“Krishna a Arjuna: Según te dije antes, hay en este mundo dos caminos, oh tú de corazón puro: el de los Sankhyas o camino de la sabiduría y el Karma Yoga o del yoga de la acción. El hombre no se libra de la acción simplemente por abstenerse de obrar; ni tampoco puede alcanzar el fin supremo por la mera renuncia a la acción. En realidad nadie permanece inactivo ni por un momento siquiera, pues todo hombre, aún a despecho suyo, se ve impelido a obrar por las cualidades nacidas de su naturaleza material”.
(Bhagavad Gita Cap III.3-5)
Si hi ha un país on la dansa i la seva institució són l’exponent de la màxima intervenció de l’estat, aquest és França. Lluís XIV en fou la llavor i l’exministre Jacques Lang un artífex en potenciar-la, descentralitzar-la i convertir-la en un instrument de política i diplomàcia. Lang va entendre la dimensió comunicativa de la dansa –igual que Diaghilev-. La dansa com el territori on hi conflueixen diferents arts, així com la encarnació de la ment humana, compartides més enllà dels límits de la llengua o la paraula.
La política sobre la dansa contemporània francesa a partir dels anys 80 va implicar un suport, eclosió i multiplicació de creadors i creacions que, en temps de neoliberalisme i capitalisme desfermat, van transformar la dansa, també, en producte d’un mercat sovint buit de continguts i d’esperit crític, que patia el mal endèmic d’un estat intervencionista, burocràtic i autocomplaent. El sistema mateix va generar un antídot contra la malaltia, sorgint un moviment de crítica i autocrítica des del seu interior. El 20 d’agost del 1997 un nucli de creadors feia una reflexió que posteriorment es va fer pública sota el mateix nom, i posava en qüestió els pilars de la cadena institucional de la dansa, tot apostant per la creació des de perspectiva del pensament crític contemporani. L’educació, els sistemes de producció i el pensament des de / a través de la dansa, així com la seva empatia amb la societat, foren qüestionats. També el poder i la institució, el cos normativitzat, els cànons de bellesa, els aspectes de gènere i moltes altres preocupacions filosòfiques i sociològiques contemporànies feren tremolar els fonaments sobre el quals se sosté bona part del sector i alhora aspectes que han esdevingut eixos temàtics de creació de la nova dansa.
França, igual que Espanya, no ha integrat de ple els estudis superiors d’arts escèniques a la Universitat, sinó que ha protegit en el si dels Conservatoris la formació superior dels futurs creadors, a diferència de contextos com l’anglosaxó o els països nòrdics on la Universitat apropa als creadors el pensament crític, els estudis culturals i de la globalització al mateix nivell que l’entrenament psicofísic del performer. Però tot sistema té esquerdes, i per les escletxes s´ha colat una nova fornada de creadors amb formació universitària i capacitat crítica que han transformat la coreografia corporeïtzant el pensament dels filòsofs francesos com Barthes, Derrida, Foucault, Deleuze, Guattari, fent d’aquest un nou paradigma coreogràfic.
Olivier Dubois pertany per edat a aquesta generació, i encarna en si mateix- en tant que ballarí i creador- tots els valors crítics del context de la dansa francesa. Decideix dedicar-s’hi professionalment un cop finalitzats els seus estudis universitaris en llengües estrangeres, economia i dret. La seva complexió física no respon als cànons establerts per l’Acadèmia malgrat aconseguir ser un virtuós i carismàtic intèrpret a cop d’intel·ligència i tenacitat, essent considerat un dels vint-i-cinc millors ballarins del món per la revista Dance Europe (2011) i concebent l’exposició L’interprète dévisagé, presentada al Centre Nacional de la Danse en 2009.
Després d’una llarga experiència forjant el seu instint creatiu al costat de mestres/monstres escènics -Laura Simi, Karine Saporta, Angelin Preljocaj, Charles Cré-Ange, le Cirque du Soleil, Jan Fabre, Dominique Boivin i Sasha Waltz- inicia la seva trajectòria creativa aconseguint reconeixements com el Premi del Sindicat de la crítica (2007) per la creació i interpretació de Pour tout l’or du monde i anys més tard rep el 1er premi Jardin d’Europe a Viena per la peça Faune.
Dubois va crear la seva companyia COD en 2007 i des de 2014 dirigeix el Ballet du Nord al Centre Coreogràfic de Roubaix-Nord Pas de Calais substituint a la mítica Carolyn Carlson.
Dubois situa al centre del seu discurs les relacions de poder entre ballarí i creador, la relació amb el públic i la revisió del repertori com anàlisi crítica dels cànons i models normativitzats de gènere, sexe, identitat i cultura, que la societat i la tradició de la dansa encarna perpetua.
Auguri és la quarta peça que tanca una trilogia intitulada Étude critique pour un trompe l’oeil: un cicle dedicat a la recerca de la felicitat, des d’un llenguatge altament físic, desemmascarant aquella “trampa” que hi ha en les nostres relacions també de poder i on el concepte de resistència de Foucault com experiència límit, esdevé l’autèntica pràctica de la llibertat.
La perspectiva de gènere va sostenir les dues primeres peces de la trilogia: Revolution (2009) i Rouge (2011), la primera articulada com un crescendo intens i repetitiu interpretat per 22 dones en relació a la mirada mercantilista del seu cos. El contrapunt de Rouge, un solo masculí centrat en el qüestionament del concepte de força. La tercera peça Tragédie (2012) indagà aquell espai d’autoconsciència en la vida més enllà de ser home o dona, on el determinant és la voluntat, portant a escena un grup de 22 ballarins nus .
Amb Auguri, fa un pas endavant en la mirada sobre la felicitat, tant des de la perspectiva del desig cap a alguna cosa positiva fins al significat etimològic de la paraula llatina Augur -el sacerdot encarregat d’interpretar el vol de les aus enviades pels deus abans de cada actuació pública-.
La perspectiva i visió espiritual de la felicitat segons Olivier està concebuda com un ritual físic d’entrega absoluta, de resistència i esperança transformat en una acció incessant. Dubois esgota els ballarins en una cursa infinita en forma de cercles iniciàtics on l’ésser humà es despulla del seu egoisme i narcisisme per donar pas a la consciència més pura, a la humanitat… “Auguri és una invitació a seguir l’impuls dels nostres destins i la comprensió de la humanitat com a organització secreta.” (O. Dubois).
Ester Vendrell i Sales
BALLET DU NORD / OLIVIER DUBOIS presenten Auguri al Mercat de les Flors del 23 al 25 de novembre
