No em sembla oportú parlar de mi mateix ni de la meva obra.
Aquesta situació de crisi i distanciament evidencia la precarietat de la dansa (i de les arts en general), la necessitat del contacte entre cossos, i de la manca de cultura en les nostres vides.
El futur de la dansa continua sent ple de bellesa. I alhora feble, incert, i precari.
Albert Quesada
Resposta del ballarí i coreògraf Albert Quesada a la pregunta:
La pandèmia de la COVID-19 ha suposat un abans i un després en les nostres vides i ha col·locat el cos en un espai de fragilitat i d’amenaça constant, de manera que les relacions entre les persones i l’espai que ocupen cobren un relleu especial. Des d’aquesta consciència, de quina manera podem llegir avui el teu treball (la teva obra artística o de pensament) i quines possibilitats de desenvolupament veus per a la dansa?
