• Facebook
  • Twitter
  • Instagram
  • Youtube

Sobre ‘Mobile’, per Ester Vendrell

Sobre ‘Mobile’, per Ester Vendrell

El error principal en que incurre la pintura es la representación de la realidad. El error del cine es el argumento. Aligerado de este peso negativo, el cine puede llegar a ser el microscopio gigantesco de las cosas nunca vistas ni sentidas. Sostengo que una puerta ampliada que se mueva lentamente, es más emotiva que la proyección en proporciones reales de un personaje que la hace mover. (Fernand Léger)

La dansa com a fenomen i activitat humana és interdisciplinar. Això vol dir que en la seva intrínseca naturalesa hi conflueixen factors des de múltiples dimensions: la física, per allò de les lleis dels cossos en l’espai, el temps i la gravetat; la psicològica perquè quan ballem movem idees, pensaments o emocions nostres o d’altri; filosòfica, perquè configurem significats de la relació de la dansa, la persona i la vida; l’estètica, per la capacitat de gaudir de l’experiència que es refereix a la percepció, sensació i possibilitat de meravellar-nos, o també per la dimensió de la bellesa/lletjor; política, per tot allò que suposa mostrar uns cossos (humans) comportant-se i relacionant-se de maneres determinades, sovint subversives pels plantejaments proposats.

Aquesta multidimensionalitat d’aproximació a la dansa és la que articula l’estratègia de creació de Rigal  i la seva companyia Dernière Minute, també en Mobile.

Pierre Rigal arriba a la dansa després d’una llarga trajectòria vital de formació i experiències: atleta, estudiant de matemàtica econòmica, estudis de cinema i ballarí i coreògraf. Rigal ha trobat en la creació escènica l’espai de confluència d’interessos concomitants de la seva vida. Els seus espectacles vessen una mirada crítica al món des de la força visual que té la posada en escena fent ús de múltiples llenguatges i de compartir-ho des del contacte directe de les arts en viu a través dels cossos -físics i materials- en moviment. I precisament, sobre la polisèmia de la paraula “mobile” és d’on en podem extreure lectures i aproximacions.

La dansa en tant que disciplina del Moviment en l’espai i el temps és una pràctica cultural que ens aporta coneixement, tant si l’entenem com un llenguatge físic del fer (moure’ns i experienciar) o com un llenguatge artístic visual (empatitzar, meravellar-se, reflexionar). Així entesa, la dansa genera en la seva percepció emocions i significats que acaba construint l’espectador segons el seu bagatge, subjectivitat i sovint amb significacions obertes com afirmava Eco (1962).

Des d’ aquesta possibilitat polisèmica i calidoscòpica de múltiples lectures (observar bellesa en moviment del grec kalós –bell, éidos –imatge, scopéo -observar) rau l’ingeni de la creació de Pierre Rigal en Mobile i en moltes de les seves peces.

L’amplitud semàntica de la paraula Mobile fa referència a aquests objectes penjants o escultures en moviment que identifiquem amb l’escultor nord-americà Alexander Calder i que ens suggereix el creador; també fa referència a l’estratègia per accionar alguna cosa. Des de la perspectiva psicològica “mobile“ s’afirma en contraposició al terme “estabilitat” sovint referit a ingerències emocionals que afecten la nostra ment i la nostra ànima. També fa referència a les esferes celestes, anomenades premium mobile -en la concepció astronòmica, cosmològica antiga- referida també en el Paradís de la Divina Comèdia de Dante… I sens dubte Mobile ens evoca a la confrontació d’un mateix amb el món on tot és canvi, i per tant ¿com gestionem la immensitat de l’espai vital tant interior com exterior on tot es mou i es afectat per moviments diversos?

En forma de poesia visual metafòrica, en un escenari que s’omple d’objectes flotants a mode d’univers material, Rigal proposa reflexionar sobre la buidor o desert personal contraposant-se a la invasió i soroll que ens envolta i aclapara ja sigui fruit dels nostres desitjos, projeccions de somnis, memòries, o bombardejos externs que no paren d’assetjar-nos. Jugant entre la buidor i la saturació, el desert i l’abundància, el cel i la terra, l’elevar-se o l’arrelar-se, la tristor i la plenitud Rigal neda en un oceà de poesia on la imatge en moviment -pròpia de la dansa i el cinema- s’entrecreua amb l’escultura, la filosofia i la mirada crítica al món que ens envolta, per qüestionar-nos com vivim.

Ester Vendrell i Sales

La companyia PIERRE RIGAL / COMPAGNIE DERNIÈRE MINUTE presenta ‘Mobile’ del 27 al 30 de desembre i del 2 al 4 de gener al Mercat de les Flors

Bibliografia

Bernard, M (2001). “Danse et imatge“ a La création choréographique. CND. pp137-154.

Cirlot, J.E. (1990). El mundo del objeto a la luz del surrealismo. Barcelona: Anthropos.

Foster.L.S (2011). Choreographing empathy: kinesthesia in performance. Routledge, Taylor & Francis Group.

Patanjali. (2001). Yogasturas de Patanjali .El arca de la sabiduría. Edaf.

Merleau-Ponty, M. (1975); Fenomenología de la percepción. Ed.Península.

Links

http://www.pierrerigal.net/

https://vimeo.com/66221134 (Erection, Pierre Rigal)

https://www.youtube.com/watch?v=pcjT43gXYII (Press, Pierre Rigal)

https://vimeo.com/search?q=pierre%20rigal (Pierre Rigal a Vimeo)

https://www.youtube.com/watch?v=sKjTqSQZkO0 (IDN, Festival, entrevista Núria Font)

https://www.youtube.com/watch?v=fI5PRaTSMUI (Alexander Calder )

https://www.youtube.com/watch?v=t6jwnu8Izy0 (Alexander Calder)

https://www.youtube.com/watch?v=A5J6Qb11UHE (Performing Sculptures, A. Calder)

https://www.yohttps://vimeo.com/66152823utube.com/watch?v=uozz88k_xPY (Paradis, Montalvo Hervieux)

https://vimeo.com/212829170 (Womb, Gilles Jobin)

https://www.cie-dca.com/fr/les-opticons/les-opticons (Opticons, P. Decouflé)