“El amor no encuentra su sentido en el ansia de cosas ya hechas, completas y terminadas, sinó en el impulso a participar en la construcción de esas cosas. El amor está muy cercano a la transcendencia; es tan solo otro nombre del impulso creativo y, por tanto, está cargado de riesgos, ya que toda creación ignora siempre cuál será su producto final“
(Z. Bauman a Amor líquido, 2003)
La figura de la Mare, un dels arquetips més importants de la història de la humanitat, és el tema central de la peça que presenten la consolidada companyia de teatre-dansa belga Peeping Tom. Aquesta peça és la segona de la trilogia: Pare (2014), Mare (2016), Fill (propera creació), la primera de la qual, Barcelona i la seva crítica teatral van reconèixer amb el premi a la Millor creació internacional de la temporada en la seva presentació a l’edició del Grec 2015.
Anteriorment la companyia ja ens havia visitat en altres ocasions amb l’espectacle Le Salon, entre d’altres.
Peeping Tom és una companyia referent de la generació del teatre-dansa belga que han sabut abordar amb exquisidesa la transversalitat disciplinar on els límits entre teatre, música, dansa i espai escènic s’entreteixeixen perquè parlen dels sers humans on l’experiència de vida és moviment, gest, pensament, paraula, espai, i so. En el seu treball la interrelació cavalca amb tanta naturalitat i coherència que el virtuosisme resultant n’és un quadre vivent, d’ un realisme que desborda fronteres i el què acabem presenciant són -en definitiva- escenes de la nostra vida en un exemplar abordament psiquicfísic. El domini del cos -no només en la clàssica habilitat de moure’l físicament amb destresa sinó en la subtil i profunda capacitat expressiva d’establir la correspondència de capes entre el més invisible de la ment com a causant de la nostra actuació i comportament- és el que els aporta aquesta radical contundència, cada cop que ens proposen la mirada d’un tema.
Fent honor al seu nom, un del trets característics de Peeping Tom ha estat l’aproximació i la mirada envers les relacions humanes, i les propostes sempre estan abordades situant a l’espectador entre l’espai interior i l’exterior, entre voyeur i empatitzador d’emocions, i sensorialitat. Ubicant les peces en espais tancats: salons, residències geriàtriques, museus, l’espectador observa però alhora s’identifica amb les accions perquè aquesta síntesi del tractament de les vivències humanes en una evident correspondència expressiva entre pensament i acció, cos i ment, interior i exterior, espai públic i privat fa que els intèrprets desbordin empatia sensorial amb l’espectador compartint en definitiva fragments de vida, comuns. Apre(he)nem des del sensoriomotor i des d’allà la dansa també es comunica.
La mort de la mare de la creadora Gabriela Carrizo va ser el detonant de la reflexió i el plantejament de Moeder, però el seu abordatge creatiu transcendeix el fet biogràfic. Ans el contrari, Peeping Tom aborda, mira i ens atansa a la figura de la mare precisament des d’aquests fils més invisibles (inconscients) que teixeixen els condicionants de les relacions humanes i actuacions entre les persones.
El sers humans estem condicionats per aspectes biopsicosocials i culturals. Tota la nostra vida està feta de relacions, som sers relacionals per excel·lència, vivim en societat i ens articulem per nuclis relacionals familiars, educatius, laborals, etc.
Naixem i morim com individus amb una personalitat, però la nostra vida és interactiva dialèctica i dinàmica en el fet relacional i això ens conforma i té un efecte dinàmic. Les nostres experiències grupals acaben conformant la nostra vida mental i per tant com ja va dir Freud “ tota psicologia es una psicologia social”.
El nucli familiar és el primer grup i més determinant amb el que el sers ens vinclem. Els vincles biològics – els de sang (els progenitors) ens condicionen però també hi ha els no biològics que són els emocionals/relacionals amb els que decidim unir-nos i crear noves agrupacions familiars. La família i les relacions/constel·lacions que s’hi estableixen són font de contenció, de protecció, de seguretat o tot el contrari, les mancances, les afeccions que s’hi produeixen són el nucli de la nostra psicologia profunda i condicionen el nostre desplegament i actuació al llarg de la nostra vida. Aquest espai intersubjectiu de com ens vinclem condiciona com ens relacionem amb el món. Aquestes impressions i aspectes que experts com Winnicott, Melanie Klein, Bion y Bowbly en van fer grans aportacions, són punts claus en l’articulació de la peça. Per això l’obra es situa en el context d’un Museu (metàfora del cos contenidor de memòria, records), on hi són presents objectes, records que vinculen els diferents membres de la família amb el personatge de la mare. De cos present i amb efecte flashback des del moment de la vetlla la peça entrellaça i juxtaposa aquells moments viscuts i tot el que remou la mare i la seva figura.
