Les tècniques culturals omnipresents de copiar, citar o reproduir, inesborrables del nostre dia a dia, també qüestionen l’autoria i l’originalitat. A tot estirar des de l’avantguarda, mètodes com el collage, el sampleig, la citació o l’apropiacionisme es troben a tots els gèneres artístics, així com en àmbits dels estudis culturals com els estudis de gènere, les estètiques d’allò performatiu i fins i tot en la psicologia de l’aprenentatge i del comportament (aprendre a imitar com a base de l’aprenentatge infantil per adoptar o modificar conductes), així com també, és clar, en la biologia, on el clonatge i el mostreig genètic han esdevingut procediments estàndard. Copiar ha esdevingut polifacètic, però al mateix temps és com més va més invisibilitzat sobretot de la mà de les tecnologies digitals.
La Companyia Animal Religion, que des del 2012 treballa i investiga des d’un enfocament interdisciplinari en formats ben diversos dins el circ, disposa d’un llenguatge de formes polifacètic que indaga i explora una vegada i altra el circ tot fent incursions a la performance, la dansa, la música, la instal·lació i la situació social del teatre.
A la seva producció recent Copiar, planteja el tema d’imitació i còpia d’una manera explícita. En una combinació apassionant de coreografia, música i elements instal·latius d’il·luminació amb pedagogia i participació, explora i qüestiona escènicament què és una còpia i com genera col·lectivament noves experiències i formes mitjançant la repetició i la imitació. “Copiar obre noves possibilitats”, diu una veu en off a l’inici, quan l’escenari encara es troba buit. La veu remet al rerefons dramatúrgic de la realització escènica i al fet que l’ésser humà és un animal social, per destacar el potencial creatiu de la imitació en el procés d’aprenentatge infantil. En un procés dialògic, la realització practica la possibilitat de generar experiències i actuacions pròpies a través de la còpia. En definitiva, la producció s’adreça a un públic familiar, sobretot a infants de 6 a 9 anys, que amb la seva espontaneïtat i capacitat d’improvisació directes enriqueixen la realització escènica, tot encarnant exemplarment el caràcter d’esdeveniment i l’estatus intermedi de la realització en l’espai intermedi entre l’escenari i el públic. La performance és desenvolupada col·lectivament amb els infants i vuit d’ells en escena, que improvisen dins el marc fixat per un seguit de passos coreogràfics prefigurats, tot arribant a unes formes d’expressió pròpies davant els ulls dels espectadors. Aquesta exploració del límit entre l’art performatiu i la pedagogia sembla tornar obsoleta l’oposició entre autonomia i imitació (patrons prefigurats), perquè els infants participants són cada vegada més autònoms a mesura que avança la realització escènica. L’exemple i la còpia, la instrucció i la imitació es fonen per esdevenir un diàleg.
Quim Girón, membre fundador i acròbata de la companyia, actua com a iniciador, moderador i acompanyant dels infants participants. La seva presència àgil a l’escenari és determinant, però al mateix temps transmet modèstia i empatia, fixant-se sempre en els infants, de manera que varia les relacions conegudes de trobades entre nens i adults. Els seus moviments són precisos i semblen seguir un ritme interior que estructura dramatúrgicament tota la realització escènica: amb un llenguatge molt corporal i visual de gestos, seqüències de moviments, sons i paraules fàcils d’imitar, activa els vuit infants de l’escenari, que seguidament segueixen línies amb compte i amb claredat o descriuen amplis moviments circulars amb tot el cos i cauen dins ells mateixos, o bé surten de si mateixos per fondre’s ràpidament en una comunitat que perdura al llarg de tota la realització, tot involucrant-hi els espectadors presents. Els recursos performatius –cos, espai i temps– adquireixen d’aquesta manera un valor propi que fa supèrflues les autoafirmacions individuals. Girón evita tota actitud alliçonadora, tot alterant les relacions conegudes en la trobada entre menors i adults. D’aquesta manera, permet que els infants desenvolupin un ritme i formes d’expressió pròpies, i a través d’ells també entre els espectadors, tot convertint la seqüència temporal i jeràrquica, que com a tal seria necessària per una còpia, en una nova experiència unitària. No es tracta de comprendre i de presentar un producte escènic acabat, sinó de viure un procés de formació, és a dir, de presentar performativament una realitat social comuna.
