2011-2012
12-10€ (tarifa E)
21h
Self Unfinished (autoinacabat) porta a l’audiència a un viatge de metamorfosi. En aquest solo, creat l’any 1998, Xavier Le Roy es transforma en una criatura híbrida extraordinària, part màquina, part alien, part humà. Fent servir tot tipus d’aparells físics, el coreògraf francès crea un món d’il·lusió que és inquietant perquè és, al mateix temps, asfixiant.
Desplaçant-se cap per avall, el cos del ballarí es transforma en temps real en un seguit d’aberracions morfològiques al·lucinògenes que representen imatges d’un cos que es reconfigura segons lleis desconegudes i un ritme inquietant i inhumà. Una exploració del moviment a través de la metamorfosi cap a diverses possibilitats, acaparant constantment l’atenció.
Per i amb Xavier Le Roy
Acord de col·laboració amb Laurent Goldring
Música Diana Ross
Producció in situ productions, Le Kwatt
Coproducció Substanz-Cottbus, TIF Staatsschauspiel Dresden, Fonds Darstellende Künste e.v. aus Mitteln des Bundesministeriums des Innern
Amb el suport TanzWerkstatt-Berlin, Podewil-Berlin, Berlin Senatsverwaltung für Wissenschaft, Forschung und Kultur
El coreògraf francès Xavier Le Roy desafia les categoritzacions com a creador de dansa. Doctor en biologia molecular per la Universitat de Montpeller, ha treballat com ballarí i coreògraf des de 1991. A través
dels seus solos com Self Unfinished (1998) i Product of Circumstances (1999) va obrir noves perspectives per a la dansa i la seva aproximació individual ha radicalitzat el discurs acadèmic sobre el cos i l’art coreogràfic.
Xavier Le Roy se centra en les relacions entre processos i produeix el seu propi compromís en el procés. Regularment inicia projectes per qüestionar els modes de producció, col·laboració i condicions del treball de grup amb projectes com E.X.T.E.N.S.I.O.N.S. (1999-2000), Project (2003), i 6 Months 1 Location (2008). Els seus darrers treballs, com els solos Le Sacre du Printemps (2007) i Product of Other Circumstances (2009), així com la peça per a grup low pieces (2009-2011), exploren d’una forma més explícita diversos modes de relacions entre els espectadors i els intèrprets.
