En aquest treball complex de cos, objectes i espai, què va ser primer?
La primera idea fou ampliar l’espai escènic habitual en totes direccions. Després vaig veure que necessitava estar suspès per damunt del terra i vaig haver de treballar tècnicament aquesta idea, un treball físic molt dur, també. La història s’ha construït descobrint les possibilitats corporals d’aquesta escenografia.
I què té d’especial?
L’important són les dimensions dels objectes, que estan tots en escala real. Per exemple, la imatge del cotxe té la mida d’un cotxe, de manera que es crea una confusió, un trompe l’oeil. M’interessa per reflexionar sobre les imatges que habiten al nostre voltant i si necessitem les coses que posseïm o amb les seves imatges en tenim prou, o simplement amb dir que les tenim, o amb poder ensenyar que les tenim. Crec que és una pregunta molt contemporània.
El 2013 vas venir, fent part del festival de dansa i tecnologia IDN, amb Erection.
Era un festival meravellós, i fa uns anys era molt important fer un festival específicament dedicat a la dansa amb tecnologia. Ara les tecnologies formen part de la qüestió que relaciona el cos amb el seu ambient, poden estar en un context generalista.
La idea del mòbil fa pensar en Calder, qui va intentar fer alguns espectacles amb Martha Graham però, finalment va decidir prescindir dels ballarins.
No coneixia aquesta història, però evidentment Calder m’ha inspirat en aquest treball. I entenc la dificultat de crear una relació entre els mòbils i els ballarins, perquè els mòbils de Calder són d’una lleugeresa perfecta, amb molt poca fricció sobre l’aire on floten, per això volen d’una manera casi irreal, mentre que el cos humà, ni en el cas dels millors ballarins, no aconsegueix mai la mateixa fluïdesa.
Mobile també és una lluita amb la gravetat, que és ben bé un impossible.
El personatge intenta lluitar contra la gravetat i contra l’aleatorietat, el seu desequilibri el confronta amb l’atzar. És com la vida: una lluita sense fi per intentar doblegar l’imprevisible. Hi ha gent que sempre intenta tenir-ho tot controlat, però per sort o per desgràcia, no se’n surten.
