En aquesta nova creació per a set intèrprets, Aina Alegre parteix de la figura de la gran ballarina flamenca Carmen Amaya (1913-1963) per explorar altres filiacions artístiques.
«Des de fa molt temps, darrere del meu treball hi ha una recerca que s’actualitza sobre diferents perspectives al voltant de cossos que martellegen, que impacten, que esdevenen sonors, que es deixen portar pel ritme, per la pulsació. Avui, tinc la impressió que Carmen Amaya és alhora un pretext per a mi i una necessitat d’afirmar altres filiacions artístiques de la dansa contemporània. Juntament amb el meu equip de ballarins i ballarines, he dut a terme un treball d’anàlisi, d’aproximació sensible, d’imaginari i d’especulació per entendre la seva dansa amb les nostres eines de ballarins contemporanis.
Una dansa que es deixa travessar pel fantasma de Carmen Amaya.
Creem una fricció de llenguatges, però en cap cas intentem reproduir la seva tècnica. És molt enriquidor veure com una cultura coreogràfica pot aportar qualitats noves a la meva escriptura. Es produeix un intercanvi. Ella forma part de la meva herència cultural femenina, però jo no soc bailaora de flamenc. El títol té a veure amb la manera com, a través d’una peça ritual, de manera molt fugaç, ens deixem travessar per aquest fantasma, per aquest esperit, per aquesta figura. És quelcom passatger, quelcom que per a mi no és abastable. És una energia que ens incita a fer tot el possible perquè flueixi a través nostre. Trobo que és interessant reivindicar en aquest títol el que la dansa ens pot provocar, que resta inabastable, i, tanmateix, perdura als nostres cossos, sobreviu.» ≫
Declaracions recollides per Nathalie Yokel per a La Terrasse 14 febrer 2025
* Nota al peu El mot francès matrimoine és un joc de paraules amb patrimoine (patrimoni) que reivindica la herència cultural transmesa per les dones.
—
FUGACES és una mena de declaració d’amor a Carmen Amaya (1918), bailaora, actriu i cantant, l’energia creadora i la història de la qual m’obsessionen. És un espectacle que invoca aquesta figura a través d’una interpretació lliure.
Aquesta artista lluitadora, emprenedora i autodidacta va aprendre flamenc des de ben petita a la platja de l’antic barri gitano de Barcelona, el Somorrostro. Va tenir un recorregut heterogeni que va del Somorrostro a Hollywood, de l’Exposició Universal a la Casa Blanca, del flamenc tradicional a la posada en escena del Boléro de Ravel… Malgrat una trajectòria artística prolífica i tot i ser una de les artistes més mediàtiques en l’art del flamenc, el seu llegat i arxiu continua sent poc visible avui dia.
FUGACES activa aquest fantasma. Em costa descriure la petjada que em va deixar la primera vegada que vaig veure ballar Carmen Amaya. Desprèn una força que està connectada a la seva comunitat, una dansa que no és folklòrica ni ornamental, sinó que més aviat es reivindica i s’imposa. Em va fer descobrir la possibilitat de concebre la dansa com una força vital, com un espai de lluita i supervivència. Aquesta peça és també un intent de fer reviure la seva energia i deixar que s’impregni en la meva escriptura.
FUGACES és, per tant, una trobada més profunda amb aquesta figura. Amb l’equip de ballarins i ballarines, busco desplegar els nostres imaginaris i interpretacions subjectives a partir d’una aproximació sensible. Experimentem una connexió física sense reproduir la seva dansa ni la seva tècnica, i provoquem així una fricció entre llenguatges artístics. L’escriptura coreogràfica es basa en arxius textuals i audiovisuals. És un intent de reactivar aquest cos del passat, deixar-se travessar per la seva energia i traduir-ne el moviment i reflexionar-hi mitjançant les nostres eines i pràctiques contemporànies.
«Teixeixo aquí una dansa geomètrica, colpidora, ràpida, fulgurant, amb grans suspensions. Una dansa sorollosa i silenciosa alhora. Amb FUGACES, renovo la meva recerca i la meva obsessió pels cossos que colpegen, que agafen ritme i que, amb el seu moviment, produeixen una forma de música interna. A través d’un muntatge de moments grupals, solos i duos, FUGACES s’inscriu en el contínuum de THIS IS NOT (an act of love & resistance) i SWING-MOTOR, peça per al Jeune Ballet del CNSMD de Lió. Aquí celebrem aquest fantasma amb una dansa col·lectiva. Convoquem una energia elèctrica i percussiva. Una escriptura de gestos i espais en què els cossos es propulsen amb passos, girs, salts i encomanen ritmes i melodies interpretades en directe.»
És com si Carmen Amaya ressuscités per generar matèria contemporània:
una dansa ritual en què els cossos seran posseïts fugaçment!
Aina Alegre, gener del 2025
AINA ALEGRE presenta ‘Fugaces’ al Mercat de les Flors del 17 al 19 d’octubre de 2025
Referències i bibliografia :
– Carmen Amaya, Montse Madridejos i David Pérez Merinero, Edicions Bellaterra – 2013.
– Carmen Amaya o la danza del fuego, Mario Bois, Edicions Espasa Calpe – 1994. Aina Alegre s’ha basat especialment en el recull de crítiques que es troba a l’obra de Mario Bois al voltant de l’espectacle Embrujo Español, presentat el 1948 a París, al Théâtre des Champs-Élysées. En aquest espectacle, Carmen Amaya posa en escena i interpreta, entre altres peces, la seva versió del Bolero de Ravel.
– Arxius sonors extrets del tema El Ritmo de Carmen Amaya (Bulería), de Carmen Amaya & Sabicas – àlbum Queen of the Gypsies. – Altres fragments d’arxius sonors i vídeos trobats a Internet, però que no podem citar perquè les fonts són difícilment identificables.
