Lliure i compromesa, així es defineix Lia Rodrigues, la coreògrafa brasilera més internacional. La pandèmia va impedir-ne la seva presència al Mercat de les Flors com estava previst en les dues darreres temporades, però finalment arriba una constel·lació amb dues peces seves, junt amb les de tres joves artistes brasilers: Volmir Cordeiro, ex-ballarí de la companyia Lia Rodrigues, la ballarina i artista plàstica Ana Pi i la creadora i activista Alice Ripoll. Tots ells comparteixen mirada crítica i llibertat creativa.
Una de les peces previstes en aquella ocasió era Fúria, de la qual aleshores en deia: “Hem de despertar la fúria que s’alimenta de la nostra set de creació, la cara oculta del carnaval de Rio.” Després de l’experiència pandèmica, la fúria s’enfoca a l’entorn immediat: “Vivim un dels moments més terribles de la nostra història recent, amb profundes desigualtats socials i la vulneració de drets humans. El Brasil és un país extremadament racista, on es produeix el genocidi de persones negres, trans i indígenes, amb una taxa extremadament alta de feminicidis. El govern brasiler i els seus partidaris no respecten els valors democràtics i promouen la destrucció de l’Amazònia, el Pantanal, el Cerrado. Crec que la cultura i les arts poden donar a conèixer aquesta lluita i aportar una mirada diferent al món”.
Tot i les dificultats, durant el temps de pandèmia va aconseguir mantenir la companyia unida. “Gràcies als diners que reservo per a urgències i als meus coproductors. També vaig acceptar alguns projectes en línia pel Kunstenfestival de Bèlgica i pel Hau Theatre de Berlín que van aportar diners i, el més important, ens van posar en estat de creació”.
En aquesta situació neix Encantado. “Havíem de seguir els protocols de distanciament i portar mascareta, a més de fer-nos proves setmanals. El Centro de Artes da Maré també funcionava com a magatzem d’aliments, productes d’higiene i equips de protecció que es distribuïen a les 17.000 famílies en situació de pobresa extrema de la zona”. Es refereix al seu local d’assaig creat el 2009 en col·laboració amb l’ONG Redes de Desenvolvimento da Maré en mig de la favela més gran del Brasil. “Paral·lelament, es van instal·lar plaques fotovoltaiques per fer-lo un edifici sostenible. Només una fina cortina de tela ens separava de tota aquesta activitat, que queda reflectida en l’obra: en la primera part els ballarins no es toquen; a la segona comencen a formar duets, trios i quartets i, finalment, quan tots han estat vacunats, és un ball col·lectiu”.
En la cultura afro-indígena del Brasil, Encantado designa una entitat entre el món dels vius i el dels morts. “Els encantats són éssers que creuen el temps i es transmuten en natura. No s’han mort, simplement han passat a un altre pla i han guanyat poders màgics de protecció i curació. Per això, les accions depredadores que amenacen la vida a la Terra, la destrucció sistemàtica de boscos, rius i mar, impacten en l’existència dels encantats perquè no es poden separar de la natura.” Encantat també significa meravellat, i això és el que passa als espectadors.
Bàrbara Raubert
Periodista cultural especialista en dansa
