Quiero infundir nueva vida en la manera en que miramos las cosas que nos rodean. ¿Pero como debemos mirar? Como un niño: la primera vez lo ve todo como una realidad fuera de sí. Yo vivo en el mismo estado de inocencia que un niño, que cree poder alcanzar con su mano un pájaro en pleno vuelo
Renné Magritte
Hallo, amb aquesta quotidiana salutació, el suís Martin Zimmerman ens dona la benvinguda al seu imaginari creatiu i alhora es presenta a Barcelona en solitari, acollint en el format solo (el primer de la seva trajectòria artística) la reflexió sobre un mateix, amb un cos/ment que condensa la saviesa acumulada en anys de vida i professió.
El treball de Zimmerman ve avalat per més de vint anys de trajectòria artística juntament al director i compositor Dimitri De Perrot amb qui comparteix companyia i poètica i amb la troupe que resident a Suïssa -Théâtre Vidy de Lausana- han conquerit escenaris internacionals i són reconeguts per crítica i públic. L’equip de creació que l’acompanya també és nombrós i compta amb el destacat suport dramatúrgic de Sabine Geistlich, la concepció i disseny d’escenari de Ingo Groher i la creació musical de Colin Vallon al costat d’una vintena més de professionals.
Els trets més distintius d’aquest teatre-dansa-circ que caracteritzen el treball de Zimmerman i De Perrot giren entorn a una creació que troba la seva inspiració i treballa donant èmfasi a allò petit, invisible, causal, al risc i a l’equivocació. La creació aplega gests, objectes, sons i imatges per fer possible allò impossible i on el còmic i burlesc són reflex d’allò trist i nostàlgic, també.
Aquesta aventura i creació en solitari –Hallo- té molt d’autobiogràfica, d’exploració a partir d’un mateix, universalitzant-se en cada ú de nosaltres. Hallo situa Zimmerman en un aparador farcit d’objectes que es mouen i ens desafien forçant-nos a una constant adaptació per sobreviure i no morir esclafats. L’aparador com espai d’exhibició ens remunta a la seva formació i professió inicial com a decorador d’aparadors de grans magatzems. Tot i que la proposta no és realista, aquest aparador evoca el món del consum, la moda i fins i tot els temes de l’aspecte exterior i del desig de reconeixement. Però sobretot fa referència a les qüestions essencials, de : “qui sóc en el reflex que veig? El que veig és la veritat? Sóc algú altre?”. Aquests objectes i aspectes físics i visuals són la transferència del seu pensament materialitzat i fet poesia: la metàfora de la vida , d’un mateix i del que ens mostrem.
El personatge creat per Zimmerman condensa la saviesa del bon contorsionista, l’humor del clown i l’empatia del mim on no calen les paraules. Zimmerman destil·la les seves millors habilitats professionals després de vint anys d’haver passat pel Centre Nacional de les Arts del Circ de França un cop abandonat aquest primer ofici de decorador.
Entre la poètica de l’objecte, el moviment i la màgia visual s’articulen les estratègies que configuren Hallo. Tot fent ús dels recursos de l’exageració, la transformació, i la manipulació aquests objectes esdevenen reflex de les maneres de ser d’un mateix. El resultat final n’és un teatre-dansa circ on les etiquetes encorseten més que no pas aglutinen un treball de creació contemporània fet de recursos i saviesa procedents de les disciplines del circ, la creació coreogràfica, el moviment i la composició, sense abandonar la premissa que les arts escèniques parlen i apel·len als sers humans confrontant-los amb les seves pròpies inquietuds compartides en un llenguatge poètic i imaginatiu.
En el fons la proposta de Zimmerman es basa en un teatre de l’absurd per allò que te la vida d’absurd, de casual i on Zimmerman estableix la metàfora entre l’absurd de la vida i del circ com a mera supervivència.
“Desenvolupar una reflexió sobre l’ésser humà, sense cap moral o conclusió. Provem de dibuixar amb delicadesa l’esbós d’una vida”.
Ester Vendrell i Sales
MARTIN ZIMMERMANN presenta Hallo al Mercat de les Flors del 2 al 5 de març de 2017
Bibliografia
Jordí Jané i Joan María Minguet. L’art del risc. Circ contemporani català
. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2006.
Sylvain Fagot. Le cirque : Entre culture du corps et culture du risque .L’Harmattan, 2010.
Philippe Goudard. Le cirque entre l’élan et la chute : Une esthétique du risque . L’Harmattan,2010.
Julien Rosemberg. Arts du cirque : Esthétiques et évaluation . L’Harmattan, 2004
links
http://www.zimmermanndeperrot.com/pieces/7/info
http://www.cnac.tv/index_tv.php?rec=387
http://www.cnac.fr/cnac-727–Presentation#
https://www.cairn.info/revue-societes-contemporaines-2007-2-page-37.htm
http://www.cnac.fr/cnac-169–La_Federation_europeenne_des_ecoles_de_cirque_professionnelles
http://www.lacentraldelcirc.cat/la-central-del-circ/presentacio/?lang=es
https://circiescola.wordpress.com/
http://biblioteques.gencat.cat/web/.content/tematic/banner/sis/Circ.pdf
http://biblioteques.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/El-mon-del-circ-bibliografia-basica-2015-00002
