“És bo de renovar la nostra capacitat de sorpresa –va dir el filòsof—.
Els viatges espacials ens han fet, a tots plegats, nens una altra vegada.”
Rad Bradbury, Les cròniques marcianes
Per moments, semblaria que la Roser viu en un forat galàctic que li permet traspassar les fronteres de l’espai i del temps. Només l’any passat va ser vista a Barcelona, Madrid, Costa Rica, Alemanya, Suècia, Uruguay, Croàcia, Itàlia, Canadà, Països Baixos i Taiwan. I l’endemà d’aquesta entrevista estrenava a Dundee (Escòcia) la que segurament sigui la seva peça-signatura: L’estol; la peça que la va fer enlairar fins al cel. Amb Cometa, arriba a tocar les estrelles.
Roser López Espinosa: Em fa molta il·lusió perquè ara fa just deu anys que vaig estrenar Lowland al Mercat de les Flors, el duet amb Guy Nader que està en l’origen de L’estol. O sigui que fa una dècada que treballo aquest material amb el que també vaig fer la Producció Nacional de Dansa (estrenada el 2017 també al Mercat de les Flors) i que he pogut compartir amb diverses fornades d’alumnes de la MTD a l’Escola Superior d’Arts d’Àmsterdam (AHK), on la van tenir com a peça de repertori, i ara amb l’Scottish Dance Theatre… És molt emotiu i he plorat en els assajos d aquests dies quan veia altre cop l’estol d’ocells.
Hi ha molts artistes que creen una peça que és la que els acompanyarà durant tota la seva carrera i que es converteix en la seva signatura. Aquesta deu ser la teva.
RLE: Per a Lowland recordo estar a l’estudi durant molts mesos treballant sola, buscant un tipus de fisicalitat que intuïa, però encara no tenia a dins del cos. Hi havia l’imaginari, les ganes de sostenir-me amb la resistència de l’aire com fan els ocells… Però, ¿com podia fer-ho amb un cos humà? Volia ajudar el Guy en les suspensions per no donar-li el cent per cent del meu pes però sense que es notés, i que a l’hora de baixar no em desplomés, que hi hagués una suavitat com la d’un trosset de tela suau que s’emmotlla on cau, com la seda.
Al llarg de tots aquests anys de pràctica en treballs i tallers, he anat creant un corpus d’escrits i un dossier de treball físic on explico els vectors, les direccions, les curvatures que entren dins el terra… Perquè sovint les imatges són molt més ràpides que les paraules, i a un ballarí no pots dir-li que és una sensació i ja està, has de triar imatges que pugui trobar també dins seu. I quan passa i ho veig en un altra persona, penso: «Ostres, jo em moc així? Tan de bo que sí, perquè és molt bonic!».
Quina creus que és la indicació clau d’aquest treball?
RLE: Són moltes coses. Per un cantó, he creat una metodologia física des de la columna vertebral, un treball articular per crear espai al cos. Després hi ha l’intent de gestionar el pes contra la gravetat, els moviments pendulars i en corba en relació a la velocitat i a l’espai. I per damunt de tot, el treball d’equip que fan les aus.
I com diries que t’ha condicionat la pròpia pràctica aquesta recerca tan extensa en el temps?
RLE: El treball de terra i el material acrobàtic més de risc els tenia de la gimnàstica i del que havia treballat a Amsterdam, però a través de la girokinesis vaig descobrir una mobilitat de tota la part alta del tors que va marcar un abans i un després.
Per altra banda, treballar amb l’Àngels Margarit em va ajudar a trobar una suavitat que també buscava. Tinc un cos molt fort, però he aconseguit arribar a moure’m a partir d’una tonicitat muscular suau, amb extensió i aire en els encadenaments. Intento que tot el moviment passi a través de l’estructura òssia enlloc de fer servir tant de to muscular, i aprofito la potència muscular només per anar contra gravetat, per saltar i per impulsar el cos amunt.
