El dossier artístic de W A V E S aglutina una llarga llista de bibliografia electritzant, organitzada al voltant d’àmbits de coneixement com ara ‘Fenòmens sonors’, ‘Continguts espectrals i performance (amb David Toop i Jacques Derrida al capdavant de la llista), ‘Física del so – ones electromagnètiques, camps quàntics i biologia quàntica’, o referències al voltant del concepte de ‘Fonocè’, alimentat entre altres per obres de Donna Haraway i Jacques Derrida. Heavy stuff. No són obres de sobretaula fàcil.
Lautaro Reyes es pren la seva feina seriosament. Sense haver-hi accedit mai oficialment és un coreògraf que es mou naturalment i orgànica en els modes de fer que en la tradició acadèmica anglosaxona es coneix, entre altres, com a Artistic Practice as Research. (Apunt lateral: Per sort i en el cas de la dansa aquest mode de generar coneixement i discurs acadèmic mediant la praxis artística està començant a fer peu a casa nostra gràcies a recerques doctorals com la de la dra. Laura Vilar Tentativas de (des)aparición. Ensayos propioceptivos i (entre)ceptivos bailando)). Mediant un alt nivell de rigor metodològic en l’exploració del moviment, Reyes planteja la seva praxis coreogràfica buscant l’espai intersticial entre discurs, experiència i subjectivitat d’un mode similar – tant en l’execució com en la recepció del material. La de Reyes vol ser una recerca sòlida i coherent però no quantificable i tossudament ambigua i misteriosa en el seu resultat. Artistic Practice AS Research.
En el cas de W A V E S, a més a més, els àmbits de coneixement de què beu la peça apunten (encara que a primera vista no ho sembli) a una urgència creativa essencialment política: Reyes ens convida a través de l’art coreogràfic, a través de la dansa, a imaginar/sentir/evocar una alternativa a un món tòxic que sembla entossudit a no esfondrar-se. No és l’únic. Ja fa dècades que pensadores i pensadors neomaterialistes, feministes, antifeixistes (llarg etcètera) proposen el poder de la imaginació no com a refugi escapístic on aïllar-se del món sinó com a espai de càrrega revolucionària. La imaginació com a espurna i inici d’una revolta. La ja mencionada Haraway és potser un dels referents més coneguts i controvertits d’aquesta forma de pensament, però per aquest article crec que és més llegible vincular l’assaig performatiu de Lautaro Reyes a l’obra de Lola Olufemi Experiments per imaginar altrament, que Raig Verd ha publicat fa poc amb una traducció brillant al català de Josefina Caball.
Amb els seus plantejaments, excerpts de textos, buidors i altres esquerdes discursives Olufemi intenta no tant dir quelcom com apuntar a una possibilitat que es troba fora de la paraula escrita, en algun lloc entremig d’allò que diu i allò que jo, com a lector, hi puc construir al voltant. Sembla que sigui a través de l’esforç col·laboratiu i imaginatiu entre allò escrit i allò llegit – com si l’esforç mateix fos una esquerda – on ha de poder aparèixer quelcom realment ‘altre’. I per això fa falta, sobretot, esperança. No una esperança mandrosa, diu Olufemi, no un mer ‘tant de bo’, sinó una esperança proactiva i compromesa. Algunes perles:
“ni poesia ni esperança com un gest buit d’optimisme”
“prometeu en veu baixa només una cosa: que us mantindreu ferms en la creença que no pot ser que només hi hagi això”.
“els moviments revolucionaris demanen un pou teleològic del qual es pugui extreure. La imaginació és aquest pou teleològic: no tan sols crea impulsos alliberadors, sinó que també els sosté, els justifica i els legitima”.
“l’exigència d’una altra cosa, no es pot fer mai del tot realitat en el terreny del discurs, existeix en altres registres: es pot percebre, sentir, tocar, tastar.”
