• Facebook
  • Twitter
  • Instagram
  • Youtube

Sobre ‘Moeder’ de Peeping Tom

Sobre ‘Moeder’ de Peeping Tom

La segona part d’una trilogia sobre la família en rosega els fonaments com un corc  afamat. Després de Vader, és el torn de Moeder, la mare que, per a Franck Chartier “és l’única persona amb qui hem estat realment units”. Per això el lligam és tan fort i ens marca de per vida, “fins i tot en la seva absència”, diu Gabriela Carrizo.

Gabriela Carrizo i Franck Chartier són els ulls i les visions de Peeping Tom, la companyia belga amb nom de voyeur que es mou entre contorsions frenètiques i teatralitat cinematogràfica. Després de crear a l’uníson mitja dotzena d’obres trasbalsadores, en la seva trilogia han decidit repartir-se les tasques. Ell va dirigir Vader; ella Moeder. Kinderen, la tercera part, vindrà de la filla d’ambdós.

Però no és cap biografia, sinó una investigació profunda sobre la figura materna, en tota la seva complexitat. “Des que ens arrenquen del seu interior que l’estem reclamant, com si ens privés d’alguna cosa”, i tanmateix, la coreògrafa continua, “sempre hi ha un moment -i passa en qualsevol edat- que voldries cridar: Mama! I fer que s’esvaïssin tots els problemes!”. És un crit instintiu per espantar les pors i acompanyar la solitud.

Perquè la mare representa una estranya conjunció entre l’absència i la presència: des que ens n’han separat, la trobem a faltar sempre, no es tracta només de la mort. I de fet, encara que sigui morta, la mare continua existint en nosaltres. “El seu rol és tan ampli que permet la duplicació -personificada en diverses ballarines alhora- així com la invisibilitat”, explica Chartier.

Com és habitual a Peeping Tom, la construcció escenogràfica és de vital importància i aquí es concep com un espai mental on el temps i l’espai físic es desplacen en un travelling visual que pot arribar a l’origen de la vida. “La veu de la mare i els seus sons interns són el primer que sentim”, ens recorda Carrizo. De fet, el so té la capacitat d’acostar-nos i allunyar-nos dels petits detalls que l’habiten, modificant-ne  totalment el sentit. Per a Peeping Tom, cada creació és un repte. I avisa Gabriella. “Si no, ja hauríem plegat”.

____________________________________________________________________

La segunda parte de una trilogía sobre la familia arrastra los fundamentos como carcoma hambrienta. Después de Vader, es el turno de Moerder, la madre que, para Franck Chartier “es la única persona con quién hemos estado realmente unidos”. Por eso el lazo es tan fuerte y nos marca de por vida, “incluso en su ausencia”, dice Gabriela Carrizo.

Gabriela Carrizo y Franck Chartier son los ojos y las visiones de Peeping Tom, la compañía belga con nombre de voyeur que se mueve entre contorsiones frenéticas y teatralidad cinematográfica. Después de crear al unísono media docena de obras traspasadoras, en su trilogía han decidido repartirse las tareas. Él dirigió Vader, ella Moeder. Kinderen, la tercera parte, vendrá de la hija de ambos.

Pero no es ninguna biografía, sino una investigación profunda sobre la figura materna, en toda su complejidad. “Desde que nos arrancan de su interior que la estamos reclamando, como si nos privara de alguna cosa”, y del mismo modo, la coreografía continua, “siempre hay un momento- y pasa a cualquier edad- que quisieras gritar: ¡Mamá! Y hacer que se esfumaran todos los problemas”. Es un grito instintivo para alejar los miedos y acompañar la soledad.

Porque la madre representa una extraña conjunción entre la ausencia y la presencia: desde que nos han separado, la echamos de menos siempre, no se trata solo de la muerte. Y de hecho, aunque esté muerta, la madre continua existiendo en nosotros. “Su rol es tan amplio que permite la duplicación-personificada en diversas bailarinas al mismo tiempo- así como la invisibilidad”, explica Chartier.

Como es habitual en Peeping Tom, la construcción escenográfica es de vital importancia  y aquí se concibe  como un espacio mental dónde el tiempo y el espacio físico se desplazan en un travelling visual que puede llegar al origen de la vida. “La voz de una madre y sus sonidos internos son lo primero que escuchamos”, nos recuerda Carrizo. De hecho, el sonido  tiene la capacidad de acercarnos y alejarnos de los pequeños detalles que lo habitan, modificando totalmente el sentido. Para Peeping Tom, cada creación es un reto. Y avisa Gabriella. “Sino, ya habríamos plegado

____________________________________________________________________

The second part of a trilogy about the family, gnawing at its foundations like a hungry woodworm. After Vader comes Moeder, mother, the figure that for Franck Chartier “is the only person we have really been joined to.” Which is why the connection is so strong, and marks us for life, “even in her absence,” says Gabriela Carrizo.

Gabriela Carrizo and Franck Chartier are the eyes and the visionaries of Peeping Tom, the Belgian company with the voyeuristic name whose work oscillates between frenetic contortions and cinematographic theatricality. After creating half a dozen breathtaking works in unison, in this trilogy they’ve decided to split the directorial duties. He directed Vader; she directs Moeder. Kinderen, the third part, will be directed by their daughter.

But this is not biography, rather a far-reaching investigation into the figure of the mother in all its complexity. “From the moment we’re torn from inside her, we call out to her, as if we were being deprived of something,” and at the same time, the choreographer continues, “there’s always a moment — and it can come at any age — when you want to call out “Mama!” to make all your problems go away.” It’s an instinctive cry, to chase away our fears and soothe our loneliness.

The mother figure represents a strange conjunction of absence and presence: from the moment we’re separated from her, we miss her, and not only in death. In fact, even after her death, our mother continues to exist within us. “Her role is so all-embracing that it allows duplication — personified in several dancers at the same time — as well as invisibility,” explains Chartier.

As usual with Peeping Tom, the construction of the set is crucial. It is conceived in this show as a mental space in which time and physical space shift in a visual travelling shot that can reach right back to the origins of life. “Our mother’s voice and the sounds inside her body are the first things we hear,” Carrizo reminds us. In fact, sound can draw us into, or distance us from, the tiny details that it contains, changing its meaning completely. For Peeping Tom, every new creation is a challenge, as Gabriella points out — “otherwise, we’d have called it a day already”.

Moeder de PEEPING TOM es presentà al Mercat de les Flors del 9 al 12 de febrer