‘Les coses clares que la dansa espessa’ per Jordi Ribot Thunnissen

Tot espectador és en si mateix, actor de la seva pròpia historia.
Tot espectador és en si mateix, actor de la seva pròpia historia.
El temps dóna cos al vi, i també pot donar-ne als espectacles curats amb cura
”The Show Must Go On vino al final de este breve historial de desencantos del lenguaje, de ataques sesgados a las lógicas de la danza, de eclipses progresivas de todo aquello que habíamos creído co-sustancial a su existencia.”
Tot avança cap a l’ordre. Què faria jo? Aquestes vidrieres fregades amb astres, de debò?