ALIX EYNAUDI & ANDREA MAURER / THOMAS BRANDSTÄTTER // STUDIO 5

Monique, d’ALIX EYNAUDI

Per a Monique, la coreògrafa Alix Eynaudi es va inspirar en el bondage. Juntament amb Mark Lorimer posa a escena tècniques de ‘tortura suau’: pessigar, arrastrar, tirar, transportar … Ells treballen i senten i pretenen sentir. El vestuari serveix como a teló de fons, ells estan habitats i a vegades comencen a ballar. Monique es converteix en una dansa plena de tacte, manipulació i contacte directe, però també ple de cura i atenció.

Alix Eynaudi va estudiar ballet a l’Òpera de París i a PARTS. De 1996 a 2002 va ballar amb Rosas. Ha creat els seus propis treballs, com Crystall (2005, en col·aboració amb Alice Chauchat), Supernaturel (2007) i Long Long Short Long Short (2008, juntament amb Agata Maszkiewicz). Com a performer també ha actut amb Superamas, Kris Verdonck i Anne Juren. Monique és una continuació de la seva investigació en el camp que ha influït en el seu treball com a performer y coreògrafa, en el qual incorpora teràpies per al cos i la psique en la performance.

Monique se estrenó en junio de 2012 en el Tanzquartier de Viena.

Coreografia Alix Eynaudi
Intèrprets Alix Eynaudi, Mark Lorimer (o Clinton Stringer)
Disseny vestuari An Breugelmans
Col·laboradors Lars Kwakkenbos, Karen Lambæk, Jean-Luc Plouvier, Bruno Pocheron, Herman Venderickx, Kris Verdonck
Fotografia Alexander Meeus
Disseny del llibret Compagnie Paul Verrept

Producció Margarita Production for the Other vzw
Coproducció Kaaitheater, Tanzquartier Wien, Buda, Workspace Brussels
Amb el suport Pianofabriek, Wp Zimmer, Vooruit, the Flemish authorities & the network DEPARTS – the Culture Program of the European Commission
Gràcies a Maîtresse Athena i Monique

Actuació per a un públic assegut, d’ANDREA MAURER/THOMAS BRANDSTÄTTER

Amb l’ajuda d’un martell, llistons de fusta i claus es transformen en cadires per seure-hi. Ja no cal que el públic s’estigui dret: cada mitja hora es pot asseure una altra persona i ­­—des del punt de vista occidental— contemplar la facilitat amb què es podrien evitar els mecanismes de producció i de mercat i, finalment, descansar… això sí, copsant alhora que estem del tot atrapats en un caos capitalista, sense possibilitat de sortir-ne.

Basat en dissenys d’Enzo Mari de l’any 1974. Després de l’espectacle, el públic es pot endur les cadires a casa.

Des de 2007 Andrea Maurer i Thomas Brandstätter estan col·laborant com a studio 5. Treballen des de les performances, les instal·lacions, treballs de vídeo, pel·lícules d‘animació i sobre paper i textos. Les peces The End (2010), performance for a seated audience (2009) i meaning meaning (2012) s‘han presentat internacionalment.

Concepte i interpretació Andrea Maurer, Thomas Brandstätter

Veure més