A més, fa anys que practico arts marcials, vaig començar amb Wu shu (Kung fu) i ara faig Aikido, on l’energia i el moviment sorgeixen d’un lloc intern i tranquil. O sigui que he anat trobant diferents disciplines i tradicions que m’han reafirmat en aquest camí que havia iniciat intuïtivament per moure’m més ràpid, més alt i més suaument.
A Cometa tu no balles. Com és?
RLE: Cometa va ser una invitació del projecte alemany Vorpomern tanzt an arran de veure Novembre a Berlín. Ells fa 15 o 20 anys que treballen amb la dansa com a eina educativa per a infants i joves, a Alemanya hi ha una tradició molt forta de teatre a l’aula i em van proposar de fer una peça de dansa per a aquest context. O sigui, amb un espai d’acció molt petit i un acompanyament tècnic mínim, perquè arribes a l’aula, apartes les taules i les cadires i allà mateix muntes el teu espai escènic. La durada d’entre 40 i 45 minuts, i també em van marcar la franja d’edat d’entre 6 i 10 anys. A partir d’aquí, a fer volar la imaginació! I vaig voler estar fora, tenir una distància per veure el que creàvem. Però a la peça, a més de la ballarina, també hi ha dues astrofísiques, i jo en soc una d’elles.
Abans d’aquesta proposta, havies pensat mai en crear una peça infantil?
RLE: No, de fet quan m’ho van proposar, el primer que els vaig dir és que jo no estic especialitzada en aquest públic. Però van voler seguir endavant i vaig pensar que l’únic que podia fer era connectar amb la Roser nena i crear un espectacle que li hagués agradat veure. I documentar-me molt. També he comptat amb un equip fantàstic per crear Cometa.
Jo, de nena, em preguntava moltes coses. I crec que en general tots els infants ho fan; és després, quan ens fem grans, que estem tan ocupats amb les coses del dia a dia –sempre ocupats i preocupats– que ja no tenim temps de reflexionar sobre el que és realment important i que a més és real. Només cal mirar amunt: hi ha una esfera de foc que brilla de dia i un satèl·lit amb infinitat d’estrelles cada nit, i això és rea!. En canvi, ens preocupem per coses que només són idees, i així ens desconnectem de la realitat; mentre que els infants viuen connectats a través del joc amb els companys, amb el tacte de la terra i en les preguntes que es fan sobre les coses que passen.
També era d’aquests infants que estan al carrer descabellats, que juguen a fer equilibris i rodes, que s’enfilen pels arbres i corren tota l’estona… Vaig tenir la sort de viure una infantesa en la que això es podia fer. I em preguntava molt sobre l’univers i les galàxies, havia vist pel·lícules de ciència ficció perquè al meu pare, que és científic, li agradaven. Encuentros en la tercera fase, per exemple, em va captivar i la vaig recuperar per a l’espectacle, a part de documentar-me molt… fins al punt que la meva família m’ha acabat regalant un telescopi! De fet, aquesta pel·lícula em va marcar més del que pensava: sempre he sentit una passió per Stravinski i quan ara la vaig tornar a veure, em vaig adonar que hi havia música d’aquest compositor! Hi ha fascinacions que vénen de la infantesa!
També m’agradava Star Trek i La guerra de las galaxias i les mirava moltes vegades –llavors no n’hi havia tantes com ara–. El meu pare m’explicava contes abans d’anar a dormir i recordo que em parlava dels viatges interestel·lars i que si un dia marxava de la Terra i m’apropava a un forat negre, com que la gravetat canviaria, el temps canviaria, i en el meu rellotge haurien passat unes hores mentre que al seu haurien passat anys. Evidentment que no podia entendre la teoria de la relativitat ni dels espais volubles, però m’obria el pensament, la possibilitat que les coses no fossin tan fixes com semblaven.
