PREMSA
CONTACTE
Cercador

Sobre “Three Times Rebel”, per Ester Vendrell

Even if I’m a simply one more womanlaying one more brick in the Foundation
of a new and more human world,
it’s enough to make me rise eagerly from my bed each morning
and face the challenge of breaking the history silence that has
held women captive for so long.
Judy Chicago

“...Vaig decidir sumar-me a un curs sobre teoria feminista al IFISI de Madrid amb la periodista Nuria Varela. Aquest curs fou el punt d’inflexió per a mi. No hi havia volta enrere, la meva percepció del món va canviar. Els fets van ser com un cop tan fort a l’estómac que vaig iniciar un procés de desconstrucció personal. Ara sé que tota dona que es topa amb el feminisme desenvolupa el mateix procés que jo mateixa vaig fer. És dolorós però il·luminador… Comences a qüestionar les bases de la teva personalitat, les bases de la teva vida, la teva família, amics i societat. I moltes màscares comencen a caure… amb les seves conseqüències… La normalització de la desigualtat de la situació de la dona deixa de ser normal…”

Aquest crit inapel·lable de la consciència de Marina Mascarell és l’origen de la recerca i proposta artística de Three Times Rebel.

Segons J. Siegel (2010), la consciència seria alguna cosa així com la capacitat introspectiva d’observar com la nostra ment articula les informacions i afectacions del món exterior, essent capaç d’objectivar-les tot produint en nosaltres una ressonància i dotant-nos d’una major capacitat relacional, una obertura empàtica envers l’altre i el món que ens envolta. Prendre consciència de la situació real del que tenim entre mans seria doncs el primer pas per a iniciar un procés de canvi inajornable… I apel·lant directament a Butler, cal performar el canvi.

Sense dubte que el moviment feminista és una de les majors forces actuals pel canvi planetari, per la transformació i construcció d’un futur millor. Mostra d’ell és la mobilització del 8 de març amb la primera vaga feminista mundial. “El feminisme ha vingut per quedar-se”, diu l’activista Carmen Alemany.”

Aquest moviment és ampli i divers, denuncia la discriminació i violència física, emocional, econòmica i sexual (verbal, psicològica ,física i simbòlica) que es comet contra la meitat de la població del planeta. Reivindica fronts molt diversos de les pràctiques i relacions de poder en la societat en tots els àmbits, des del familiar, el de la parella, l’escolar, laboral, l’oci i la governança fins els plantejaments ètics dels límits de la ciència a la reivindicació de la memòria històrica revisada, incloent el paper de la dona i la seva aportació al llarg dels temps.

Ningú es pot quedar indiferent davant dades colpidores com les següents:

“L‘economia global constitueix, juntament al pensament únic, la quinta essència del patriarcat. El 98% dels recursos de la terra estan en mans d’homes i només el 2% de la riquesa en possessió de les dones. I en un món en el que el valor suprem és de la riquesa significa que les dones, per molt que ens creguem més i més iguals, estem excloses. (V. Sendón de León a Varela, pp. 196-97).

“El creixement econòmic que el model masclista de progrés ha venut és el creixement del diner i del capital sobre la base de la destrucció de tot tipus de riquesa, com la produïda per la naturalesa i les dones.” (Vandana Shiva a Varela 2015, p.183).

“La maternitat, el privilegi femení per excel·lència, origen de la vida i l’experiència única, s’ha convertit en la major part del món en el gran llast per les dones quant no en l’excusa per a la seva explotació i control” (Varela, 2015).

“Els marits espanyols maten més que ETA”. (Ana María Pérez del Campo a Varela 2017).

“El model econòmic que organitza el món des dels noranta implica la globalització també de la indústria del sexe i, com a conseqüència, una expansió de la prostitució a la qual són incorporades cada cop més adolescents i nenes.” (M. Fontenia i M. Belloti a Asamblea Raquel Liberman, a Varela p.102). Amb exemples tan evidents com que el 80% de les dones que van arribar per mar des de Líbia fins a Europa en el 2016 van anar a parar al negoci de la prostitució. (Francesca Amannocchi a Ara.cat 24-2-2018, p.12).

Aquestes afirmacions són una petita mostra de la flagrant situació de la dona al món i per tant de la salut emocional i relacional d’una meitat dels sers humans amb l’altra meitat… sense parlar de la relació i tracte amb la natura, font de la nostra vida.