Un collage d’escenes reviuen els moments del part, l’angoixa i els conflictes de la parella en la presència de l’infant, els dubtes existencials davant la maternitat, el desplaçament del tu i jo per esdevenir nosaltres, i els conflictes per seguir sent jo, i tu i tot un entramat d’emocions, conflictes que es desvetllen al voltant de la mort d’aquesta figura, en rememorar-la.
La peça està pensada per portar-nos ben endins, fins el profund d’aquest fil invisible que remou la relació dels personatges i la mare o els conflictes interns de la pròpia maternitat.
Ser mare és generar vida, és donar-se, és alhora renúncia i en aquest joc d’equilibris entre com donem, rebem, i ho vivim s’articula la peça.
La memòria i els records van associats al so i per tant el tractament sonor de la peça ha estat clau per entreteixir aquesta relació del personatge amb si mateix i amb els altres. Fent ús de la tècnica del Foley l’acció ve impregnada per aquell so que tenen els objectes, les vivències i el cos en si mateix. La respiració, el medi aquós origen de la vida, els dolors de part, el batec del cor i tot un seguit de sons presents en la vida, en moments o en l’ interior del cos es vinclen no només amb el record dels personatges sinó amb l’espectador en reconèixer les situacions i reviure-les com pròpies des de la empatia sensorial.
La vida és un paisatge d’amor, tristesa, por, dubtes, alegria i situacions absurdes que queden recreades per intenses àries líriques, temes pop, o música folk i sorolls ambientals. La música -com l’art que millor recrea les emocions humanes de manera abstracte- emfatitza els comportaments i trasllada la vivència a l’espectador de l’escena a la pròpia pell en un teatre-dansa sense ficció.
“El amor de la madre es la contrapartida casi perfecta del amor hacia la madre”. (Alice Balint, 1939).
Una emotiva i contundent reflexió envers la maternitat i la figura de la mare. Una peça mestra!
Ester Vendrell i Sales
PEEPING TOM presenta Moeder al Mercat de les Flors del 9 al 12 de febrer de 2017
Bibliografia
John Bolwlby, El vínculo afectivo. Paidós Ibérica, 1993.
Salvador Beltran, Guillermo. Familia. Experiencia grupal básica. Temas de salud mental. Fundació Vidal i Barraquer. Paidós.2009.
J.L.Tizón. Pérdida , pena y duelo. Vivencias, investigación y asistencia. Herder, 2013.
Silvia Tubert, Figuras de la madre. Cátedra, 1996.
Zygmunt Bauman, Amor liquido: acerca de la fragilidad de los vínculos humanos . Fondo de cultura econòmica, 2005
Dee Reynolds and Matthew Reason (ed). Kinesthetic empathy in creative and cultural practices. Intellect, 2012.
Gabriele Brandstetter, Gerko Egert and Sabine Zubarik (ed).Touching and being touched: kinesthesia and empathy in dance and movement . De Gruyter, 2013.
HARTLAND, Edwin Sidney (1848 – 1927): Tom el Mirón y Lady Godiva (Peeping Tom and Lady Godiva), en Folk-Lore, vol. 1, 1890, pp. 207 – 226.
Links
(LA companyia)
https://www.youtube.com/watch?v=bLsum2sxUjc
(tràiler moeder)
https://www.youtube.com/watch?v=bLsum2sxUjc
(reportatge sobre moeder)
https://www.youtube.com/watch?v=J7S-TMsvjq8
(Trailer Pare, Peeping Tom)
http://info.arte.tv/fr/moeder-un-theatre-radical-trempe-dans-labsurde
(reportatge moeder)
https://www.youtube.com/watch?v=TxBgDzKGITM
(fragment Le Salon, Peeping Tom)
https://www.youtube.com/watch?v=ChkBoupQCwg
(Fragment Le Salon)
https://www.youtube.com/watch?v=KlrXPVZG5Ho
( Fragment 32 rue Vandenbrenden)
https://www.youtube.com/watch?v=xFfSxgKst_8
(Le Sous Sol, Peeping Tom)
(revisió del Text La Familia)