Hi ha un llibre preciós que també m’ha ajudat en aquest espectacle a nivell conceptual que es diu Formas diferentes de hacer las mismas cosas. És un llibre per a infants que parla de coses molt senzilles: de diferents maneres de menjar un gelat, o de llençar-te a la piscina… No hi ha una única manera de fer una cosa, n’hi ha moltes i totes són vàlides. Això també ho hem intentat portar a l’espectacle.
Quins altres conceptes volies transmetre amb Cometa?
RLE: Volia que hi hagués un adult que necessités de la complicitat dels infants per aprendre alguna cosa i que hi hagués una noia exploradora, i així sorgeix la idea d’una astronauta que arriba a un lloc que no coneix (pots imaginar que torna al planeta Terra o que prové d’un altre lloc), i necessita la complicitat dels infants per dur a terme les accions que es proposa. D’aquesta manera es van abordant temes científics a través de la dansa. És un espectacle sense text. La força de gravetat, matemàtiques, les proporcions geomètriques, l’espectre de la llum…. Tot hi apareix en forma de joc i amb un moviment molt acrobàtic i engrescador que ens mostra diferents maneres de moure’ns. Com que creem un context que és diferent al de la Terra, podem relacionar-nos amb la gravetat d’una altra manera i descobrir que hi ha diferents maneres de fer les coses, fins i tot en el nostre planeta. Ho podem veure en com es mouen els animals, per exemple.
I, finalment, també hi ha una capa que té a veure amb l’empatia i en com ens relacionem amb qui és diferent i fa les coses d’una manera que no és la nostra. Cometa és algú que sembla venir de molt lluny i que ho té tot per aprendre d’un context que és tan familiar per a l’infant… Però mica en mica s’adonen que no són tan diferents, que tenen en comú més que no pensaven.
El no saber és el principi de tota descoberta.
RLE: Per mi era molt important poder canviar els rols d’aprenentatge perquè tinc la sensació que sempre posem els infants en la posició d’aprendre i que la informació els ha de venir dels adults, i això només és la meitat del procés, perquè els adults també aprenem dels infants. Tenia ganes de canviar el punt de vista, que els infants sentissin la possibilitat de compartir els seus coneixements i que fossin la clau per a que una persona més gran pogués avançar.
Vas tenir l’acompanyament d’algun pedagog en la construcció de la peça?
RLE: Aquest és un projecte d’equip. Per una banda, he treballat amb la Nora Baylach, la ballarina que fa de Cometa, amb qui fa molts anys que ens coneixem i és un pilar de l’equip perquè tenim molta història compartida i moltes eines d’imaginació, a més de ser una gran ballarina i tenir un cor enorme. Jo duia idees, disparadors, i després ho treballàvem juntes. A banda, hi ha hagut la Katarina Pejović que és una dramaturga fantàstica que vaig conèixer a Zagreb i amb la que estic treballant els últims dos anys i m’ajuda a fer que allò del que vull parlar sigui visible, entenedor pel públic. I també hi ha hagut tot l’equip de Vorpommern tanzt an, que han format part dels assajos i ens han assessorat en diversos aspectes, com els timings.
Amb Cometa, a les escoles també hi feu una xerrada i un taller.
RLE: En alguns teatres també ho fem. Clar, Cometa va començar com un espectacle per a l’aula però ja mentre el creàvem, jo deia: «T’imagines? I si sortís fum aquí, i si brillés llum allà…» Em vaig anar animant, perquè tots tenim un infant a dins, els adults no som més que un infant amb més anys de vida! Les productores d’Alemanya també es van anar animant i quan ho vaig explicar a la direcció del Mercat de les Flors se’ns va oferir un recolzament per fer-hi una residència tècnica i crear el disseny d’il·luminació; després en vam fer una altra a laSala, que és un teatre de Sabadell especialitzat en públic infantil i juvenil, i on també ens van assessorar i vam acabar de polir la peça per a sala de teatre, amb tots els efectes especials necessaris per a un viatge interestel·lar.
En aquestes xerrades amb el públic, quina és la pregunta més difícil que t’han fet?