Tant l’acompanyament musical com l’escenografia estan guiats pels principis de composició artística del minimalisme: l’escenografia es compon de cubs negres marcats amb franges de llum als costats, que podrien fer referència a l’artista lumínic James Turrell. Els dos elements performatius adquireixen un valor propi i són ara contrastats, ara suportats per la coreografia. Juntament amb els moviments d’en Girón, semblen remetre a un context més ampli, a una comunió, a una experiència de la connexió amb un jo col·lectiu, que per naturalesa pressuposa un alt nivell d’obertura envers la situació.
A través de l’estructura dramatúrgica del concepte artístic, les configuracions coreogràfiques del moviment dels infants aparentment senzilles desenvolupen una mena de magnetisme esfèric amb la il·luminació i la música suggestives. Quan entren plegats en una nova experiència com a comunitat dalt l’escenari juntament amb Girón, recorda l’aprenentatge dialògic i l’autodeterminació provocada dins la pedagogia dels oprimits de Paulo Freire. Girón guia, però a vegades també sembla ser guiat i inspirat pels infants: el moviment original i la còpia semblen fecundar-se mútuament fins a l’infinit, tot desenvolupant-se l’un amb l’altra. Els conceptes dicotòmics com original i còpia arriben als seus límits. S’experimenten opcions d’experiència estètica, personal i social, que originen obertures. La realització assoleix una bella imatge d’aquestes obertures a l’escena en què els nens estan drets davant un cub negre gran del qual llueixen molts colors. Hi estan plantats reverentment al davant, fins que es rendeixen a la seva atracció i desapareixen dins el cub, tal com Alícia al País de les Meravelles desapareix pel forat dels conills. Un efecte semblant es produeix a l’única escena en què té lloc un diàleg verbal. Mentre els vuit infants estan arrenglerats de costat, cadascun sostenint davant seu un cub negre petit emmarcat per franges lluminoses, Girón demana a una nena que canviï de costat, li cobreix amb compte tot el cap amb un cub negre petit i li fa preguntes, que la nena, ara sense cara, respon amablement, mentre l’adult executa moviments acrobàtics de dansa. Amb aquesta escena autoreflexiva, la realització escènica sembla mirar-se a si mateixa i preguntar pel seu propi dispositiu estètic. D’aquesta manera, se susciten preguntes: els nens són aquí instrumentalitzats, desindividualitzats? O, a l’inrevés, tenen l’ocasió de tenir veu pròpia?
Potser hauríem de fer molt més i molt més sovint confiança als nostres nens, que –i això ho podem constatar sorpresos en moments com aquest– són ben capaços de dissenyar el seu propi futur.
Christina Schmutz
ANIMAL RELIGION presenta ‘Copiar’ al Mercat de les Flors el 9 i 10 de març de 2024
Algunes referències bibliogràfiques:
Walter Benjamin, La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica, Buenos Aires 1989.
Lewis Carroll, Alicia en el país de las maravillas, Barcelona 2017.
Walter Benjamin, La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica, Buenos Aires 1989.
Lewis Carroll, Alicia en el país de las maravillas, Barcelona 2017.
Erika Fischer-Lichte, Éstetico de lo performativo, 2011 Madrid.
Paulo Freire, Pedagogia del oprimido, Madrid 1975.
Hans-Thies Lehmann, “Get down and party together.” En: Heimspiel 2011. Dokumentation, Berlín Kulturstiftung des Bundes 2012, pp. 27-34.
Alan Slater, “Imitation in Infancy”, en: Alan Slater and Paul Quinn (eds.), Developmental Psychology. Revisiting the Classic Studies, London 2012.
James Turrell, A Life in Light, Paris 2007.
Referents artístics/escènics:
Phillip Quesne: https://vivariumstudio.fr
Compagnie 111: https://www.cie111.com/en/
Johann Le Guillerm: https://johannleguillerm.com/en/
Miet Warlop: https://www.mietwarlop.com
