Un joc mortal a la recerca de la felicitat.
El joc com a font del discurs.
La festa i el joc com a catalitzadors de l’alegria, la misèria i la intimitat, i com a via per evitar la solitud.
Un joc de realitats entre la tristor i l’alegria.
Quin és el moment més feliç de la teva vida?
Què veus quan et veus al mirall?
Què et fa sentir molt petit/a?
T’estimaries més una setmana sense Internet, 4G, smartphone i ordinador o bé un any sense sexe i masturbació?
Què m’impedeix entrar al món?
És positiu estimar massa una persona?
Per què no et mates, avui?
Et sents feliç quan et lleves al matí?
Per què no em pots deixar sol/a?
Veus el mateix que jo?
És inevitable repetir el comportament dels nostres pares?
De la Wikipedia (versió anglesa): La felicitat, alegria o joia és un estat emocional de benestar definit per emocions positives o agradables que poden anar des de la satisfacció a la joia intensa. Des de tot un seguit de plantejaments biològics, psicològics, religiosos o filosòfics s’ha provat de definir la felicitat i identificar-ne les fonts. Diversos grups de recerca, entre els quals n’hi ha de dedicats a la psicologia positiva, se serveixen de mètodes científics per investigar qüestions relacionades amb el que és la «felicitat» i com es pot obtenir.
Filòsofs i pensadors religiosos solen definir la felicitat en termes de dur una bona vida, o de prosperar, més que no pas com una emoció. En aquest sentit, el terme felicitat s’utilitzava per traduir el concepte grec d’eudaimonia, i encara es fa servir en el camp de l’ètica de la virtut. Al llarg del temps, però, l’èmfasi s’ha anat desplaçant de la felicitat de la virtut cap a la virtut de la felicitat.
Un valor polític àmpliament debatut i que queda recollit en la Declaració d’Independència dels Estats Units de 1776, de Thomas Jefferson, és el dret universal a «perseguir la felicitat». La felicitat és un concepte ambigu i pot significar coses molt diferents per a cadascú. Part del repte d’una ciència de la felicitat consistiria a identificar els diferents conceptes de felicitat i, si fos el cas, dividir-los en els components corresponents. Altres conceptes relacionats són el benestar, la qualitat de vida i la prosperitat. Com a mínim hi ha un autor que defineix la felicitat com a satisfacció. D’altres posen l’èmfasi en la diferència entre la tradició hedonística d’anar a la recerca d’experiències agradables i evitar les desagradables i la tradició eudamònica de viure la vida de manera plena i profundament satisfactòria.
La definició de felicitat canvia d’una persona a l’altra. Fins i tot podria considerar-se un estat mental. Un estat de satisfacció i benestar.
Les grans empreses destinen milions i milions a convèncer la gent que no és prou feliç, i que es mereix més.
Fins a quin punt podem ser feliços?
Com podem ser feliços en una societat infeliç?
La idea de felicitat no està gaire clara, almenys a Occident, cosa que ens deixa en una situació molt fràgil davant de tot el que ens envolta.
Els joves adults són tornados hormonals: estrès, pressió, conflictes, reptes, experiències, autoreconeixement… tots aquests ingredients ajuden a crear la tempesta perfecta en l’univers adolescent. Molt sovint, els joves adults no se senten feliços. No experimenten gaire moments en què es puguin sentir bé o orgullosos d’ells mateixos.
Aprenem a arriscar-nos quan som adolescents.
Diuen que un de cada tres adolescents/joves adults pateix depressió en algun moment. Definir l’addicció és més fàcil que definir la felicitat. El comportament compulsiu (sexe, menjar, jocs, automutilació) pot proporcionar la mateixa sensació de felicitat que les drogues. I com la majoria de les drogues, amb el temps acabem necessitant-ne cada vegada més per mantenir l’embat i l’adrenalina de la felicitat.
Com a artistes, pensem que la felicitat pot sorgir de la incomoditat i el risc. Que el risc i la incomoditat contribueixen a l’autocreixement, a l’aprenentatge i a la felicitat a llarg termini.
Creiem que la felicitat no només consisteix a fer el que volem fer, sinó que ens obliga a créixer i aventurar-nos més enllà de la nostra zona de confort.
Els joves adults s’arrisquen més o de manera diferent que la resta d’adults?
De petits ens ensenyen a encaixar en la societat. D’adolescents busquem la nostra pròpia identitat, independent de la dels nostres pares. Més endavant, com a adults, sempre anem a la recerca de la innocència perduda.
A TRIGGER OF HAPPINESS volem reflexionar sobre la manera com creixem i com som, sobre la possibilitat de trobar-nos a nosaltres mateixos sense perdre’ns en el procés.
La nostra intenció és documentar la totalitat del procés en totes les seves fases per tal de crear un objecte artístic paral·lel: un film documental que mostri el procés artístic adreçat a les respostes creatives i temàtiques dels joves adults.
Ana Borralho i João Galante