De la immersió profunda en la matèria per part de la Marina en queden els plantejaments crítics sobre la performativitat i construcció del gènere de Butler, la degradació del cos femení per les pressions i sotmetiment al mite de la bellesa (N. Wolf), la crítica als estereotips en l’educació tot reivindicat el pensament Queer de Preciado o la constant violència simbòlica present en les nostres vides.

Tota obra d’art materialitza una mirada al món i aporta un punt de vista. Mascarell rememora i rendeix homenatge a partir de l’apropiació d’aspectes de l’obra de creadores com l’escultora Louis Bourgeoise, l’artista plàstica Francesca Woodman, la polifacètica escriptora i artista plàstica Judy Chicago, la fotògrafa i cineasta Cindy Sherman o la britànica Tracey Emin, persones rellevants amb veu pròpia que mereixen el seu lloc en la història de l’art. I apel·lant a la memòria no és casual que la proposta de Marina Mascarell Tres voltes rebel s’encapçali amb el poema de Maria-Mercè Marçal, dona catalana, activista i feminista des dels anys de la transició democràtica.

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida./
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Les seves paraules són plenament vigents en la cadena de transmissió de lluites encara avui latents. Mostren que la història no és lineal ni evolutiva, sinó cíclica i també regressiva. I com de presents estan aquestes estructures del patriarcat en la nostra quotidianitat en aquests dies de sensibilitat i indignació extrema pels fets, accions i paraules viscudes, sentides i escoltades des de l’1-O; per la proximitat de la vaga del 8M, la manifestació de pensionistes i moltes altres lluites que tenim entre mans. Sense anar més lluny les paraules van tornar a sonar el 23 de febrer a Sallent per recordar que “Si toquen a l’Anna ens toquen a totes”.

De nou Suïssa, el refugi de lluitadores, feministes i creadores com Maria Aurèlia Capmany, Aurora Bertrana, Cèlia Suñol o d’altres que van optar per París, com Teresina Boronat. A totes les víctimes planetàries que per la discriminació de qualsevol tipus han marxat, han vingut o són aquí: Veu, Memòria, Justícia i… Tres voltes rebels!!!

Ester Vendrell i Sales

Marina Mascarell presenta Three Times Rebel del 15 al 18 de març al Mercat de les Flors

Bibliografia

Abad Carles (2017) Coreógrafas, Pedagogas y directoras I: La contribución de la mujer al desarrollo del ballet y el cambio de paradigmes en la transición al s. XXI.

Banes, Sally (1998). Dancing Women.Female Bodies on stage. Routledge

Butler, Judith (2007). El genero en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Espasa libros.

Combalia,Victoria (2006) Amazonas con pincel. Barcelona. Destino .

Olabarria, Smith (2015). Cuerpos Subversivos. Estereotipos femeninos en la danza moderna temprana en España . Tesis Doctoral. Univ. Rey Juan Carlos I.Dept. Ciencias de la comunicación y Sociologia.

Puelo, Alicia H. (ed) (2015). Ecología y género en dialogo interdisciplinar. Madrid. Plaza y Valdés.

Thomas, Hellen (ed.1993) Dance Gender and Culture. PalgraveMac Millan.

Rodrigo Antonina (2002) Mujeres para la historia. La España silenciada del s.XX. Barcelona. Ed. Carena

Roldán, Manuel Jesús (2017) Esto no estaba en mi libro de historia del arte. Almuzara ed. 2017.

Siegel, Danel J. (2010). Cerebro y mindfullness. Barcelona. Paidós.

Valcárcel, Amelia (2008); Feminismo en el mundo. Valencia.Ed.Cátedra.

Varela, Nuria.(2017). Íbamos a ser reinas. Barcelona. Sipan Barcelona.

Wolf, Naomi (1991). El mito de la belleza. Barcelona. Emecé editores.

Links

https://www.youtube.com/watch?v=ioTMg3_Zu2c (Teaser Three Times Rebel)

https://www.youtube.com/watch?v=cHVWxsXMLCE (Teaser Three Times Rebel)

https://www.youtube.com/watch?v=ie1xhO0bvjM (Entrevista Marina Mascarell)