Resultats del taller ‘Narrar la dansa’ amb Jaime Conde-Salazar

Obertura de ‘Introducció a la introducció’

Dins del mini-cicle “Narrar la dansa” del taller d’espectadors, el performer i teòric de la dansa Jaime Conde-Salazar (actualment resident a Madrid), tenia l’encàrrec de dirigir la segona sessió: una proposta d’activitat prèvia a l’espectacle ‘Introducció a la introducció’, de la companyia Societat Doctor Alonso, inclòs a la programació de la Secció Irregular.

La sala Sebastià Gasch (el lloc habitual per aquest tipus d’activitats) es va convertir en un espai diàfan, i enlloc de cadires, Salazar va disposar uns quants coixins repartits a terra. Amb la llum artificial apagada i només il·luminada per la claror de l’exterior, la sala es va anar enfosquint a mesura que avançava la tarda, fins a la foscor a l’última hora. L’experiment va durar més de 2 hores i va consistir en una preparació del cos, una presentació poètica dels elements de l’obra, o en paraules del propi performer, “un despertar de las capacidades de percepción de los espectadores para ver el espectáculo.”

La proposta semblava replicar els formats de les accions amb els quals se solen presentar els espectacles, concebudes com a sessions de contextualització de l’obra i de l’artista. En aquestes activitats, el coneixement normalment està relacionat amb el llenguatge i en l’elaboració d’un discurs acadèmic. Per què preparar doncs el cos? En el coneixement referit a la dansa hi ha una part acadèmica (històrica, estètica, etc.), i una altra relacionada inevitablement amb el cos. En un moment de l’entrevista, Jaime Conde-Salazar diu: “En los balets, la obertura con el telón bajado es eso: <<prepárense para escuchar>>.

Però com ha arribat fins aquí? Què pretenia? Un cop passat alguns dies, hem volgut parlar de nou amb Jaime Conde-Salazar per abordar aquestes i altres qüestions que ens va suscitar la seva proposta. El resultat és una vídeo-conversa informal disponible al final d’aquesta entrada. L’entrevista dura 30 minuts, a continuació el llistat amb les preguntes:

¿Cómo definirías la sesión que planteaste antes de ver “Introducción a la introducción”? En algún correo electrónico decías: “es como preparar el cuerpo y la mente para disfrutar la experiencia concreta”

Y también, esta obertura es como “una propuesta a los participantes un acercamiento desde el cuerpo al conocimiento referido a la danza”. ¿Qué es el conocimiento de la danza?

La sesión se podría definir como una “meditación”, ¿estás de acuerdo?

Ante un “no estoy entendiendo nada”, tu respuesta fue, “esto es bueno, quiere decir que ya estás trabajando”. ¿Que querías decir con eso? 

Esto de “no entender” es algo que se oye bastante cuando se habla de danza: “yo la danza no la entiendo”. ¿Qué piensas sobre esto?

A la salida de la sesión se oyó, “es como si nos hubiera hecho suspender el juicio”.

 “Cada vez tengo más claro que el conocimiento que no pasa por la experiencia y por el cuerpo, no va a ninguna parte.” ¿Cómo llegas a plantearte este formato de obertura?

El espectáculo dejó KO a más de uno a la salida. ¿Crees que las preparaciones son imprescindibles?

 

Deixa un comentari