Brasil es desborda en el cos de Poliana Lima com glops de petroli en la selva amazònica. Enmig d’aquest verd, el cru d’un jaciment surt a la superfície i forma tolls fosquíssims. Brasil és un dels països més rics en recursos naturals, biodiversitat i combustibles fòssils, que exporta a tot el món. Poliana Lima es va instal·lar a Madrid fa quinze anys ja, però els orígens i el context de formació queden impregnats a la pell i es converteixen en l’olor que el cos acaba generant. Igual que l’accent: no acaba de liquar-se per molta saliva que empassi i dona a l’idioma d’acollida un ritme especial. També apareix quan es posa a ballar. Sempre hi ha un gest o una cadència que apunten cap al costat de l’Atlàntic més rítmic.
La seva darrera peça es titula Oro negro, en referència a aquest element que fa moure el món amb una energia fosca que requereix pous, tecnologia d’extracció i plataformes de processat. La coreografia, un solo acompanyat, és un homenatge al seu pare, però també una invocació a la diàspora africana que va arribar al Brasil. Mentre balla, una figura que només camina evoca aquest passat, memòria col·lectiva que arrossega la foscor més profunda i el daurat més vibrant, por i desig en el mateix cos.
El seu cos és eina d’excavació i objecte d’exposició alhora, revelant una corporeïtat històricament demonitzada: la carn vulnerable, l’erotisme femení, la negritud silenciada i la riquesa de la cultura popular. Amb aquesta obra, Lima reivindica i visibilitza allò que ha estat ocultat, celebrant la complexitat d’una humanitat diversa i resistent.
També parlava de resiliència a la seva primera gran creació, Atávico (2014), on aborda la transmissió de la violència a través de generacions. Amb aquesta peça va guanyar el Certamen Coreogràfic de Madrid i el Certamen Coreogràfic de Sabadell. A Barcelona va traduir-la en un taller a La Caldera el 2015 amb l’objectiu d’estimular el diàleg amb el públic.
Va tornar fa quatre anys al Mercat de les Flors amb Las cosas se mueven pero no dicen nada (2020), on es qüestionava les possibilitats de moviment de dotze intèrprets dins d’una estructura espacial rígida.
A més de les seves creacions, Poliana Lima va ser Artista Associada al centre cultural Conde Duque de Madrid (2018-2020), i ha impartit nombrosos tallers i activitats de mediació cultural amb els que continua la seva tasca d’interpel·lar el públic i de fer-nos reflexionar sobre les qüestions socials i culturals a través de la dansa.
Bàrbara Raubert
