• Facebook
  • Twitter
  • Instagram
  • Youtube

‘Intuïcions Universals’, per Ester Vendrell

‘Intuïcions Universals’, per Ester Vendrell

”La refulgente y silenciosa quietud del placer estético es el instante en el que la suprema cualidad de la belleza, el claro esplendor de la imagen estética, es aprehendido luminosamente por la mente sobrecogida por su completitud y fascinada por su armonía: un estado espiritual muy similar a la condición cardíaca que el fisiólogo italiano Luigi Galvani, con una frase casi tan hermosa como la de Shelley , llamó el encantamiento del corazón“

… Retrat de l’artista adolescent de J Joyce,(1916) a Las extensiones exteriores del espacio interior de Joseph Cambpell (1986,2013).

Autor: Ester Vendrell i Sales

Música i dansa són expressions de l’ésser humà i llenguatges autònoms però s’interrelacionen des d’un origen remot. La dansa, majoritàriament, es dóna acompanyada de la música, ja sigui per la percussió del propi cos, la veu humana o dels instruments. Música i dansa han dialogat al llarg de la història de la humanitat en contextos socials i culturals diferents: sagrats o profans, festius o cerimonials, públics o privats. Música i dansa s’han relacionat de manera interdependent, contraposada, coincident o fusionant-se. Comparteixen el ritme com una pulsió interna i la melodia com a mitjà expressiu. Ambdues són manifestacions de la humanitat que expressen de manera abstracta emocions i pensaments, i ho fan encarnant-se, ja sigui a través de la veu o el cos en moviment. La veu i la dansa es consideren extensions exteriors de la dimensió interior del ser i, com a arts, són miralls que activen el trànsit entre l’àmbit interior i exterior. 

En el context de la globalització , també cultural, una proposta de diàleg artístic entre música i dansa és també un diàleg entre tradicions culturals i trajectòries personals, però sobretot un diàleg entre ànimes. Un encontre que aporta possibilitats d’experimentació, juxtaposició, confusió però també, i per sobre de tot, comunió.

Que el context poètic de Pina Bausch fos l’espai originari de trobada i confluència entre la música de Ferran Savall i la dansa de Shantala Shivalingappa en Solo formant part de l’espectacle Namasya girant arreu del món, no és casual. La màxima de Pina “m’importa allò que mou les persones i no tant com es mouen” ens parla ja d’afinitats, de recerques comunes, de territoris compartits. Per tant, contextualitza punts de partida, camins d’exploració i ports d’arribada: expressivitat, llibertat i sensibilitat humana, aspectes de l’expressió artística que Ferran Savall i Shantala Shivalingappa han compartit en diferents encontres.

A Impro conflueixen a escena bagatges i trajectòries de densitat, avalades per la tradició d’orient i d’occident, però obertes al present, a l’aquí i l’ara, tot permetent transferències, contaminacions i coincidències. Shantala Shivalingappa, Ferran Savall i els músics que l’acompanyen, Driss el Maloumi, Jordi Gaspar, David Mayoral i Nedyalko Nedyalkov, són ànimes transitant per un camí comú i universal de tot creador: la intuïció. Intuïció entesa com aquell territori del coneixement  per la via  directa de l’immediat , que brolla de l’interior, sense interferència deductiva i que és territori prioritari de l’art a diferència del camí de la raó i la via de l’intel·lecte i la paraula. I és per això que la percepció i el canal dels sentits -prioritàriament la vista, l’oïda i l’empatia kinestèsica- se’ns presenten com els mitjans per endinsar-nos a Impro.

La veu de Ferran Savall, voluntàriament no articulada en paraules, sorgida d’exploracions i de l’endinsament en terrenys i sonoritats reconegudes que fluctuen pel jazz, el soul, la bossa nova i la música d’arrel tradicional, genera un paisatge emocional i sensible. Shantala Shivalingappa pren la música com a saba per jugar i dialogar a partir de la seva dansa tant personal , suma de la tradició sagrada de l’Índia –el Kuchipudi- però lliure i plena de préstecs d’altres influències. En ella convergeixen l’abstracció pura de la dansa, a través del ritme, i l’expressivitat a partir del moviment dels braços, les mans i el torç. Una dansa imbuïda de transcendència on moviment, música i paraula formen una tríade inseparable, segons el Natya Sastra.

La música actua doncs com la veu interior, com aquella vibració que impregna el cos de Shantala. I la bellesa de la forma resultant no és més que l’encarnació de cos, ment i esperit. I és en ella mateixa una forma de ioga, d’unió, ja que com bé afirma J. Campbell –en boca de la ballarina i coreògrafa Jean Erdman– “la via del místic i la de l’artista s’assemblen, amb la diferència que el místic no la té per ofici”.

Què ens proposen doncs aquests artistes en escena? Ens conviden a compartir aquesta intuïció com una gran “inspiració”, ens mouen a incorporar la bellesa per il·luminar els sentits, aturar la ment i encisar el cor.

SHANTALA SHIVALINGAPPA / FERRAN SAVALL presenta Impro Sharana. Del 12 al 14 de desembre

Videografia

(Post show talk de ShantalaShivalingappa al Jacob’sPillow Festival, Juliol 2013)

https://www.youtube.com/watch?v=uY2V5ozN3Pc

ShantalaShivalingappa i Ferran Savall a Bhavana al Festival Divinamente.

https://www.youtube.com/watch?v=3Q6BxSxr56k

(Mayte Martin y Belen Maya, a La tarara, 1998)

https://www.youtube.com/watch?v=1NMYy58djs0

Torobaka de Akram Kahn i Israel Galvan. ( Trailer)

https://www.youtube.com/watch?v=L0sU671mIVg

SavithaSastry Actuació de Baratha Nathyam.

https://www.youtube.com/watch?v=SgiLOzFQh14

Cloud Gate Company, Songs of wanderers.

https://www.youtube.com/watch?v=Lg6PrDRuVqc

Ma d’Akram Khan Dance Company

https://www.youtube.com/watch?v=6YvsV0iBkb0


Bibliografia

Narayan,Shoyana( 2005); TheSterling Book of indianClassical Dance .SterlingPublishers.

 Campbell, Joseph( 1985); Las extensionesexteriores del espacio interior.Atalanta.2013 (edició castellana).

Coomaraswamy,Ananda K. (2006). La danza de Shiva.Siruela.

BharathaMuni (?);NatyaSastra .A teatrise on Hindu Dramaturgy and Histrionics. Ed. Royal AsiaticSociety of Bengal.

Leigh Foster, Susan ( 2010); Choreographing Empathy. Kinesthesia in Performance. Routledge.


Linkografia:

http://shantalashivalingappa.com/kuchipudi/

https://jambudveep.files.wordpress.com/2012/03/natyashastra.pdf

http://www.aahaarya.org/kuchipudi.html