I així tornem a l’obra que ens ocupa. Perquè W A V E S convida, en essència, a ser vist des d’una mirada que deixi de banda l’antropocentrisme. Ens presenta un cos en estat d’intra-relació (en paraules de la pensadora neomaterialista Karen Barad) amb les vibracions sonores que l’envolten. Un cos com a interfície d’un sistema de comunicació que no va de la seva història personal i humana sinó que sols es posa al servei de fer visibles aquestes reverberacions quàntiques, científicament descrites, existents. Aquesta proposta, que sembla més propera a la divulgació científica que a l’activisme, esdevé política a través del discurs que recolza la recerca del creador i la intenció que l’acompanya. W A V E S ‘va’ així ‘de’ sons, de vibracions, de fer visible allò que els físics descriuen com a ressonància. Però també ‘pot anar de’ convidar al plantejament imaginatiu i col·laboratiu de l’altrament – en paraules d’Olufemi – a la que aquesta vibració feta imatge corporal pot apuntar si l’apliquem mentalment al nostre estar en el món a nivell no només físic, quàntic, sinó també polític, social.
Dit d’una altra manera: W A V E S ens convida a veure en el mode profundament anticapitalista de ser i actuar de les partícules de món que no veiem a primera vista a afectar, com per osmosi, la nostra actitud davant la vida. Un exercici que requereix molta imaginació, i que com bé diu Olufemi, no només requereix ser pensat o entès sinó també sentit, percebut a nivell sensorial. Vet aquí l’assaig de Lautaro Reyes: una invitació visual i sonora a la imaginació, extesa a través d’un cos en moviment convertit en fissura per al nostre enteniment.
Quan fa uns anys va re-crear el seu celebrat duo Sistema per al Centro Nacional de Danza María de Ávila, Reyes ja defensava que no ser temàticament concret o literal en les seves coreografies no implicava abandonar el seu compromís polític amb el món. En una entrevista pel Certamen Coreográfico Pasoa2 deia: “Sistema tenía que ver con juego de roles (chico-chica). En ese año estaba de actualidad la trata de blancas en Latinoamérica y yo estaba totalmente influenciado por el contexto social. (…) Sentía que tenía que plasmarlo de alguna manera y eso es justo lo que no me interesa tanto ahora, ‘concretizar’”. I més avall, en la mateixa conversa amb Marta Baeza i Laura Kumin: “La abstracción, también por los autores que estoy leyendo en estos momentos, es una herramienta que estoy usando bastante para difuminar esas características, las cualidades de lo que se puede reflejar en la pieza, el esfuerzo por encima de la concreción, etc.” No només els pamflets o manifestos parlen de compromís polític entre art i realitat. Lautaro Reyes pren distància de la literalitat, i amb això mostra també certa profunditat i respecte en/per la particular potència poètica del seu medi: la dansa. La dansa com a sistema de signes ambigu i flagrantment obscur, en paraules de Roberto Fratini, extremadament concret i abstracte a l’hora. Un potencial poètic que també intueix Olufemi, que a fi de comptes fa ballar les paraules per poder-hi percebre quelcom a través.
Per una banda un podria pensar: “que postmodern i ja-vist, tot plegat”. I és cert, en part. El neomaterialisme com a corrent de pensament no surt del no-res i sobre l’escena ja fa bastant temps del Yes we can’t de William Forsythe, o del plantejament d’una introducció a una introducció a una introducció de la Societat Doctor Alonso, inspirada per una peli de Tarkovsky dels anys seixanta. Fins quan haurem d’animar-nos els uns als altres a aquest imaginar compromès del que parla Olufemi, mentre el món real sembla que cabalgui desbocat cap a abismes no tant futurs com passats? Fins a la fi dels temps, diu ella. És tot el que ens queda, sembla que digui Lautaro Reyes: vibrar, imaginar, i fer-ho juntes perquè la terra vibri, o perquè la percebem tremolar sota la capa de misèria concreta que avui ens assola. I aprendre, així, potser, llavors, a percebre aquestes vibracions com a lligams entre nosaltres i el món, i trobar en aquest exercici algun tipus d’esperança. Bé que cal començar per alguna banda, no?
