, cacofòniques.

 RESISTÈNCIA

Objecte, preferentment metàl·lic, que s’escalfa quan se’l travessa. La resistència ofereix al plàncton una longevitat respectable.

 MAGNETISME

Propietat altament perillosa.

INTERRUPTOR

Tal com suggereix el seu nom: tot allò que interromp.

CABLE

El que transmet o transporta. La senda. El vincle. La serp a l’herba. El filferro del filferrista. El cordó umbilical. El cable que se echa cuando todo va mal. El que permet el nus de l’amor. Allò que transporta dades i fantasmes. El cable també s’escalfa quan se’l travessa.

CAMBRA/CÀMERA

Sempre fosca, fins i tot quan és digital. Ventre i estança de les imatges. El seu calabós, la seva cel·la de tortura. Emparentada amb l’arrel francesa cambre, que designa qualsevol espai cobert i amb voltes. Cabaret n’és un derivat.

DIÀLEG DE SORDS

Gènere poètic de gran sofisticació desenvolupat sistemàticament per LA Carmen (un cos) i Shakespeare (un corpus) cada cop que es creuen.

 VENTALL (PREFERENTMENT NEGRE)

Morrió de seducció, prototipus de mascareta, amagamisèries.

 TACONEO

Tècnica de ball viva i graciosa. Si és de dos temps, el segon s’ha d’accentuar molt. Atenció, quan es taconea no es taconea pa’bajo, es taconea pa’rriba.

 BUCLE

Miratge d’espais, temps, sensacions, records i accions que acaben tal com comencen. Malson d’una relació perfecta.

 REPLICANT

Qui dona la rèplica sense que ningú no li hagi preguntat res. El qui s’assembla tant a l’original que es pensa que és original. Aquell que és «després» però que es creu «abans» (és per això mateix que sempre cal fer REC).

 SOLDAT

Focus de com a mínim 1.000 watts que, damunt d’un trípode metàl·lic, il·lumina LA Carmencita (o l’encén).

FIL CONDUCTOR (PREFERENTMENT VERMELL)

Cosa a la qual cal agafar-se i que mai no s’ha de perdre, encara que es trenqui. Transportador d’històries, el fil conductor sempre ens duu al lloc on va ser tensat.

 TELECOMANDAMENT (O COMANDAMENT A DISTÀNCIA)

Objecte de petites dimensions però de gran poder. Una de les seves capacitats és la de perdre’s molt sovint. Una altra de les seves capacitats és la de (molt sovint) no tenir piles quan el trobes

COREOGRAMA (BÀSIC)

El coreograma bàsic és el temps subtil o infralleu que pot existir entre una decisió del cos i l’autoobservació de la seva sensació física més immediata. Aquesta paraula neix de la fusió de dues paraules: (coreo)grafia i foto(grama).

El coreograma qüestiona la continuïtat del moviment dins de l’acció a partir de la comprensió d’alguns estats paradoxals de la immobilitat: pausa, interval, transició, oblit passatger, temps anterior a la revifada d’un incendi, moment precís del canvi d’una dinàmica, temps en què s’interromp la intenció… El coreograma és el punt de muntatge que genera una suspensió indefinida.

VERÒNICA

Figura vistosa del toreig. El mocador en què la sang i la suor de Crist van deixar estampat el seu rostre. La primera imatge analògica. La vera icon, imatge veritable que es produeix fregant cares brutes contra capes, cuixes, pits o braguetes per provocar ovacions rabioses.

Roberto Fratini Serafide

Deixa un comentari