L’última sessió del Taller d’espectadors al Mercat de les Flors, “Performances de la mirada”, oferia un seguit d’activitats entorn a l’espectacle Ölelés de Jordi Cortés i Damián Muñoz: una conferència prèvia per situar el context de la peça, i una conversa posterior amb els ballarins i coreògrafs.
Des d’Agost Produccions, coordinadors del taller, vam voler convidar l’Abel Folk a assistir a la funció. Folk és actor i director de la posada en escena de “L’última trobada”, una adaptació de Christopher Hampton basada en la novel·la homònima de Sándor Márai que s’ha pogut veure recentment al Teatre Romea. Teníem ganes de posar sobre la taula dues traduccions, teatral i dansada, d’un text literari.
Una cosa que ens va sorprendre va ser comprovar que creadors de la talla de Jordi Cortés o Damián Muñoz i Abel Folk es desconeguessin mútuament. Com si visquessin en contextos molt diferents.
En la conferència prèvia a l’obra, la Maite, una espectadora que havia vist la versió teatral, expressava en veu alta un cert desconcert sobre com un text tan ple de matisos podia traslladar-se a un llenguatge no verbal. A l’inici de la postfunció, Abel Folk va expressar també aquesta inquietud: “com se us va acudir fer-ne una traducció a la dansa?”
Després de l’espectacle vam proposar-li a la Maite de compartir les seves impressions. Aquí en teniu el relat:
Text: Maite Nogueras
Ester Vendrell ens va introduir amb una magnífica conferència al context de l’obra Ölelés, amb explicació de la trajectòria dels intèrprets i de l’obra i l’evolució de la mateixa, basada en una novel·la de Sándor Márai, que és un text fonamentat en la oralitat, tot pur sentiment; un conflicte entre dos homes d’un temps passat, que han d’afrontar en el present.
Havent vist la representació de l’obra al novembre passat al Teatre Romea i coneixent el llibre, per a mi era impensable que una obra pur diàleg es pogués transformar només en dansa, moltes preguntes em sorgien.
Un text tot oralitat en moviment??? Una novel·la basada en el diàleg es mostraria sense paraules??? Un joc escènic fonamentat en el llenguatge, ara mut??? Un text tan íntim, en moviment??? Com es representarien sentiments com l’amor, l’amistat, l’odi, el ressentiment, la traïció, la fidelitat??? BALLANT, SENSE PARAULES, MUTS… IMPENSABLE!
Em costava imaginar l’obra en dansa. Així que molt expectant vaig anar cap a l’íntima sala del Mercat, la sala Pina Bausch.
Allà un inquietant actor amb una copa de vi a les mans, mirava desafiant com el públic s’anava situant. I va començar tot, des de la foscor de l’escenari. Dos ballarins en lluita contínua, expressant els sentiments dels dos personatges de l’obra: Konrad i Henrik. Un gran ram simbolitza la dona que tots dos han estimat, un ram bonic i solemne, que es va fent miques, desfent, per la força aclaparadora dels dos homes. Molta força, moltes abraçades violentes, jocs de cames a manera de traveta, no sabem qui guanya, tot es trenca al final, amb olors subtils de flors i aroma de potent de vi.
Després de la funció hi va haver una conversa amb els intèrprets de l’obra de dansa, un col·loqui molt interessant ja que formant part del públic hi havia Abel Folk, intèrpret i director de l’obra al Romea (la tornaran a representar a La Villarroel, personalment us la recomano). L’actor incideix curiós en les diferents facetes del treball escènic dels personatges, i en el joc de llums que casualment en l’obra de teatre també s’utilitza.
Com a espectadora i comparant les versions tan diferents (teatral i dansada), he gaudit amb les dues. Força i sentiment en ambdues interpretacions, però altament diferents versions d’un mateix text. Hi ha un punt de similitud amb el joc de llums… i em quedo aquí, no vull desvetllar misteris del joc escènic.
Totes les meves preguntes sobre l’impensable de transformar un gran text oral en dansa s’han respost, ha estat més que possible i resolt amb una gran màgia escènica.
Tota la informació del Taller d’espectadors aquí!