RLE: Els infants en saben molt de l’univers, del sistema solar, de la nostra galàxia, dels cúmuls i dels supercúmuls de galàxies que hi ha a l’univers, dels forats negres, dels forats de cuc i de les nebuloses, de satèl·lits i meteorits. Hem hagut d’estudiar per poder respondre sempre de forma científica.
En una ocasió, davant de cinquanta programadors, un infant ens van preguntar si crèiem que existís vida en altres planetes. Vaig quedar glaçada perquè amb la peça convidem a la imaginació, alhora que hem construït l’espectacle en base a principis científics, i en el moment en que crees un marc, has de ser coherent, és igual si és un espectacle per a adults o per a infants; de fet el públic infantil és molt exigent i ells entenen de seguida el marc que proposes. Per tant, davant d’aquella pregunta vaig haver de respondre amb rigor científic i els vaig dir que, si acceptem que l’univers és infinit, és a dir, que no comença ni acaba mai; si els científics no saben la quantitat d’estrelles que existeixen ni els cúmuls d’estrelles ni de galàxies, llavors, estadísticament les probabilitats que siguem els únics éssers vius o que la Terra sigui l’únic planeta habitat, científicament és molt més improbable que no al contrari. Tothom va riure i vaig pensar: «Me n’he sortit!»
Quina creus que hauria de ser la presència de la dansa en l’educació primària?
RLE: El moviment és un vehicle de coneixement molt important –d’auto coneixement, de coneixement envers la realitat que ens envolta i envers els altres– i el cos té moltes intel·ligències. A Occident valorem molt el raonament, que és una d’elles però n’hi ha moltes altres: la kinestèsica, la sensorial, la musical, l’empatia, l’espacial… són coneixements que després d’adult es fan servir i que serveixen per aprendre i prendre consciència de tantes coses al nostre entorn. A més, les criatures ho tenen de forma innata, es veu en com es mouen, en l’eficiència física que demostren quan juguen, quan s’agafen o s’enfilen els uns sobre els altres, quan corren i fan canvis de direcció sense xocar… Si això ho féssim servir, no com a esbarjo només, sinó com a eina de coneixement, seria meravellós.
Hi ha algunes escoles del nostre entorn que ja ho tenen clar. Tu has pogut dur Cometa a moltes d’elles, ja sumes més de 100 actuacions!
RLE: Sí, n’hi ha que treballen així, ho hem pogut veure en les funcions que hem fet a través del projecte educatiu A Tempo-Arts i Educació de Ciutat Invisible i el festival Temporada Alta a escoles de tot l’entorn de Girona i Salt, i dins el projecte educatiu del Mercat de les Flors en escoles de la zona metropolitana. I igual que a Alemanya, vam començar amb la versió d’escola i ara girem la versió per a sala.
De nena, quin va ser el teu primer contacte amb la dansa?
RLE: A casa sempre s’ha ballat molt, tant al meu pare com a la meva mare els agrada i tenen molt de ritme. Recordo de petita, a les festes majors, ballar un pasdoble amb la meva mare o una rumba amb el meu pare… A més, el meu pare toca el piano i a ma mare li agrada molt cantar, sempre cantàvem als viatges en cotxe perquè no teníem ràdio. Per tant, el moviment i l’alegria de ballar sempre han estat a prop meu i quan vaig començar a fer gimnàstica per mi era una manera diferent de ballar, no em centrava només en la competició,
Quan repassava els títols de les peces que has fet fins ara, m’ha semblat que havies passat d’una etapa on estaves enfocada en els patrons físics i les trames -com a Còncau o a Lowland-, i que recentment -amb Cometa el 2021 i Aurora l’any següent- havies entrat en una recerca més atmosfèrica, menys terrenal (potser extraterrestre fins i tot). És un canvi conscient?
RLE: Ostres, no hi havia pensat. Sí que veig que he passat per una línia més matèrica o escultòrica, d’entramats i textures on hi hauria Còncau o Trama. A Trama també hi havia la idea de teixit social, de les relacions que es donen dins del grup, que també és molt present a L’estol, que és una peça que, com Lowland, sorgeix de l’interès per l’animalitat que arrenca amb el meu primer solo, The Lizard’s Skin, on em plantejo la identitat com el canvi de pell d’una sargantana.
