• Facebook
  • Twitter
  • Instagram
  • Youtube

‘Taratatí-taratá, mira cap aquí, mira cap allà, xim pum, circ… i síntesi!’ per Jordi Ribot Thunnissen

‘Taratatí-taratá, mira cap aquí, mira cap allà, xim pum, circ… i síntesi!’ per Jordi Ribot Thunnissen

He who seeks does not find, but he who does not seek will be found.

Franz Kafka – The Third Notebook
 

“C’est pas par là, c’est par ici !”

“C’est pas par là, c’est par ici !”

La Chantatrice Chauve, Eugene Ionesco

El món de les etiquetes ens pot arribar a perdre. Cacophonic Pictures Orkestar cau, en principi, sota el que hem escollit anomenar “Nou Circ”. Més que res perquè es prodiga i se’ls programa eminentment en el circuit de festivals i sales de circ. Ja que parlem d’etiquetes, donem-les-hi contingut: el Nou Circ defineix una onada d’interès renovat per aquesta disciplina artística a partir de finals dels anys vuitanta. En una època on la hibridació de totes les arts ja tornava a estar a l’ordre del dia – cicle que, tossut, persisteix – el nou circ va obrir un espai de cohabitació per la fascinació de l’acrobàcia, del truc; i la transmissió d’una poètica més concreta, construïda per i vinculada a cada espectacle particular. L’acrobàcia posada al servei o compartint pis amb un concepte dramatúrgic per l’obra, una idea, un què determinat que fes del salt mortal un salt cap a… quelcom més…

Aquesta combinació de domini d’una tècnica amb la construcció d’un món poètic amb regles pròpies i úniques va apropar molt el circ a la dansa, ja que les prerrogatives i els elements posats en joc són sovint molt similars (molt més sovint del que les etiquetes permeten reconèixer a primera vista). La dansa també juga amb la fascinació pel que el públic no sap fer, el salt, l’elevació. El circ també parteix del cos tècnic per generar vertigen. Tot i tot, les diferències també són existents i clares. Des del circ, per exemple, la tècnica sovint està enfocada a un objecte o element extern al cos, que es domina fins a semblar que en formi part – un cable, pilotes, plats, trapezi, llarg etc. – mentre que en dansa el cos és més aviat motor i contenidor de la tècnica, que més sovint que menys vol quedar amagada rere el quelcom de més que es vol expressar a través del moviment. La balança en el món del circ en canvi (nou o vell) segueix caient de la banda de la fascinació pel salt ben aconseguit: la vocació poètica o la dramatúrgia donen estructura, ritme, tema i màgia, però no destorben l’eficiència i la precisió. Entre truc i truc, personatge, entre truc i truc, història, ambient.

Defensor i promotor de tota proximitat entre disciplines, el Mercat de les Flors ens ha acostat propostes brillants d’aquest Nou Circ els últims anys. Bon exemple n’és el cicle Circ d’Ara Mateix de la temporada passada, però vull recordar-ne un d’anterior per explicar millor el cas de Cacophonic Pictures Orkestar. Els francesos Les Colporteurs van dur l’any 2010 a una carpa a la Plaça Margarida Xirgu un espectacle petit i bonic, on la mestria dels set acròbates sobre els cables, repartits en diferents nivells per l’espai, narrava en imatges poètiques la història d’un artista del cable caigut… Altament impactant era el moment en què apareixia el co-creador de la companyia, efectivament malferit en un accident i incapacitat. Amb prou feines podia seguir una línia recta pintada sobre el terra de la pista. A part d’aquest moment de veritat en cru, però, el virtuosisme tècnic era posat a relluir. Embolcallat amb cura per personatges senzillament definits, desapareixien en el moment que calia concentrar-se per no caure. El primer és el primer, i llavors, entre pirouette i salt, somriure, gest, acció.

En combinar diferents disciplines la síntesi és molt complexa i no obstant, en la síntesi es troba la clau. Ja des dels inicis de l’onada i molt abans, els defensors de la combinació de les arts – vinguts del món de la dansa o del circ, deixem les etiquetes un moment a banda – van trobar en Alwin Nikolaïs un gran mestre. Home orquestra, coreògraf, dissenyador, il·luminador, etc. va fer de la suma de disciplines el seu manifest. Nikolais va encunyar el terme Moció per definir l’allò comú a què tota disciplina del cos aspira, i cap a on es pot treballar des de tots els àmbits. Un dels seus alumnes més preeminents va ser Philippe Découflé, i amb ell tornem a tenir el circ més a la vora, tant com la síntesi en molts dels seus experiments. Rere seu o costat per costat, segueixen apareixent noves aproximacions i intents de resposta a una pregunta que roman: Com superar les etiquetes, i fer des del circ un espectacle que vagi més enllà? Deixant de posar el truc al centre? Deixant la tècnica en segon pla? I llavors, del circ, què en queda?

