Sobre Maguy Marin i ‘Singspiele’, per Bàrbara Raubert

Parla de manera tranquil·la, Maguy Marin, i ha triat un art, la dansa, on s’aprèn a caminar sense fer soroll; però també s’enfada i utilitza la creació per expressar el malestar, retratar i donar forma poètica a qüestions que tenen a veure amb les injustícies del nostre món. Així, Ramdam va ser el títol d’una de les seves peces de 1995 i també és el nom del seu espai de creació des de 2005: una crida a fer soroll, a l’aldarull.

Maguy Marin és nascuda a Toulouse el 1951, filla de republicans espanyols emigrats. Fou deixeble de Maurice Béjart i durant els 80 protagonitzà -amb Dominique Bagouet o Jean Claude Gallota- el boom de la nouvelle danse française, mentre a casa nostra apareixien les primeres companyies de dansa contemporània -com la de Gelabert-Azzopardi (1985), Mudances (1985) o Mal Pelo (1989)-. Era una explosió de joventut que esclatava sota el somriure d’Europa. Però si a casa nostra la modernitat significava transcendir, per desconfiança i cansament, els paràmetres polítics i centrar-nos en els estètics, al país veí l’impuls es donà també en un sentit reivindicatiu, i va ser el moment en que França instaurà els primers centres coreogràfics nacionals encapçalats per artistes que aspiraven a transformar la realitat del seu entorn. “Ça va peut-être finir”, deien els ballarins de May B, la peça creada el 1981 per Maguy Marin i que, havent passat pel cos de més de cent ballarins, continua en gira.

A Barcelona, aquesta peça va arribar el 2006 (juntament amb Umwelt) al Mercat de les Flors, demostrant que les reivindicacions contra l’anquilosament, la falta de llibertat i l’enveja, no caduquen. L’any següent es presentava al mateix escenari Aquilo de que somos feitos (2000) de Lia Rodrigues, la que era ballarina a la companyia de Maguy Marin entre 1980 i 1982, és a dir, durant la gestació i primera gira de May B, i amb qui va travar una amistat que encara dura. A més de la vessant creativa, Lia Rodrigues ha tingut un rol molt important també com a dinamitzadora artística i social del Brasil. El 1991 va crear el festival Panorama da Dança, un revulsiu per a la investigació dels llenguatges escènics que, en poc temps, es convertia en referent internacional i porta d’entrada a l’Amèrica llatina de Pina Bausch, Wim Vandekeybus, Merce Cunningham, Jérôme Bel, Vera Mantero i, és clar, Maguy Marin. El 2005 en va deixar la direcció per traslladar la companyia a la Maré, el barri de faveles més gran de Rio i bolcar-se en un projecte de transformació del territori a través de l’art. En aquest context, el 2018 Maguy Marin va fer la transmissió de May B als estudiants de l’Escola Livre de Dança de Rio, que ella dirigeix.

La temporada passada el Mercat de les Flors tenia programada una constel·lació dedicada a la creadora brasilera on s’hi presentaria la seva trilogia sobre l’aigua, la comunitat i el Brasil, a més d’un seguit d’obres i activitats paral·leles. La crisi de la COVID va impedir que la companyia viatgés a Europa, però ara tenim les obres de Maguy Marin que la pròpia Lia Rodrigues havia triat per acompanyar el seu treball: la peça escènica Singspiele i la projecció de la pel·lícula L’urgence d’agir. La primera és una fusió de dansa, música i teatre, creada el 2014 i interpretada pel seu fill, David Mambouch. La segona, del 2019, és un retrat que fa el fill de la coreògrafa a la seva mare, com a artista i com a persona.
Incomptables expressions de lluita i d’amor giren al voltant i creuen aquesta programació, on també podrem veure el documental sobre la transferència de May B als alumnes de Lia Rodrigues. De manera que, si Lia Rodrigues dibuixava una constel·lació amb algunes ràfegues de Maguy Marin, ara és Maguy Marin la que ens enllaça i acosta a la llum de Lia Rodrigues.

Bàrbara Raubert

‘Singspiele’ es pot veure al Mercat de les Flors els dies 16 i 17 d’octubre

Deixa un comentari