La especie humana tiene sólo un arma realmente efectiva: la risa. En el momento en que surge la risa, toda nuestra dureza se desploma, toda nuestra irritabilidad y nuestros resentimientos se desvanecen y un espíritu ‘soleado’ ocupa su lugar”.
Mark Twain
El context fa la cosa… i La piel del huevo te lo da porta ja un parell de temporades rodant i connectant amb el públic de manera entusiasta. Sorgeix en el 2014 dins el cicle Flamenc Empíric que organitza el Mercat de les Flors juntament amb el Taller de Músics. Com a plataforma experimental (comissariada inicialment pel coreògraf, intèrpret, docent i investigador del flamenc J.C. Lérida, 2009-2014) – neix amb l’objectiu de propiciar aliances, desafiaments i portar al límit els patrons i les estructures del Flamenco per fer-lo cavalcar en territoris i discursos nous, desconeguts i transdisciplinars.
Sol Picó ha destacat des dels inicis de la seva carrera per haver estat capaç d’articular una proposta transversal perquè el seu bagatge i la seva formació així ho eren: prendre elements de la dansa clàssica i contemporània, del flamenc, emprar recursos performatius, de les arts de carrer, de la dansa de concert i de la música en viu per configurar un llenguatge i un discurs artístic des d’una visió molt personal amb un to entre punk i surrealista.
Tota la seva trajectòria està farcida de cops imaginatius, de col·laboracions interessantíssimes que van del món del rock, l’òpera, les arts visuals i plàstiques, el teatre, les accions de carrer etc..I són aquests contextos de creació i aquestes aliances les que han generat llenguatges i discursos enginyosos, propostes al límit transfronterer… marca de la casa: “La piconera”.
Amb Paella mixta (2004) es va avançar al temps dels diàlegs artístics – en el seu anhel de recerca, exploració i curiositat constant- al costat d’Israel Galván, un altre monstre de l’escena i l’exploració del flamenc.
L’esperit fresc, entre transgressor i gamberro de Sol, i aquesta capacitat de sorprendre trobant en l’altre punts d’intersecció ara és el decàleg de molts comissariats d’art i del políticament correcte en la nostra societat global i transcultural, que necessita que l’art pugui teixir ponts i discursos socials allà on el capitalisme, el poder i la política tant sovint van destruint persones i societats.
Per aquesta ocasió Sol Picó va voler compartir experiència amb dos músics: Dani Tejedor i Bernat Guardia i dues dones similars a ella : l’actriu Candela Peña i la ballarina i cantant Elsa Rovayo, coneguda com La Shica- flamenca i cupletista contemporània.
Sol, La Shica i Candela comparteixen aspectes comuns: tres dones en la maduresa de la seva vida artística i personal, amb gran personalitat, energètiques i contundents, arriscades i fetes a si mateixes, cercadores i lluitadores incansables, perfeccionistes i sinceres en la seva feina. Totes elles triomfadores -no en el sentit vulgar del glamur-, sinó per ser capaces de personificar propostes que parlen d’avui amb formes de l’avui i amb el sentir de l’avui.
També les uneix la denúncia i la lluita per la dignitat de la dona, la dignitat professional, i sobretot la llibertat de dir, de ser i actuar sense pèls a la llengua i al marge dels estereotips i patrons establerts. En aquest sentit cal subratllar La dona Manca o Barbie Superestar ( 2003 ) i We Women (2015) de Sol, la creació Agua misteriosa de la Shica pel projecte Mujeres de Agua juntament amb Javier Limón (2010) dedicat a les dones iranianes, i cada un dels personatges als que ha donat vida Candela Peña junt a la seva visió crítica de la realitat .
En aquest sentit i revisant la trajectòria de Sol Picó, sembla que One-hit wonders (2015) tanca una etapa i amb We Women (2015) n’enceta una de nova que té continuïtat amb Dancing with Frogs (propera presentació d’un work in progress-novembre del 2016 a València), on la preocupació pels aspectes de gènere en la societat n’és el punt de partida. Aquesta inquietud per tractar els temes de gènere, mantenint-se fidel als seus principis artístics s’aplaudeix, i més en un context de retrocés i en un país on encara cal molta pedagogia perquè queda terreny per conquerir.
Que se’n pot esperar del còctel o maridatge (per parlar en termes culinaris) d’unir una cantant pop amb formació de flamenc, hip hop, rap i experta en copla – ex ballarina, formada en els tablaos- al costat d’una de les millors actrius del cinema del nostre país, qui en la joventut dels 40 ja porta acumulats tres premis Goya i un Gaudí, per anomenar només allò més conegut?