Jordi Ribot Thunnissen
LAUTARO REYES presenta ‘WAVES’ al Mercat de les Flors el 28 de febrer i l’1 i el 2 de març de 2025
Enllaços Lautaro Reyes:
Lautaro Reyes, perfil: https://www.lacaldera.info/es/personas/lautaro-reyes
Lautaro Reyes, perfil autobiogràfic i informació sobre els diferents passos de la recerca al voltant de WAVES: https://lapoderosa.es/es/artista/lautaro-reyes
Lautaro Reyes, sobre la connexió entre imaginari i fisicalitat (Residències El Graner, 2019):
Lautaro Reyes en conversa amb Marta Baeza i Laura Kumin (Certamen Coreográfico Pasoa2, Madrid, s.d.): http://certamencoreografico.com/entrevista-lautaro-reyes/
Entrevista a Lautaro Reyes (Operaestate – Bassano del Grappa, 2016):
Fitxa You will Fall Again (2015), amb Alex Pachón i Joan Català: https://www.joancatala.pro/en/projects/you-will-fall-again_en/
Bilbiografia:
Banes, S. (1994). Writing dancing in the age of postmodernism. Hannover WUP.
Barthes, R. (1989). Sade, Fourier, Loyola. University of California Press.
Bel, J., & Ritsema, J. (2006). “Their job is not to dance, but to watch other people dancing – if they dance.” In M. Hochtmuth (Ed.), It takes place only when it doesn’t: On dance and performance since 1989 (pp. 123–131). Revolver.
Baudrillard, J. (1997). La ilusión del fin o la huelga de los acontecimientos. Anagrama.
Derrida, J. (1978). Writing and difference (A. Bass, Trans.). University of Chicago Press.
Derrida, J. (1973). Speech and phenomena, and other essays on Husserl’s theory of signs (D. B. Allison, Trans.). Northwestern University Press.
Haraway, D. (1991). A cyborg manifesto: Science, technology, and socialist-feminism in the late twentieth century. In Simians, cyborgs, and women: The reinvention of nature (pp. 149–181). Routledge.
Lepecki, A. (2008). Agotar la danza: Performance y política del movimiento. Mercat de les Flors.
Olufemi, L. (2025). Experiments per imaginar altrament. Raig Verd.
Toop, D. (1995). Ocean of sound: Aether talk, ambient sound and imaginary worlds. Serpent’s Tail.
Toop, D. (2019). Flutter echo: Living within sound. Ecstatic Peace Library.
Linkografia General
Dramatúrgies de la dansa amb Oriol Puig Taulé, Roberto Fratini i Constanza Brncic (Podcast Recomana, 2022): https://open.spotify.com/episode/2GNYIJVPmXmF3qLS6BkxcI?si=d8a7351ce54c416e
Reflexió de Quim Bigas sobre el fet creatiu (2016): http://ednetwork.eu/2016/01/15/who-am-i-atelier-1-a-spectrum-of-thoughts-by-quim-bigas/
Robert Fratini, La Desaparició del cos: http://centdanses.mercatflors.cat/7-la-desaparicio/7-la-desaparicio-del-cos/
Jordi Ribot Thunnissen, sobre Societat Doctor Alonso: https://mercatflors.cat/en/blog/lespai-al-voltant-del-punt-per-jordi-ribot-thunnissen/
The Unmoved Mover. Introducció a Arsitòtil: http://hubpages.com/education/The-Unmoved-Mover-in-Aristotles-Metaphysics
Tesi Doctoral Laura Vilar. Tentativas de (des)aparición. Ensayos propioceptivos y (entre)ceptivos bailando (2022): https://ddd.uab.cat/pub/tesis/2023/hdl_10803_688304/lvd1de1.pdf
Yes we Can’t, William Forsythe:
Documental Storytelling for earthly survival, sobre/amb Donna Haraway: https://archive.org/details/donna-haraway-story-telling-for-earthly-survival
