Creat l’any 2023 per la Fundació Calouste Gulbenkian i altres institucions culturals europees per honorar el llegat del ballarí, pedagog i director artístic portuguès Jorge Salavisa (1939-2020), el Salavisa European Dance Award (SEDA) s’atorga a artistes d’arreu del món que demostren talent o qualitats úniques mereixedores de reconeixement internacional.
Aquest premi europeu de dansa, dotat amb 150.000 €, es concedeix cada dos anys i aspira a consolidar-se com un incentiu per a artistes en la seva maduresa artística que no s’inscriuen dins d’una franja d’edat estricta i que encara són poc coneguts dins del circuit europeu a causa del seu discurs artístic o del seu context social i cultural. Des de 2025, el Mercat de les Flors és un dels membres del Premi.
S’han seleccionat cinc finalistes per al guardó, que reconeix artistes d’arreu del món pel seu talent i les seves qualitats singulars en l’àmbit de la dansa: Chiara Bersani (Itàlia), Jefta van Dinther (Països Baixos), Dan Daw (Austràlia), Lukas Avendaño (Mèxic) i Mamela Nyamza (Sud-àfrica). Han estat seleccionats per un Comitè de Nominació format per un representant escollit per cadascuna de les nou institucions europees que integren el SEDA: Dansehallerne (Dinamarca), Fondazione Fabbrica Europa per le arti contemporanee ETS (Itàlia), Fundação Calouste Gulbenkian (Portugal), Joint Adventures (Alemanya), KVS (Bèlgica), Maison de la Danse/Biennale de la Danse (França), Mercat de les Flors (Espanya), Sadler’s Wells (Regne Unit) i Tanzquartier Wien (Àustria).
L’obra dels cinc finalistes serà avaluada per un jurat independent, format per tres reconeguts experts en dansa: Ilgaz Gurur Ertem, La Ribot i River Lin. El guanyador del premi, dotat amb 150.000 €, s’anunciarà al mes de novembre durant una cerimònia que tindrà lloc a la Fundació Calouste Gulbenkian de Lisboa.
Chiara Bersani
Artista escènica, activista i coreògrafa. Treballa per l’accessibilitat dels artistes amb discapacitat, tot explorant la política del cos i la manera com les imatges que creem interactuen amb els relats de la societat. La pràctica coreogràfica de Bersani es defineix per una precisió radical, una gran profunditat conceptual i una urgència política. La seva obra proposa una reformulació profunda de la relació entre cos, temps, mirada i poder, i desafia les estètiques dominants del virtuosisme, la velocitat i la productivitat, proposant en canvi una pràctica arrelada en la durada, l’atenció i la presència radical.
Jefta van Dinther
Coreògraf, ballarí i docent. Van Dinther és considerat un dels coreògrafs més visionaris de la seva generació. La seva obra aborda qüestions profundes i universals —com ara què significa ser humà en relació amb els altres, amb la història i amb el món— i revela com els cossos són modelats per forces socials, culturals i atmosfèriques. En presentar l’ésser humà com a simultàniament biològic i relacional, físic i psicològic, ha desenvolupat un llenguatge coreogràfic en el qual el cos mai no està sol. Es mou dins de constel·lacions immersives de llum, so, objectes i materials que transformen radicalment la percepció.
Dan Daw
Artista i productor. Va començar a treballar com a intèrpret amb Restless Dance Theatre (Austràlia) l’any 2002. Daw ha estat reconegut com un artista que ha transformat la performance contemporània tant estructuralment com estèticament. La seva pràctica incorpora una combinació poc habitual d’agudesa conceptual, intel·ligència emocional i necessitat política, ampliant el significat de la representació, l’autonomia i la intimitat a l’escenari. La seva pràctica artística és inseparable del seu activisme: ambdues insisteixen en l’accés, l’autoria, la complexitat i la dignitat.
Lukas Avendaño
Artista escènic, coreògraf, antropòleg i escriptor. Format en Dansa i Antropologia, la seva obra parteix de la muxeïtat (muxeidad), el sistema social i de gènere zapoteca que qüestiona el binarisme colonial home/dona i que existeix des d’abans de l’arribada dels europeus a les Amèriques, per proposar exploracions carregades de sexualitat, indigenitat i poder. El seu treball sorgeix en un espai liminal on la dansa esdevé una tecnologia de la memòria, de la supervivència (survivance) i de la imaginació col·lectiva, amb el potencial de redefinir com la dansa contemporània global entén el ritual, la identitat i l’activisme.
Mamela Nyamza
Ballarina, docent, coreògrafa i activista. Rebutjada pels seus professors de ballet clàssic a causa de la seva constitució corporal natural, es va veure inevitablement atreta per la política del cos. A través d’una pràctica arrelada en el feminisme, la crítica decolonial, la recerca autobiogràfica i un compromís inqüestionable amb la justícia social, Nyamza ha anat transformant els paisatges escènics africans i internacionals, demostrant com el moviment pot actuar com a catalitzador de transformacions culturals i institucionals. La deconstrucció del cànon occidental de la dansa és central en la seva obra, que recupera espai per a cossos històricament marginats: negres, queer i femenins.
Ilgaz Gurur Ertem
Com a investigadora interdisciplinària, sociòloga, comissària i educadora en l’àmbit del moviment somàtic i la dansa, Ilgaz Gurur Ertem explora les interseccions entre les arts, la teoria social i el pensament polític. Els seus escrits aborden la dansa contemporània i la performance, les polítiques culturals i de comissariat, les xarxes artístiques europees i les connexions entre la teoria social i les pràctiques corporals i encarnades.
La Ribot
Coreògrafa, ballarina i artista. La seva obra, sorgida a finals de la transició democràtica espanyola als anys vuitanta, ha transformat profundament el camp de la dansa contemporània. Qüestiona els marcs i els formats dels espais, apropiant-se lliurement dels vocabularis del teatre, les arts visuals, la performance, el cinema i el vídeo per desplaçar el paisatge conceptual de la coreografia.
River Lin
Artista i comissari taiwanès establert a París, River Lin es dedica a la performance i treballa amb l’art en viu, la dansa i la cultura queer. La seva tasca curatorial se centra en la implicació comunitària, la producció de coneixement intraasiàtic, la creació d’infraestructures culturals i la queerització de les agendes institucionals.
