Publicada a maculture.fr el 20/12/2023
Fa diversos anys que Marion Muzac està implicada en activitats docents i projectes coreogràfics, i concep la dansa com una pràctica social. Amb la seva darrera creació, Le Petit B, la coreògrafa imagina una experiència immersiva i sensorial adreçada a la primera infància. En aquesta entrevista, Marion Muzac comparteix els secrets del seu enfocament artístic i repassa el procés de creació de Le Petit B.
Des de fa més de vint anys, treballa simultàniament en activitats docents i projectes coreogràfics. Podria parlar-nos dels diversos temes que ocupen actualment el centre de la seva recerca artística?
Cadascun dels meus projectes és una invitació a ballar, adreçada a intèrprets professionals, però també i sobretot a persones que no saben que ja són ballarins i ballarines, o que ho poden ser. Allò que impulsa totes les creacions és el plaer de veure sorgir la dansa allà on no s’espera, on es revelen cossos que no han estat modelats per la integració de tècniques o codis estilístics. El meu enfocament de la dansa és semblant al d’una pràctica social. L’espai i el temps de la relació amb els altres, sols o en grup, les danses d’avui, en la seva varietat i hibridació, estan de fet modelats pels problemes que sacsegen les nostres societats. M’agraden els projectes unificadors i cooperatius. La vulnerabilitat té lloc, i és apreciada per la seva naturalesa poètica i sensible.
Ha engegat una sèrie de projectes participatius per a adolescents, ballarins i ballarines amateurs i altres persones. Quines implicacions té aquest enfocament educatiu en el seu plantejament artístic?
Aquesta etapa de la vida, l’adolescència, encara m’atreu. M’encanta escoltar els adolescents parlar de la seva visió del món, encara que el que els deixarem no serà el més brillant, però tenen la destresa i la capacitat per inventar, per imaginar i de vegades fins i tot per mantenir una distància sana. Quan treballo amb adolescents, el repte és crear comunitats efímeres que comparteixin el seu saber ser, per damunt de tot, i el seu saber fer, sigui quin sigui. Cada participant es fa càrrec d’una història amb el gest, i el moviment de dansa capaç de desplegar a l’escenari està al servei de l’escriptura col·lectiva de la creació.
La seva peça, Le Petit B, adreçada al públic jove, és una immersió en un paisatge visual i sonor. Podria explicar la història i l’origen d’aquesta creació?
Aquest projecte va ser un encàrrec del Gymnase CDCN de Roubaix i de la xarxa LOOP, els quals van idear el projecte Les mouvements minuscules. L’objectiu és animar els coreògrafs i coreògrafes a crear espectacles per a la primera infància, un grup d’edat per al qual hi ha pocs espectacles de dansa. Va ser un repte enorme perquè mai no havia imaginat que podria crear un projecte per als més petits, i des dels sis mesos! Però el desig de fer-ho va ser força espontani, en adonar-nos del que havien viscut aquests infants, que van néixer pocs mesos després de la pandèmia. Les seves primeres interaccions socials, a l’escola bressol o a l’escola, són amb rostres amagats, sense emocions, amb les expressions esborrades, encara que sapiguem el valor i la importància de les expressions facials com a mitjà de comunicació en aquesta etapa de la vida. Se’ns impedia interactuar amb ells, hi havia poca o cap empatia corporal i, tanmateix, coneixem la importància del diàleg infraverbal i la importància del tacte.
Com va començar el treball de recerca?
Quan vam tenir les idees sobre el paper, vam experimentar amb tots els cossos possibles amb tot l’equip: ballarins i ballarines, músics i músiques i escenògrafs i escenògrafes. Vam poder submergir-nos en diferents escoles bressol, observar els hàbits d’aquestes minisocietats, aprendre de les nostres experiències i dels nostres errors. Tot seguit, les residències de creació es van desenvolupar com la majoria de les residències, amb preguntes, intercanvis i assajos dins del mateix equip artístic. D’altra banda, des del principi es va acordar que el projecte s’adaptaria a aquest públic sense caure en la simplicitat, la sobreactuació. Volíem que la nostra coreografia fos precisa, exigent, abstracta i decididament contemporània. Per tant, el procés de Le Petit B no va ser diferent del de les meves creacions anteriors.
Ha treballat amb l’artista visual Émilie Faïf per a l’escenografia. Podria parlar-nos de la trobada, de la història d’aquest espai plàstic i de com va arribar a escriure coreografies fent servir aquests materials manipulables?
Treballem amb Émilie Faïf des del principi del procés creatiu; vam passar una setmana junts en una escola bressol de Saint-Étienne-du-Rouvray per provar diferents enfocaments. Els elements de l’escenografia es van dissenyar dia a dia amb els infants i els i les professionals de la primera infància, la qual cosa ens va permetre prendre ràpidament la decisió de multiplicar el nombre de coixins amb forma de pit i oferir diferents mides que poguessin acomodar-se i adaptar-se a la forma del cos. La multiplicació permet als dos intèrprets construir paisatges diferents, amb imatges que apareixen furtivament i es deconstrueixen gràcies a la seva destresa corporal, que juga amb qüestions de temps i ritme. Els espectadors i espectadores experimenten una sèrie de sensacions en veure els mòduls moure’s davant seu, acostar-s’hi o deixar-se endur quan se’ls convida a estirar-s’hi. La qüestió de la textura i el material era primordial, igual que la mida dels coixins, que poden semblar gegantins comparats amb la mida d’un infant.
Va col·laborar amb els músics Johanna Luz i Vincent Barrau (Jell-oO), que es van inspirar en el Bolero de Ravel per crear la música. Podria parlar de la història i el procés musical de Le Petit B?
Quan vaig convidar Johanna Luz i Vincent Barrau a participar en aquest projecte, els vaig demanar que pensessin en una forma musical basada en la noció de repetició. La seva proposta musical permet escoltar un so que comença petit i de mica en mica creix, insisteix i es desplega fins que finalment esclata com un alliberament, un impuls cap a l’emancipació. Aquesta progressió es pot imaginar com la d’un infant que amb prou feines es pot mantenir dret i que, a través de l’experiència del cos, es llança a descobrir el món que l’envolta. Amb els mòduls repetitius i els sons suaus i harmoniosos, aquesta creació musical afavoreix la sensació d’immersió i posa l’espectador o espectadora en estat meditatiu. Infants i adults es deixen emportar pel somieig. La música endormisca i relaxa els cossos situats a terra o, de vegades, al mig dels coixins.
Va imaginar aquest projecte com una aventura sensorial. Com va treballar aquesta preparació?
El nostre desig era transmetre tranquil·litat, calma a infants i adults. Volia crear una experiència immersiva, una bombolla fora del temps, per regenerar-se abans de tornar a un món caòtic i hiperactiu. Per apreciar aquesta proposta i entrar-hi, cal estar disponible i serè. Per això hem ideat un moment previ a l’espectacle com un ritu d’iniciació. A cada representació, oferim un temps per conèixer el públic abans de deixar-lo pujar a l’escenari. Aquest moment de relaxació pot semblar trivial, però per a nosaltres era important oferir una càmera de descompressió abans de l’espectacle, per (re)canalitzar l’energia i la concentració tant dels infants com dels adults.
Wilson Le Personnic
MARION MUZAC presenta ‘Le Petit B’ al Mercat de les Flors el 15 de març de 2025
