• Facebook
  • Twitter
  • Instagram
  • Youtube

Sobre ‘Óyeme con los ojos’ de María Pagés

Sobre ‘Óyeme con los ojos’ de María Pagés

María Pagés ens mostra les forces ocultes que s’amaguen en la dansa. A Óyeme con los ojos ens parla de números màgics, poesies silenciades i dones clausurades. Tot això desvetlla el seu ball i la seva actitud: “La dansa és la meva vida, en tota la seva extensió, però a nivell personal em mou el compromís i l’ètica”. Per a la bailaora, aquest compromís significa primer de tot escoltar el públic: “És que m’ha triat a mi, quan ve a veure’m ballar,  això és molt important”. I significa reverenciar la poesia flamenca. “Tothom es queda amb la interpretació del cantaor però difícilment amb les paraules que canta. És gairebé com una poesía amagada i escrita majoritàriament per poetes anònims, però d’una profunditat immensa”.

Jo em sento una dona del meu temps”, diu Pagés. La seva força femenina, que l’arrela a la terra i a l’avui, l’acosta a la poetessa Sor Juana Inés de la Cruz, qui dóna títol a l’obra amb un crit d’exaltació dels sentits. “Juana Inés fou de les primeres feministes llatinoamericanes, va saber explicar el desig femení i reivindicar-lo, és igual que fos monja. Per a mi és un exemple”. També hi són representats Fray Luís de Leon i altres místics sufís. Com sempre al costat de Pagés hi ha El Arbi El Harti, escriptor i dramaturg de la peça. “Ell m’ajuda a verbalitzar els conceptes. Tot i que pugui semblar innecessari per a la dansa, donar paraules ajuda a fixar les idees”. I, després, la música potentíssima s’encarrega de fer-les explotar. “Treballar amb músics en viu permet mantenir viva la creativitat. És un diàleg infinit i sincer, d’igual a igual. Això es veu en l’obra”.

A nivell plàstic, la proposta escènica és molt senzilla però està carregada de formes simbòliques. “Ballo en un quadrat de 7×7, que és un número màgic; al seu voltant van entrant els músics i fan un cercle, el cercle de la vida. Després fem una creu, que és l’element que divideix però també el que defineix quin és el centre”. I allà és on la trobem. Al bell mig d’aquestes figuracions abstractes, Pagés és la pinzellada més forta i la que marca la nota més clara.

____________________________________________________________________

María Pagés nos muestra las fuerzas ocultas que se esconden en la danza. En Óyeme con los ojos nos habla de números mágicos, poesías silenciadas y mujeres clausuradas. Todo esto revela su baile y su actitud: “La danza es mi vida, en toda su extensión, pero a nivel personal me mueve el compromiso y la ética”. Para la bailaora, éste compromiso significa primero de todo escuchar al público: “Es que me ha escogido a mí, cuando vienen a verme bailar, eso es muy importante”. Y significa reverenciar la poesía flamenca. “Todo el mundo se queda con la interpretación del cantaor, pero difícilmente con las palabras que canta. Es casi una poesía escondida y escrita mayoritariamente por poetas anónimos, pero de una profundidad inmensa”.

“Yo me siento una mujer de su tiempo”, dice Pagés. Su fuerza femenina, que la enlaza a la tierra y al hoy, la acerca a la poetisa Sor Juana Inés de la Cruz, quién da título a la obra con un grito de exaltación de los sentidos. “Juana Inés fue de las primeras feministas latinoamericanas, supo explicar el deseo femenino y reivindicarlo, da igual que fuera monja. Para mí es un ejemplo”. También están representados Fray Luís de León y otros místicos. Como siempre al lado de Pagés está El Arbi El Harti, escritor y dramaturgo de la pieza. “Él me ayuda a verbalizar conceptos. Aunque pueda parecer innecesario para la danza, dar palabras ayuda a fijar ideas”. Y, después, la música potentísima se encarga de hacerlas explotar. “Trabajar con músicos en vivo permite mantener viva la creatividad. Es un diálogo infinito y sincero, de igual a igual. Esto se ve en la obra”.

A nivel plástico, la propuesta escénica es muy sencilla pero está cargada de formas simbólicas. “Bailo en un cuadrado de 7×7, que es un número mágico; a su alrededor van entrando los músicos y hacen un círculo, el círculo de la vida. Después hacemos una cruz, que es el elemento que divide pero también el que define cuál es el centro.” Y ahí es dónde la encontramos. En pleno centro de estas figuraciones abstractas, Pagés es la pincelada más fuerte y la que marca la nota más clara.

____________________________________________________________________

María Pagés shows the unseen forces hidden within dance. In Óyeme con los ojos (Hear me with your eyes) she explores magical numbers, silenced poetry and cloistered women. All these themes are laid bare by her dancing and her attitude: “Dance is my life, in the fullest sense, but at a personal level what motivates me is ethics and commitment.”For Pagés, this commitment means first of all listening to the audience: “Because they’ve chosen me, when they come to see me dance, and that is very important.” And it means venerating the poetry of flamenco. “Everybody remembers the singer’s performance, but rarely the lyrics of the song. It’s a kind of hidden poetry, mostly written by anonymous poets, but with incredible depth.”

“I feel myself to be a woman of my time,” says Pagés. Her feminine strength, her connection with the Earth and the present day, brought her to the poet Sor Juana Inés de la Cruz, who supplies the title with a call to exalt the senses. “Juana Inés was one of the first Latin American feminists, she was able to describe female desire and vindicate it: it makes no difference that she was a nun. For me, she’s a role model.” Fray Luís de Leon and Sufi mystics are also represented in the piece. Her usual collaborator, El Arbi El Harti, joins Pagés as writer. “He helps me verbalise concepts. Although it might seem unnecessary in dance, putting things into words helps to pin down the ideas.” Then the power of the music makes them explode. “Working with live musicians allows you to keep your creativity alive. It’s an infinite, sincere dialogue, between equals. You can see that in the piece.

Visually, the staging is simple but full of symbolic forms. “I dance in a square of 7×7, a magical number; the musicians enter around it and form a circle, the circle of life. Then we form a cross, which divides, but also defines the centre.” And this is where we find her. At the heart of these abstract figurations, Pagés is the most vivid brushstroke, and plays the clearest note.

María Pagés presenta Óyeme con los ojos al Mercat del 29 d’octubre al 6 de novembre