«JOANET: Al sentir-vos em sembla que em surtin ales.
CLOWN: Company, teniu ja l’esquena dura perquè
us surti la ploma: tot lo més, borrissol de colomí»
Santiago Rusiñol, L’alegria que passa, escena VI
«Soy bailarín, coreógrafo y a veces escribo». Així es presenta Jesús Rubio Gamo (Madrid, 1982) al web de l’editorial madrilenya Contexto Teatral, on ha publicat Ofelia (2009) i Ahora que no somos demasiado viejos todavía (2016), obres escrites que donen lloc, en el primer cas, i parteixen, en el segon, d’una peça escènica del mateix títol. En altres ocasions explica que volia ser patinador artístic. Amb l’escriptura i el patinatge com a activitats tangencials, podem acostar-nos a les obres d’aquest coreògraf d’alguna manera particular? Existeix alguna relació –d’entrada invisible– entre l’escriptura i el patinatge?
Llegint aquest text en una pantalla o en un paper imprès en lletra Neue Montreal Regular de 9 punts, la relació se’ns escapa. Però en canvi, la relació m’ha aparegut clarament mentre escrivia en la meva llibreta d’apunts amb el bolígraf BIC taronja al qual soc fidel: la bola de tungstè de la seva fina punta girava i lliscava pel paper com ho faria un patí damunt del gel, dibuixant lletres amb tirabuixons i fent petits salts i cabrioles amb cada nova paraula, avançant amb rapidesa i de vegades enrere per posar punts a les “i” o pals a les “t”. Pensant-ho bé, el llenguatge coreogràfic de Jesús Rubio Gamo té alguna cosa d’aquest lliscar, d’aquesta empenta endavant per aprofitar-ne la inèrcia: una cinètica del cos (o del pensament) deixat anar en l’espai (o en el paper).
Encara apareix un altre lliscament: el de l’arc sobre les cordes del violí de Luz Pardo. A Estudios elementales (2023), Rubio Gamo i la violinista posen en paral·lel els gestos elementals de la música i la dansa: mecanismes simples, exercicis, consells dels primers mestres i records de formació. No és música que acompanya dansa, sinó un diàleg entre dues pràctiques que pensen conjuntament a partir del gest, la repetició i l’aprenentatge. Una relació que recorda Alain Badiou quan defineix la dansa com a metàfora del pensament: el gest que, malgrat tot el saber acumulat, apareix com si s’inventés per primera vegada.
Luz Pardo també firma l’espai sonor amb Pablo Contreras a El hermoso misterio que nos une (2021), on el coreògraf presenta –amb paraules i gestos– l’espai de casa seva, amb tot el que hi ha i tot el que voldria que hi hagués. Hi repeteix un cop i un altre la mateixa frase: «Lo que hay hoy aquí», marcant la qualitat fenomenològica de l’experiència i la relativitat inesquivable del present. Un estat no sempre còmode —«Lo que hay hoy aquí lo he despreciado, lo que hay hoy aquí no me ha servido nunca de casi nada»—, un espai en falta, entre la plenitud i la carència. Finalment, l’acceptació: «Lo que hay hoy aquí tiene que valer», perquè podem viure i moure’ns dins d’allò que falta, sense necessitat de completar-ho. Fer del buit un impuls «y que el habla me lleve hasta los lugares que mi habla me pueda llevar». Amb aquest solo va ser finalista com a Millor intèrpret masculí de dansa als Premis MAX.
Format a la RESAD de Madrid i a la London Contemporary Dance School (The Place) on va graduar-se amb “Distinció” —«No me fue mal», diu en una entrevista—. Durant dos anys consecutius (el 2017 i el 2018) va ser seleccionat per la Xarxa de Dansa Aerowaves com un dels vint coreògrafs joves més destacats del panorama europeu, i les seves peces s’han mostrat en festivals de tot Europa, entre els quals el Festival RomaEuropa, el Festival de Otoño de Madrid i el Festival Grec de Barcelona.
El 2020 va guanyar el Premi El Ojo Crítico de RNE i el Premi MAX per Gran bolero, creat a partir de la partitura que Maurice Ravel va compondre el 1928 per encàrrec de ballarina Ida Rubinstein i que, després, Maurice Béjart va convertir en un himne a la sensualitat. Jesús Rubio Gamo utilitza estratègies minimalistes de repetició per construir una coreografia coral i un cant a l’anarquia amorosa.
Un altre col·laborador habitual és Carlos Marquerie, responsable de la il·luminació d’Acciones sencillas (2021). El 2024 Marquerie estrena Poeta en Nueva York amb la dramatúrgia de Pedro G. Romero, la música de Niño de Elche i la coreografia d’Elena Córdoba. Jesús Rubio Gamo n’és l’intèrpret.
Aquesta xarxa d’amistats creatives en què cadascú canvia de posició segons el moment és una manera de deixar-se esvarar acompanyat, de convertir la relliscada en alegria. Una alegria que retrobem en la seva darrera peça: The Joy to Belong, altre cop acompanyat de Luz Prado i amb l’umbràfon d’Enrique del Castillo, una màquina capaç de transformar estímuls lumínics en espais sonors. La peça s’estrena al Mercat de les Flors i és fruit de la col·laboració amb la companyia berlinesa Dance On Ensemble, formada per ballarins d’entre 40 i 70 anys. Tots ells tenen trajectòries no només llargues, sinó de gran rellevància artística, com és el cas de Jone San Martín (Donostia, 1966), formada a l’Institut del Teatre i que de 1992 a 2015 va ballar a la companyia de William Forsythe.
La Dance On Ensemble va participar en el projecte europeu Dance On, Pass On, Dream On, finançat pel programa Europa Creativa que, durant quatre anys, va agrupar diferents institucions europees, entre les quals el Mercat de les Flors, per combatre la discriminació per edat, valorar el coneixement acumulat al llarg de la trajectòria professional, i entendre el patrimoni coreogràfic com un llegat viu capaç d’inspirar noves generacions d’artistes.
A diferència de L’alegria que passa de Rusiñol, on l’alegria és allò que la comunitat no aconsegueix retenir ni acollir, l’alegria de Jesús Rubio Gamo neix del moviment compartit i llisca com la suor del cos que balla. I la pertinença es dona en una comunitat de persones, amb les seves diferències i les seves edats, que continuen movent-se junts.
Pertànyer no vol dir estancar-se, ni arrelar en un lloc quiet, sinó patinar junts.
Bàrbara Raubert
Web de Luz Prado: luzprado.com
Dance On Ensemble – The Joy to Belong: dance-on.net/produktionen/the-joy-to-belong/
Dance On, Pass On, Dream On: dance-on.net/en/about-us/dance-on-pass-on-dream-on/
Carlos Marquerie: www.juntadeandalucia.es/cultura/aaiicc/formacion-y-residencias/profesores/carlos-marquerie
Contexto Teatral: www.contextoteatral.es/jesusrubiogamo
Boléro de Maurice Béjart: www.bejart.ch/ballet/bolero/
Gran bolero, Jesús Rubio Gamo: www.jesusrubiogamo.com/bio
Gran bolero, de Jesús Rubio Gamo (2020):
El hermoso misterio que nos une, de Jesús Rubio Gamo (2021):
Estudios Elementales, de Jesús Rubio Gamo i Luz Prado (2022): lanochedelpatrimonio.com/2022/
L’alegria que passa — Santiago Rusiñol: repositori.educacio.gencat.cat/alegria_passa_santiago_rusiñol
Petit manuel d’inesthétique — Alain Badiou: shs.cairn.info/article/LS_BADIO_2013_03_0091
