Mirar una cosa es muy distinto de verla. Nada se ve mientras no se ve su belleza. Entonces, y solo entonces, adquiere existencia
(Oscar Wilde)
La Intrusa, companyia de dansa nascuda a Vitòria i resident a Barcelona, va celebrar els seus vint anys a escena amb el reconeixement del Premio Nacional de Danza 2015, per la peça Mud gallery, animales de hermosa piel, peça també nominada al Max de dansa 2017 a la millor intèrpret femenina.
El seu treball s’ha caracteritzat, des dels seus inicis, per la capacitat de generar espectacles poètics, de fort impacte visual i emocional, sempre amb la voluntat d’empatitzar amb el públic en un to intimista, com qui parla a cau d’orella.
El moviment i la fisicalitat per si mateixos així com un treball compositiu merament coreogràfic mai han estat el seu objectiu. El punt de partida de la Intrusa sempre ha estat un treball de reflexions, de compartir el seu batec vital tot transferint-lo a l’escena en metàfores de moviment, imatges sons i paraules.
La signatura de la Intrusa respon a un llenguatge altament visual que s’apropa molt al format del curtmetratge, per la seva capacitat de visibilitzar històries humanes, per la força interpretativa i per la qualitat del seu gest, de la seva interacció personal poc formal i nascuda més d’accions físiques que de passos de dansa. De fet en aquest terreny hi ha desenvolupat una prolífica creació signant audiovisuals com Enter (2003), Vértebra negra (2009), Vertedero de corazones (2009), La tierra prometida (2009) i Coup de Grâce, versió cinematogràfica d’Ölelés, creada juntament al ballarí i coreògraf Jordi Cortés.
La Intrusa sempre ha treballat en equip i la tasca artística de l’espai lumínic o el sonor són tant o més interessants que la proposta física perquè contextualitzen i embolcallen la presència terriblement humana dels qui ballen. Per aquesta peça Jesús Diaz en la creació musical y Jorge Fuentes en la il·luminació han estat imprescindibles.
A Mud gallery, animales de hermosa piel ens proposen una reflexió sobre la gran lliçó d’humilitat que suposa adonar-se de què va la vida i com enfrontar-s’hi. Reconciliarse con nuestra parte más ruinosa. Un proceso de aceptación y transformación de las heridas para poder convertirlas en hermosas cicatrices.
Com si d’un manual de psicologia es tractés, la proposta està articulada sobre una dramatúrgia visual i gestual a partir d’escenes que recorren el viatge vital des de la caiguda i decadència un cop aconseguit l’esplendor. El dolor que suposa deseixir-se dels èxits i els falsos àngels en pensar que s’ha tocat el cel. Comença llavors el trajecte de la resistència, del dolor de la desfeta i de l’abandonament… per iniciar una remuntada feta de rigor, de disciplina, de voluntat de restauració, per recuperar l’esplendor, construït sobre els propis fracassos.
Patanjali en els seus Yoga Sutres ja advertia al ser humà d’aquests obstacles, fa quasi dos mil anys, comentava que les fonts d’aflicció són la ignorància, la vanitat, el desig, l’aversió i l’angoixa. I quan la nostra acció està tenyida per alguna d’aquestes afliccions el resultat de l’acció ens produeix patiment i un dels factors principals és el fals coneixement que consisteix en prendre el que és temporal pel que és etern, l’impur pel pur, el malestar pel plaer, l’accessori per l’essència (YS.2.5). Davant d’això proposa un treball continuat i sostingut envers el discerniment, un treball fet de disciplines socials i personals, de la puresa psíquica, la disposició mental favorable, l’orientació de l’atenció, el domini dels sentits i la visió final del si mateix.
Aquest procés pot ocupar tota la vida, però l’important és viure sense l’engany i aprofitar la possibilitat de canvi i transformació que dona la caiguda.
No nos hacen bellos nuestros sentimiento ni nuestras emociones sinó la tenacidad silenciosa con los que nos enfrentamos a ellos. Jean-Luc Godard
Web de la cia:
http://www.laintrusadanza.com/
Links:
http://www.musicinsilence.net/index-cast.php (Jesús Díaz, compositor)
https://www.youtube.com/watch?v=QDKbsT56rMo (Reel 2016, La Intrusa)
https://www.youtube.com/watch?v=fSin8iBvyMI (Victor Virginia, La intrusa)
http://www.danza.es/multimedia/coreografias/best-of-you (Best of you)
https://vimeo.com/70549597 (Delta Victor)
https://www.youtube.com/watch?v=QwfmYCzzN3g (Ataraxia)
https://www.youtube.com/watch?v=9RjH3WxQA0I (Entrevista a Virginia García i Damián Muñoz, Un desierto para la danza, 2014).
https://www.youtube.com/watch?v=X2lD2l9ckeg ( Olelés)
https://www.youtube.com/watch?v=nEgFOYpwR5g&list=RDX2lD2l9ckeg&index=3 (Blush, Wim Vandekeybus)
https://www.youtube.com/watch?v=rnlP-8wB8eI&index=5&list=RDX2lD2l9ckeg (Una Unknown Negative Activity by RootlessRoot )
Bibliografia
Dymphna Callery ; Through the Body: A Practical Guide to Physical Theatre. Routledge,2001.
Yoga-Sutra de Patanjali. Trad. de D.K.V Desikachar. Edicions Edaf. 2011.
