El coreògraf i ballarí nord-americà ha mort als 85 anys aquest 19 de febrer. Paxton, que va estudiar a Nova York amb Martha Graham, Robert Dunn, José Limón i Merce Cunningham, ha estat un dels precursors de la dansa contemporània, i va ser un dels membres fundadors del Judson Memorial Church de Nova York. La seva influència ha nombroses generacions de ballarins ha estat molt gran. El 1972 Steve Paxton va crear la tècnica d’improvisació Contact Improvisation, que han utilitzat molts ballarins.
Crec que un dels motius que van fer que m’interessés per la dansa va ser el desig de completar el meu desenvolupament motor. Perquè tinc fam de descobrir, de completar i d’explorar. De fer bàsicament el que els nadons fan quan comencen a moure’s. Fam de saber més sobre què és o què pot ser el moviment. Crec que, en una cultura que ha creat un entorn que exigeix la supressió física i sensorial per poder-hi existir, mantenir la cerca activa fa un servei. […]
En essència, la civilització urbana ens ha desconnectat del moviment i del desenvolupament sensorial que es produirien en un entorn natural. […]
El desús del nostre cos és alarmant. La dansa ens ho recorda. La dansa explora determinades possibilitats físiques, la dansa fa que la nostra atenció es torni a centrar en la part més bàsica de la nostra existència, i el temps, l’espai i la gravetat s’obren a la creativitat. A mi em sembla que és un recordatori de la natura, la nostra natura, i per això ens és útil en la nostra inactivitat física. És una crida perquè els urbanites deixin de banda el seu ensopiment, un estímul per als cossos acostumats a treballar, una promesa per als infants que creixen. […]»
Steve Paxton