Parlem de Disparate!. Aquest grup d’intèrprets híbrids aposta per trobar la síntesi a través del caos. En el seu món particular, on tothom sap fer una mica de tot, una colla de tristos membres d’orquestra (?) van mostrant cara al públic petits trucs maldestres i aproximats, enllaçant escenes igualment mal fetes per donar només continuïtat a l’absurd del seu existir a escena, cada vegada més desordenat. Al centre? La música, també mal tocada, d’un seguit d’instruments. Sobre això: Encara ens queda una etiqueta per provar d’encasellar – quina absurda obstinació! – el que ens ofereixen. Perquè Disparate! és, també, teatre d’objectes, i els objectes són els instruments i la música que emeten. La música és feta gag, l’instrument, cos – literalment en un parell d’escenes.

Però res funciona com hauria de funcionar, i precisament per això és un espectacle de síntesi. El mal funcionar supera les etiquetes, no hi ha tècnica relluent, ni polida ni aplaudida. S’aplaudeix, si de cas, per aquella compassió que desperta el trist pallasso que no se sap cordar les sabates; no per l’oooh i l’aah del doble salt mortal sense xarxa. Les arrels musicals de les melodies aproximades remeten a un imaginari similar: tonades de l’ànima zíngara, el caos i la màgia d’un món desordenat, trist i feliç a l’hora, gatto nero gatto bianco.

Per poder despertar aquestes sensacions des del circ, a Disparate! veiem el circ desaparèixer en el seu desordre: Quin últim absurd! Però vet aquí l’equilibri d’aquest espectacle fràgil, tant fràgil com els personatges i els seus intents de fer funcionar l’orquestra. Un cable particular, un malabarisme de disciplines, malapteses entrebancs i melancolies, però ves per on: al final l’absurd ressona, tremola, implosiona en si mateix i… no cau.

Jordi Ribot Thunnissen

 

CACOPHONIC PICTURES ORKESTAR / KARL STETS presenten ¡Disparate! del 20 al 22 de març al Mercat de les Flors

 

Bibliografia

BOISSEAU, Rosita. Philippe Decouflé, Textuel, 2003.

FÀBREGAS, Jordi. Presentació d’Alwin Nikolaïs. Dins de: Estudis Escènics, Quaderns de l’Institut del Teatre, 33-34.

NIKOLAIS, Alwin. Motion/Stasis. Dins de: Estudis Escènics, Quaderns de l’Institut del Teatre, 33-34.

LORENDON, Laurence et Gilles, Nouveau Cirque : la grande aventure, Cherche Midi éditeurs, 127 p

 

Linkografia

Numéridanse – Performing Arts Movement

http://www.numeridanse.tv/medias/docs/Performing_arts_movement.pdf

Numéridanse – La Danse a la croisee des arts: http://www.numeridanse.tv/fr/themas/16_la-danse-a-la-croisee-des-arts

Sideshow – Circus Magazine:

http://sideshow-circusmagazine.com/

 

Videografia i altres links d’interès

Circ d’Ara Mateix – Mercat de les Flors 2014: https://mercatflors.cat/ciclesifestivals/circ-dara-mateix/

Nikolaïs – Sanctum Imago: http://www.numeridanse.tv/fr/video/1337_sanctum-imago

Philippe Découffle – Solo: http://www.numeridanse.tv/fr/video/1275_solo-2003-extrait

Philip Decoufle – Triton: http://www.numeridanse.tv/fr/video/525_triton

Les Colporteurs – Le Fil sous la Neige: https://www.youtube.com/watch?v=ZeepBCFvw4A

Baró d’Evel – La sort du dedans: https://www.youtube.com/watch?v=ZdWX8hjLqlU

PSirC – Acrometria: https://www.youtube.com/watch?v=5RyQZB7a-cs

Yoann Bourgeois – Cavale (Video-dansa-acrobàcia): http://www.numeridanse.tv/fr/video/1273_cavale

Emir Kusturica – Gatto Nero Gatto Bianco: https://www.youtube.com/watch?v=hZk0poen9VQ