Tot avança cap a l’ordre. Què faria jo? Aquestes vidrieres fregades amb astres, de debò?
Altres de més emprenedors alçaran les petites plaques d’escuma: malamort.
Hi ha bruixots tan miserables que els seus calders no serveixen per
bullir núvols i la cosa no ha acabat.
(Els camps magnètics, André Breton)
Dansa magnètica, en el sentit que atrau totes les mirades. Dansa magnètica també per la manera com es desplega, amb els membres resistint-se a forces invisibles i gravetats sobredimensionades. I dansa magnètica encara més perquè atrau cap a si mateixa tot tipus de fragments del seu entorn, com trossets de metall que han entrat al camp d’atracció d’un imant i s’hi s’acosten a velocitat ascendent. Així -xuclant fragments de quotidianitat, passos de ballet, núvols, escenes de relacions humanes, posats de moda urbana, cançons, imatges d’escuma i ara també flamenc- és com actua Sébastien Ramírez i el seu hip hop magnètic.
Sébastien Ramírez, francès de pare espanyol, va començar com molts altres joves a ballar i fer cabrioles al terra llustrós del centre comercial que hi havia al seu barri de Perpinyà, mentresonava la música rap pels altaveus. França és el segon mercat més gran en producció i consum d’aquesta música, després dels EUA i per davant de Corea del Sud. El festival Paris Hip-Hop va fer 10 anys aquest estiu passat; els anys 2006, 2008, 2010 i 2013 França va guanyar el Campionat mundial de DJ organitzat per DMC; els ballarins francesos també conquereixen els primers llocs en totes les competicions internacionals de breakdance. I, encara que va néixer als EUA, és a França on el hip hop s’ha convertit en material escènic de ple dret, acceptat i absorbit per l’alta cultura. Tan és així que, l’any 2000 el ballarí de l’Ópera de París Kader Belarbi va triar el coreògraf de hip hop Farid Berki perquè li composés un solo de nova creació.
L’explicació d’aquest fenomen té arrels polítiques, culturals i mediàtiques. Per una banda, a les banlieues franceses hi arriba l’eco dels ghettos americans on va aparèixer la música rap i tota la cultura hip hop a través de les sèries de televisió, els anuncis i els videoclips. Els seus joves han pogut apreciar alguns punts de contacte evidents amb el seu propi paisatge: l’exclusió, la precarietat, una societat explosivament multiètnica però amb l’horitzó ben baix, i a partir d’aquí els cantants de rap francesos han utilitzat la cultura afroamericana per articular la seva pròpia diferència, ajudats per un proteccionisme musical (les quotes de música local de les estacions de ràdio franceses superen el 20%), i una tradició en cançó de cantautor que en alguns aspectes i actituds entronca amb els poetes de rap actuals.
Per això el hip hop a França arriba al teatre no a través d’indústria cultural, com a passat en els països anglòfons, sinó a través de la fusió amb l’alta cultura i a principis dels 90 els ballarins del carrer van copsar l’atenció d’alguns directors dels teatres francesos. El 1993 es fundà el Suresnes Cites Danse convidant a tants creadors de dansa contemporània com a ballarins de hip hop. Quatre anys abans a Lió s’havia creat Accrorap, una companyia basada en l’acrobàcia i les danses de carrer. Dos dels seus integrants ara dirigeixen un Centre Nacional de la Dansa (Kader Attou a La Rochelle des de 2008 i Mourad Merzouki a Créteil des del 2009). A casa nostra també arribaven aquests ritmes trencats i el 1995 sortien dels túnels del metro els Barcelona Adictos (amb Kapi, Alexis, Kapi, Fran, Abraham, Moockie and Zeta) i es presentaven a la Sala Beckett formant part d’una edició de La Porta de 1996.
La diferència va ser que a França els ballarins de hip hop es trobaven amb un sistema de professionalització que aquí era, i continua sent, pràcticament nul. Per això, mentre a França aquests ballarins desenvolupaven una carrera en teatres institucionals amb espectacles llargs i de línies narratives com els de la dansa teatral, aquí es va anar apagant la flama i van haver de passar uns quants anys per tornar a veure hip hop als escenaris, amb els Brodas Bros o Kulbik Dance Company més recentment.
Honji Wang, filla de coreans nascuda a Frankfurt, va fer el camí oposat: del ballet clàssic va passar al hip hop i quan l’any 2005 es va trobar amb Sébastien Ramírez a Berlín, van quedar enganxats l’un a l’altre, completament imantats. La primera peça amb la que van donar-se a conèixer de manera viral fou Amor & Psiqué (2009) un vídeo de tres minuts amb la música melindrosa d’In the mood for love passada per uns plats del DJ, i amb la que van tenir un premi especial al concurs de hip hop d’Osaka aquell any.
No és estrany que en aquest moment d’hibridacions contínues trobem hip hop amb música clàssica. Ni ens hem de sorprendre per la barreja de hip hop amb flamenc, altres cops hem vist flamenc amb música clàssica (també acompanyat pel soroll de màquines o el picar de pedres). Des del flamenc, Rocío Molina també ha fet la seva pròpia transgressió de fronteres, investigant teatre kabuki japonès, escenografies cinematogràfiques i ara el hip hop. Treure els moviments de la música amb que s’associen com a pròpies crea una principi d’estranyesa. A continuació es produeix una suma d’estímuls i finalment una fusió harmònica del múltiple enunciat com un riu subterrani carregat de metalls i ric en aliments. Totes les espècies hi estenen les arrels i s’hi emboliquen subterràniament. L’atracció és inevitable.
Bàrbara Raubert
Blibliografia i linkografia
Articles
David Drissel: hibridesa de Hip Hop per un Món glocalizada.
https://www.academia.edu/1591080/Hip-Hop_Hybridity_for_a_Glocalized_World_African_and_Muslim
_Diasporic_Discourses_in_French_Rap_Music
Llibres
Francès Manejava: La política cultural de l’hip hop. Felicia McCarren, Editorial Oxford University Press, 2013
Videografia
Reportatge: Anem a parlar de hip hop (2013)
http://www.numeridanse.tv/en/video/1649_lets-talk-about-hip-hop Blanca Li
Hyun-Jung Wang / Sébastien Ramírez: Amor i Psique
https://www.youtube.com/watch?v=lllE6tqxxBk
Dominique Hervieu / Jose Montalvo: El Bossa Fataka Rameau
https://mercatflors.cat/espectacle/la-bossa-fataka-de-rameau/
Mourad Merzouki: Fesols
https://www.youtube.com/watch?v=0fTtPrrKEPo
Blanca Li: Macadam Macadam
https://mercatflors.cat/es/espectacle/macadam-macadam/
Kulbik Dance Company: Camins
https://mercatflors.cat/es/espectacle/nueva-creacion-kulbik/
Brodas Bros: Hipstory
https://www.youtube.com/watch?v=saEZJCrr7yc