La solidesa que donen anys d’ofici; l’excusa del context experimental i el petit format de la proposta inicial, així com la personalitat artística de cada una d’elles són l’impuls per deixar-se anar, improvisar i generar un espai que convida al públic a compartir pensaments, inquietuds i vulnerabilitats, en la intimitat.
Fent ús de l’humor i la ironia com a eina que suavitza la crítica punyent, i amb la possibilitat que atorga de dir-les grosses sense ofendre, La piel del huevo te lo da s’articula en un format entre improvisació i caos, entre el producte final i el procés, entre apuntar idees i deixar-ho en el res , entre el solo magistral i el ridícul més impressionant. Acompanyades pels dos músics -a cegues -el treball discorre entre escenes acabades i contínues interrupcions, articulades a partir de converses íntimes vinculades amb situacions personals que posen sobre la taula debats d’actualitat, opinions generalitzades sobre l’art i l’avantguarda, l’experimentació i l’obra ben feta, sobre la crisi, el rol de l’artista i la dona i com no, sobre si mateixes, dones entrades en edat conciliant vida professional i personal, somnis, fracassos i frustracions.
El context de la crisi econòmica, social i política, han entrat de ple a interferir la quotidianitat i re configurar els mecanismes, relacions i discursos entre els artistes, la societat ( públic) i les institucions culturals. Ressituar-se en aquest nou paradigma d’incertesa però de grans canvis no és fàcil . Aquesta sortida d’un espai – que no era de confort ni molt menys en el context de les arts en el nostre país – i la necessitat imperiosa de connexió amb la societat, ha coincidit amb la maduresa de creadores com Sol, Candela Peña o la mateixa Shica, i ha propiciat noves formes i l’exploració de nous mitjans .
Molt d’això es diu, es palpa i alhora s’aprofita per qüestionar-se a un mateix i a la societat en què vivim.
Explorant entre el què i el com hi trobem complicitats i picades d’ullet a situacions polítiques d’actualitat, a aspectes que estirats fins el fons donarien per llargs debats sobre la identitat, el gènere, el pensament alternatiu o l’art.
El treball de Sol Picó sempre s’ha mogut entre dos aigües, entre la coreografia i la performativitat, entre l’espectacle el “show” i l’acció, i així ha estat capaç de mantenir-se actual. Ha captat de ple els debats i les formes de la contemporaneïtat, també de l’art i els discursos socials però no ha fet propaganda ni activisme, assumint el rol d’artista que quan puja a escena sedueix amb un personatge fet a mida que té molt de somni, ficció i també de realitat.
La piel del huevo te lo da és també, un context de prova, una vàlvula d’escapament. Mostrar la vulnerabilitat des de l’espai íntim en to d’humor permet fer de mirall . L’humor incrementa la resiliència, ens fa més forts per enfrontar-nos a les adversitats i fer-ho de manera col·lectiva és un dels instruments que té l’art a la seva disposició per acompanyar la societat en el seu procés de creixement.
Ester Vendrell i Sales
Bibliografia
Alcañiz Moscardó, Mercedes. 2011.Cambios y continuidades en las mujeres. Un análisis sociológico. Ed. Icaria.
Laurie Laucher i Florence Rochefort. ¿Qué es el género? Icaria Editorial.
Butler, Judit. 2007. El género en disputa: El feminismo y la subversión de la identidad. Paidós Ibérica.
Pinta, Maria Fernanda. El género en escena. Performance y feminismo. Telefondo. Revista de teoría y crítica teatral. Año 1, nº 2. Dic. 2005. http://www.telondefondo.org/numeros-anteriores/numero2/articulo/17/el-genero-en-escena-performance-y-feminismo.html.
Forés A, Grané, J. 2008. La resiliencia. Crecer desde la adversidad. Plataforma editorial.
Liquid Docs (ed). 01/2010. Art & Live Art – International Bookmagazine : Sol Picò. Barcelona: Líquid Limits.
Links
https://www.youtube.com/watch?v=L2OLNjATw50
(Video Book Candela Peña)
https://www.youtube.com/watch?v=axZc0hM7urI
(Entrevista a Candela Peña)
https://www.youtube.com/watch?v=DIzmvljSJ0U
(La Bien pagà, La Shica)
https://www.youtube.com/watch?v=IPfylKvc_xg
(Te estoy queriendo tanto, La Shica)
https://www.youtube.com/watch?v=s_v1WaSmqfI
https://www.youtube.com/watch?v=ndNLB0gZaQo
La Shica (entrevista amb A.Buenafuente)
https://mercatflors.cat/es/ciclesifestivals/ciutat-flamenco-2017-2/
(Festival Ciutat Flamenco)
