“La humanitat, que antigament en Homer era un espectacle per als déus de l’Olimp, ara
ha esdevingut un espectacle per a si mateixa. La seva autoalienació ha assolit un grau
tal que li permet viure la pròpia anihilació com un plaer estètic de primer ordre”
Walter Benjamin, kapitalismus als Religion, a J. Pigem (2024. Consciència o col·lapse, p.107)
Fa un parell de temporades que el Ballet nacional de Marseille -en la seva nova direcció encapçalada pel col·lectiu de (LA) HORDE (2019), format per Marine Brutti, Jonathan Debrouwer i Arthur Harel, va presentar-se a Barcelona amb un programa brillant i explosiu format per quatre peces: Tempo Vicino de Lucinda Childs, Ellipsis de Tania Carvalho, Mood de Lossendra Ninja i Lazarus, d’Oona Doherty. Un treball de gran interès artístic per a la diversitat i el valor coreogràfic des de la perspectiva antropològica i cultural. Com a col·lectiu, de (LA) HORDE es caracteritza per posar l’accent en la democratització de l’art contemporani i modernitzar-ne els seus codis eliminant barreres normatives, establint ponts entre disciplines artístiques com l’audiovisual, la fotografia i la performance, explorant el poder dels cossos i la seva representació en la nostra societat. Al col·lectiu sempre li ha interessat el vessant antropològic i cultural del moviment i, així, indaga en contextos socials diversos i crea en diàleg i de manera heteràrquica entre comunitats, també digitals procedents del món audiovisual.
Age of content és la creació de 2023, i emprant els recursos tecnològics i d’escenificació immersiva que permeten les tecnologies digitals, el Ballet nacional de Marseille comparteix una mirada crítica dels temps que vivim, a partir de l’exploració del cos, del ser i de l’estar en l’era de la informació i la representació. Un mirall del comportament col·lectiu, en present i possible futur, en aquesta nova etapa de la humanitat immersa en la transhumanitat que transita cap a la post humanitat.
El món virtual ja conté més informació que la que contenen biblioteques, arxius i centres de documentació. Individus, entitats, col·lectius, corporacions i empreses disposen de webs, instagrams, facebooks, youtubes, tiktok i una quantitat ingent d’aplicacions que acumulen informació diversa, inabastable per a tothom. La nostra identitat i presència al món ara es mesura en la presència al núvol, amb la possibilitat que això sigui transformat, mutat o suplantat. Com bé diu Jordi Pigem, vivim en un món on la representació triomfa per sobre la presència, una Societat de l’espectacle (G. Debord,1967).
Els humans som sers relacionals que adquirim coneixement i configurem els nostres mecanismes neuronals a partir dels sentits, configurant la nostra concepció del món acompanyada de les emocions que es desprenen de l’experiència de l’acció i percepció/immersió i contacte amb la vida, també en la manca d’aquesta així com la seva violència. La digitalització està afeblint “la mateixa consciència de la realitat” (Byung-Chul Han a Pigem, 2024).
Ningú dubta que amb el nou mil·lenni i la quarta revolució industrial i tecnològica encetada a gran velocitat al tombant del S. XXI, protagonitzada per la invasió vital de tot tipus de dispositius, artefactes, maquinària, implants, ús de la nanotecnologia i biotecnologia, sistemes de robots, drons, vehicles autònoms, el metavers, avatars, tecnologia immersiva i el desplegament total de la IA, els humans estem mutant i acabarem transformant-nos.
No cal ser un antropòleg per observar com la nostra actitud corporal, gestualitat, energia, vitalitat i vibració està condicionada/adaptada pel contacte i interacció amb tots els dispositius que han envaït la nostra vida i condiciona el nostre psiquisme. Només cal observar el comportament col·lectiu en el metro, a les xarxes socials, a les escoles, en restaurants, viatges o qualsevol altre àmbit de la vida quotidiana, professional o passejant pel carrer.
