El programa triple del Ballet Estatal de Hessen porta unes danses que són com riuades d’intensitat emocional. Les firmen Marco Goecke, Leïla Ka i els germans Imre & Marne van Opstal. Ells formen part del quadre de vint-i-dos coreògrafs convidats junt amb els vint-i-vuit ballarins d’aquesta companyia del Rin que dirigeix Bruno Heynderickx. En una carta que va publicar al diari de la seva ciutat recentment, deia que “We dance to heal and to connect. And sometimes simply to be alive” (ballem per guarir i connectar-nos. I, de vegades, simplement per mantenir-nos vius). El Hessisches Ballet va ser creat el 2014 gràcies a la unió de l’energia de dues ciutats, Wiesbaden i Darmstadt, per desenvolupar una estructura sòlida i extensa, que va més enllà d’una companyia. De fet, el Hessisches es presenta a si mateix com una casa de la dansa i, com a tal, a més d’oferir peces coreogràfiques, desenvolupa programes educatius, residències i també un festival, el Tanzfestival Rhein-Main, que se celebra cada tardor a diverses ciutats de la regió del Rin.
Les peces d’aquest programa exploren temes universals com la vida, la mort, el dolor i l’alliberament. I ho fan reivindicant tota la potència i emoció de què és capaç la dansa contemporània amb una tècnica interpretativa d’arrel clàssica. Són com les raga, aquestes estructures melòdiques de la música índia. La paraula “raga” prové del sànscrit i es pot traduir com “color” o “emoció”, ja que cada raga està dissenyat per evocar certs sentiments o estats d’ànim.
Midnight Raga és títol del duet de Marco Goecke. A través de la música índia de Ravi Shankar, el coreògraf alemany ens fa penetrar en la foscor de la nit i percebre’n totes les seves vibracions. Encara que és un dels coreògrafs europeus més importants, reconegut i també envoltat de controvèrsia en els darrers anys, a Barcelona encara no havíem pogut veure cap de les seves creacions. Nascut a Wuppertal, la ciutat de Pina Bausch, comparteix amb ella l’interès per les emocions com a forces que mouen i gesticulen en les vides.
A Midnight Raga és el primer cop que Goecke parteix d’una música per crear una peça, i ho fa amb música clàssica índia atret per la seva espiritualitat i per posar-la en contrast amb la contemporaneïtat de la seva proposta coreogràfica. No hi trobarem cap moviment que pugui recordar les danses índies, Goecke es manté fidel al seu propi llenguatge coreogràfic fet de microconnexions nervioses que sacsegen braços, mans, cap i tronc. Alguna cosa resulta familiar als que segueixen les obres de Marcos Morau, per a qui Goecke també és un referent. De fet, Goecke ha ballat a l’Staatsoper de Berlín abans que Morau en fos artista resident, i tots dos han rebut el premi de la crítica alemanya, Goecke el 2015 i Morau el 2024.
També ha estat premiada la segona peça del programa, i que marca la primera col·laboració de la coreògrafa i escenògrafa Leïla Ka amb el ballet de Hessen: Bouffées (sufocacions) rep el primer premi al concurs internacional Danse Élargie del Théâtre de la Ville de París l’any 2022. És una obra que parteix d’un solo i on s’explora el dolor emocional i la transformació, ara a través del moviment físic de cinc dones que es mouen com les veus d’una mateixa experiència compartida, amb vestits florals que evoquen la fragilitat i la bellesa efímera.
Leïla Ka és la filla del pintor i escultor performàtic Olivier de Sagazan, qui ha visitat els escenaris de Barcelona en més d’una ocasió. Pare i filla van treballar plegats a La messe de l’âne (2021) però, de fet, la seva entrada al món de l’escena va ser gairebé atzarosa. Havia començat a ballar als 16 anys en un taller de danses urbanes, i als 18 es va presentar a una audició per a l’eterna peça de Maguy Marin, May Be. Contra tot pronòstic, va ser escollida i va convertir-se en professional sense haver passat abans per cap ensenyament acadèmic de dansa. Això ha dotat les seves obres d’un estil inconfusible: fortament arrelades, energètiques i que van directes a l’estómac del públic. Actualment, és artista associada a CENTQUATRE-PARIS, un espai cultural on es promou la col·laboració interdisciplinària, la diversitat cultural i l’intercanvi internacional, on es poden trobar tant músics com Albine de la Simone com coreògrafes de la talla de Lia Rodrigues.
La darrera de les peces també és fruit d’una dinàmica familiar, en aquest cas dels germans holandesos Imre i Marne van Opstal. D’una família de ballarins on els quatre germans han passat per la Nederlands Dans Theater de Paul Lightfoot i la Batsheva d’Ohad Naharin, paral·lelament a la seva carrera com a intèrprets Imre i Marne van iniciar-se com a parella creativa. Les seves obres demostren un interès per la teatralitat, el treball de partnering i les col·laboracions multidisciplinàries per trobar noves formes de comunicar-se amb el públic i que els han acostat al cinema, la fotografia, la moda, el disseny o l’art instal·latiu.
A la peça I’m Afraid to Forget Your Smile (Tinc por d’oblidar el teu somriure), creada per al Hessisches, tracten sobre la pèrdua i el dol, amb música coral en directe per augmentar l’expressió emocional de la peça. El Cor del Palau de la Música Catalana serà l’encarregat de donar veu a aquests sentiments i acompanyar el moviment físic extrem de sis ballarins que exploren maneres de deixar anar, d’acceptar la finitud, d’acompanyar la vulnerabilitat i d’admetre la dualitat entre la vida i la mort.
El Rin és un dels rius més llargs d’Europa i passa per Suïssa, Alemanya, França i els Països Baixos, espais on la dansa contemporània ha sabut filtrar-se en estructures clàssiques actualitzant la tradició del ballet fins a l’experimentació, sumant rigor tècnic amb potència escènica. Aquest programa ens mostra la força del Rin i del seu cabal no només hídric, sinó capital cultural.
Bàrbara Raubert
El BALLET ESTATAL DE HESSEN presenta ‘Midnight Raga’ (Marco Goecke), ‘Bouffées’ (Leïla Ka) i ‘I am afraid to forget your smile’ (Imre & Marne van Opstal), al Mercat de les Flors, del 16 al 18 de gener de 2026
Altre enllaços:
Tanzfestival Rhein-Main
Le Cent Quatre-Paris
Vídeos:
Midnight Raga de Marco Goecke (extractes, diverses companyies)
Imre & Marne van Opstal – peces curtes
Ravi Shankar – Introducció al raga:
Olivier de Sagazan al seu estudi:
Lectures:
Carta de Bruno Heynderickx al Wiesbadener Kurier, del 28/8/25
The Thought. (s. d.). Marco Goecke
