La idea d’aprenentatge -d’entendre les coses des d’angles diferents- i la idea d’infinit -d’un temps circular que es mossega la cua- són a la base de la nova peça d’Àngels Margarit per a tots els públics i conté, la pròpia obra, tot allò que la coreògrafa ha après fins ara.
“Jo mai no vaig ser bona en matemàtiques, a l’escola -diu Àngels Margarit- ni he sabut estar quieta per estudiar, ni per cosir però, en canvi, m’he passat la vida fent trames complexes que no són altra cosa que matemàtica visual”. La dansa i els seus moviments de geometries fugaces han sintetitzat la plasticitat de la música i la profunditat de la ciència de maneres molt diverses al llarg dels trenta anys de trajectòria artística d’aquesta coreògrafa.
Però ara vol fer un pas més enllà i, per això, a BACK ÀBAC l’artista compta amb l’assessorament d’una científica, Irene Lapuente -la creadora de La Mandarina de Newton- amb qui s’han proposat un diàleg entre el coneixement que facilita el moviment de la ballarina i els raonaments que en pot donar la ciència, “vull que m’expliqui les coses que no entenc”.
I és que algunes de les matèries de treball són molt complicades, com el concepte d’infinit, que és l’eix de la peça. “Avui portem tanta velocitat que gairebé ens hem menjat el futur, vivim el present estant en el futur!”, Margarit s’estranya. Anades i vingudes a l’escenari, canvis de ritme en una mateixa frase coreogràfica i retorns al mateix punt de partida que ja no és el mateix… “Són situacions que la física quàntica ens diu que són possibles”, de manera que el treball amb el cos és la porta d’entrada a idees científiques i filosòfiques complexes. Una mica com els dibuixos d’Escher, que també formen part de l’imaginari de la coreògrafa.
Margarit no baixa la guàrdia ni en les seves peces per a tots els públics, simplement és més estrictament clara -d’aquí la tria de Bach i les seves estructures musicals simètriques- i més obertament juganera –i per això la utilització del circ com a llenguatge de joc i d’equilibris geomètrics-. “Per a mi, coreografiar és pintar un quadre on cada moviment petja la memoria de l’espectador”.
____________________________________________________________________
La idea de aprendizaje-de entender las cosas desde ángulos diferentes-y la idea de infinito- de un tiempo circular que se muerde la cola- son la base de la nueva pieza de Àngels Margarit para todos los públicos y contiene, la propia obra, todo aquello que la coreógrafa ha aprendido hasta ahora.
“Yo nunca fui buena en matemáticas, en la escuela- dice Àngels Margarit– ni he sabido estarme quieta para estudiar, ni para coser, pero en cambio, me he pasado la vida haciendo tramas complejas que no son otra cosa que matemática visual ”. La danza y sus movimientos de geometrías fugaces han sintetizado la plasticidad de la música y la profundidad de la ciencia de maneras muy diversas a lo largo de los 30 años de trayectoria artística de esta coreógrafa.
Pero ahora quiere dar un paso más, y por eso, en BACK ÀBAC la artista cuenta con el asesoramiento de una científica, Irene Lapuente, la creadora de la Mandarina de Newton- con quien se ha propuesto un diálogo entre el conocimiento que facilita el movimiento de la bailarina y los razonamientos que puede dar la ciencia, “quiero que me explique las cosas que no entiendo”.
Y es que algunas de las materias de trabajo son muy complicadas, como el concepto de infinito, que es el eje de la pieza. “Hoy llevamos tanta velocidad que casi nos hemos comido el futuro, vivimos el presente estando en el futuro!”, Margarit se extraña. Idas y venidas en el escenario, cambios de ritmo en una misma frase coreográfica y retornos al mismo punto de partida que ya no es el mismo… “Son situaciones que la física cuántica nos dice que son posibles”, de manera que el trabajo con el cuerpo es la puerta de entrada a ideas científicas i filosóficas complejas. Un poco como los dibujos de Escher, que también forman parte del imaginario de la coreógrafa.
Margarit no baja la guardia ni en sus piezas para todos los públicos, simplemente es más estrictamente clara- de aquí escoger a Bach y sus estructuras musicales simétricas- y más abiertamente juguetona- y por eso la utilización del circo como lenguaje de juego y de equilibrios geométricos-. “Para mi coreografiar es pintar un cuadro donde cada movimiento se guarda en la memoria del espectador”.
____________________________________________________________________
The idea of learning — of understanding things from different angles — and the idea of infinity — circular time biting its own tail — are the basis of the latest piece from Àngels Margarit, which is aimed at audiences of all ages, and contains, in a single work, everything the choreographer has learned up to the present time.
“At school I was never good at maths,” says Àngels Margarit, “I could never sit still to study, or to sew, but I’ve spent my life weaving complex patterns that are nothing less than visual mathematics.” Over the choreographer’s 30-year career, she has used dance and the fleeting geometries of its movements to capture the expressiveness of music and the deep insights of science.
Now she wants to take things further, so for BACK ÀBAC she sought the advice of a scientist, Irene Lapuente, founder of the Barcelona-based science communication and education project La Mandarina de Newton. Together they developed a dialogue between the knowledge facilitated by the dancer’s movements and the logical analyses of science. “I want her to explain the things I don’t understand.”
Some of these subjects are complex, such as the concept of infinity, the central theme of the piece. “Nowadays we’re moving so fast we’ve almost used up the future — we experience the present from a point in the future!” Margarit reflects. Leaving the stage and returning, changing rhythm within a single choreographic phrase, coming back to a point of departure that is no longer the same: “These are situations that quantum physics tells us are possible.” So the movements of her body become the point of entry to complex scientific and philosophical ideas. Rather like Escher’s drawings, which also form part of her choreographic imagination.
Margarit never lowers her guard, even in pieces for a general audience: the clarity of her work simply becomes stricter — as in her choice of Bach and his symmetrical musical structures — and her playfulness more open — hence the use of the circus as a language of play and geometric balancing acts. “For me, choreography means painting a canvas in which every movement leaves a mark in the audience’s memory”.
BACK ÀBAC es presentrà al Mercat de les Flors del 26 al 30 de desembre i 7 i 8 de gener