Només a mode de detall: quan més informació a disposició i més intel·ligència artificial es crea, més s’evidencia un retrocés preocupant en l’aprenentatge escolar: manca de concentració, dificultat d’aprenentatge, descens dels nivells de coneixement i capacitat de lectura, comprensió i reflexió.
Entre adults, i sobretot després de l’abús immersiu de tecnologia i aïllament que va provocar la Covid-19, acompanyada de desigualtats econòmiques, s’ha constatat un increment de l’ansietat, la manca de comunicació, l’increment de relacions afectives digitals, individualisme i aïllament. A més likes digitals més soledat analògica.
És constatable que ja estem en un procés de transformació antropològica, social i política.
Aquesta revolució tecnològica que genera continguts i bots i democratitza la comunicació també ha evidenciat que esdevé el gran poder. Inunda les xarxes de mentides i manipulacions i serveix per moure masses mobilitzades des dels instints més primaris. El poder també se sap moure en aquest terreny de l’immediat, i la confusió, la crispació i la polaritat són el pa de cada dia. Amb el poder arriba la manipulació i el control, i darrera el perill per la democràcia…
El nostre cos-ment, el nostre comportament i la nostra vida es va transformant pel poder permeable del domini dels continguts, les xarxes i les noves tecnologies. “Els continguts de la ment són el que porta el món cap al col·lapse” (Pigem, 2024).
De passar a modificar una fotografia a generar avatars o duplicar identitats hi ha un pas cada cop més proper. Som en un paradigma social que culminarà cap a mitjans del S. XXI i que suposarà una transformació de la humanitat quan la IA conquereixi l’autonomia cognitiva. “L’automatització del ser humà passarà d’una identitat analògica a una digital!” (Lassale, p22).
Som a temps d’aturar-ho, gestionar-ho. El 2023 un grup de científics de la UE va demanar una pròrroga en la recerca sobre la IA per tal d’explorar límits i protocols d’usos i aplicacions i el respecte pels drets fonamentals.
Com bé afirma l’arqueòleg Eudald Carbonell, en uns anys conviurem quatre tipus d’espècies: els humans, els humans modificats per pròtesis, xips o altres implantacions, els humans editats genèticament, que ho seran a la carta, i una quarta espècie seran els cíborgs-humanoides, que la IA farà intel·ligents conceptualment i cognitivament (Vilaweb, 21/10/24).
Sense la voluntat de ser catastrofista envers un futur immediat, sabem que la humanitat s’ha anat transformant i adaptant als canvis tecnològics al llarg d’eres i milers d’anys. Ara, però, no només és l’espècie humana que es transforma per la maquinització i algoritmització de la vida, sinó que és el planeta que habitem que s’ha modificat per la nostra intervenció i ha obviat que vivim en relació a un medi que ens proporciona vida i ens pot destruir.
Age of content vol fer-nos partícips d’una responsabilitat compartida en la nostra condició d’humans perquè a través de la nostra consciència puguem ser també agents crítics i actius davant un futur immediat.
Ester Vendrell i Sales
Enllaços:
Web ballet Nacional de Marseille
Tempo vicino, Ellipsis, Mood, Lazarus
Conferència de R.Braidoitti, Posthumanisme
Referents:
Marin Bucio, D.A (2024) . Hacia una danza posthumana: Encarnando lo artificial. Paso de gato.
Braidotti, R (2015). Lo Posthumano. Gedisa.
Damasio, A. (2021). Sentir y saber. El camino de la consciencia. Destino
Hariari, Y. (2024) Nexus. Debate
Lassalle, J.M. Civilización artificial. Sabíduría o sustitución: el dilema humano ante la IA. Ed. Arpa.
Pigem, J. (2024). Consciència o col·lapse. Fragmenta.
Torralba, F. (2022). L’Ètica algorítmica. Edicions 62.
Maresma Matas, A i Carbonell. E. “Si no ens transformem, desapareixerem” a Vilaweb (21/10/2024).