Cometa i Aurora… em sembla bonic el que dius. Però, per mi, Cometa és sobretot un espectacle sobre la fascinació per la realitat que ens envolta, tot aquest coneixement científic que és el coneixement de la nostra realitat. Si ho penses, la força de la gravetat és al·lucinant, és la que fa que la Terra no surti disparada del sistema solar i que la Lluna no caigui en el buit. I compartir aquesta fascinació és compartir l’alegria d’estar junts. En el fons, Cometa és una celebració del joc, de la imaginació i de l’empatia. I Aurora parla de la possibilitat d’un nou principi per renovar els rols que ens sostenen com a grup. Per això vull mostrar la fortalesa en les dones i la sensibilitat en els homes, perquè tots en tenim, de tot. El que passa és que acabem organitzant les coses d’una manera, que és només una de les moltes maneres possibles, i la donem per bona.
O sigui que no tracten d’extraterrestres, però d’alguna manera sí que s’acosten a la ficció especulativa de feministes com Donna Haraway, i al seu optimisme revolucionari.
RLE: Quan donem qualsevol cosa per fet, ens hi acostumem i deixem de qüestionar-la i de valorar-la. Això no m’interessa. Jo vull tenir l’oportunitat de fascinar-me per les coses que passen al meu voltant, cada dia!
ROSER LÓPEZ ESPINOSA presenta Cometa els dies 25 i 26 de març de 2023 al Mercat de les Flors
Web de la companyia:
Lectures:
Donna haraway (1995): Mujeres, simios y cíborgs. La reinvención de la naturaleza. Alianza Editorial, Madrid.
Katharina von der Gathen, Anke Kuhl (2018): La vida amorosa de los animales. Editorial Takatuka. Barcelona.
Jordi Llompart, Jorge Wagensberg, Eduard Salvador i Eudald Carbonell (2000): Seres y estrellas. La Aventura de la vida desde el origen del universo hasta la humanización. Plaza & Janés, Barcelona
Jorge Wagensberg (2012): Más árboles que ramas: 1116 aforismos para navegar por la realidad Tusquets Editores, Barcelona.
Nicolás Schuff, Mariana Ruiz Johnson (2020): Formas diferentes de hacer las mismas cosas. Editorial Tres Tristes Tigres. Sevilla.
Rosi Briadotti (2022): Feminisme posthumà. Arcadia Editorial, Barcelona.
Vídeos:
Aurora (2022): https://youtu.be/0jMU24lmOks
Cometa (2021): https://youtu.be/W_NHguFtm80
Trama (2019): https://youtu.be/MnwGCaNTfbs
L’estol (2017): https://youtu.be/EtYw35ubnqo
Lowland (2013): https://youtu.be/aDaJtc9L898
Còncau (2007): https://youtu.be/nJRXoDFUuL8
Steven Spielberg (1977): Close Encounters Of The Third Kind. Trailer: https://www.youtube.com/watch?v=XAxZ0h195nc
Star Trek (1966 – 1969) Opening and Closing Theme: https://www.youtube.com/watch?v=LIQsrvW6Ji4
George Lucas (1977): Star Wars Episode IV: A New Hope. Trailer: https://www.youtube.com/watch?v=vZ734NWnAHA
Links d’interés:
Scottish Dance Theatre: https://www.scottishdancetheatre.com/
https://mercatflors.cat/blog/entrevista-a-roser-lopez-espinosa (entrevista Bàrbara Raubert – Roser López Espinosa, 19 de juliol de 2018)
https://mercatflors.cat/blog/de-nudos-y-denuedos-una-conversacion-con-roser-lopez-espinosa-por-roberto-fratini/ (entrevista Roberto Fratini – Roser López Espinosa, 2 de maig de 2019)
