El Mercat de les Flors. l’Institut del Teatre i l’editorial Comanegra han unit forces per fer que la dansa tingui l’espai que es mereix a les llibreries. Amb aquest objectiu neix Paragrafies, una nova col·lecció de textos que pretén donar veu a grans coreògrafs catalans. El primer volum de la col·lecció és El que m’agradaria que la dansa fos de Cesc Gelabert, a la venda des del 8 de juliol. El 2 de setembre ha sortit el segon llibre, Discozombi, del coreògraf Pere (Gay) Faura. El llibre sacsejarà el públic tant com la dansa de Faura, qui s’ha revelat com un dels coreògrafs i ballarins més reflexius i alhora més trencadors de l’escena del nostre país.
Els volums següents seran de Marina Mascarell, María Muñoz (Mal Pelo) i Andrés Corchero. L’objectiu és treure, com a mínim, un llibre nou cada any que serveixi per reflexionar a fons sobre la dansa i donar eines a espectadors i professionals. Els llibres sortiran sempre en dues edicions: la catalana i la castellana.
Paragrafies té com a objectiu valorar, fer visible i transmetre el pensament coreogràfic i l’univers poètic i conceptual dels creadors de la dansa. En aquest sentit, la col·lecció vol posar a l’abast de tothom el coneixement intel·lectual que neix i es construeix des de l’experiència compartida de coreògrafs i ballarins. Així, les obres volen reflectir la dualitat de la dansa, entesa com a eina de creació i de pensament, aspectes sobre els quals els i les coreògrafs que signen els textos analitzen a propòsit de la seva obra, les seves eines i els processos de recerca que segueixen.
Tornant al llibre on Pere Faura reflexiona sobre la dansa, Bàrbara Raubert, la responsable de l’edició, escriu: «Aquí hi ha enregistrades unes quantes hores de discoteca, litres de suor i mirades creuades a ritme de tecno. Entremig, hi apareixen múltiples visions sobre la feina de coreògraf —des de l’impuls creatiu fins a la necessitat de gestió o l’anàlisi dels resultats— que ens porten a la claror encegadora dels focus d’un escenari i també a la foscor més profunda d’un cau. Aquest és el retrat íntim de Pere (Gay) Faura, un artista de la pista, i de la mateixa pista en la qual es mou: la cultura d’avui.»
De la seva banda, Cesc Gelabert ens mostra, a través del seu llibre El que m’agradaria que la dansa fos, la dansa en estat pur, abordada des de tots els prismes. L’obra constitueix el resum de més de 50 anys de trajectòria professional d’un dels ballarins més coneguts a escala internacional del país. L’edició ha anat a càrrec de Joaquim Noguero, que destaca que el llibre no és cap manual sinó «una invitació a la conversa, un convit a aprofitar el bagatge de tota una vida. I és que per a Gelabert la dansa o el ball poden ser útils per a qualsevol persona, edat o cultura, la clau està en el fet que el mestre sàpiga transmetre depenent dels interessos de cada persona.»
