2006-2007
Amb Vera Mantero, cinc performers amassen una distorsió corporal de la llengua. L’obra col·lectiva i cosmopolita, Until the moment when God is destroyed by the extreme exercise of beauty (“Fins que Déu sigui destruït per l’exercici extrem de la bellesa”) és una màquina exquisida d’embogir el verb. S’ha ajustat l’insòlita musicalitat de la seva dicció, produint una enunciació coral que està formidablement sustentada per una exageració de les retòriques corporals. Així, crea espais d’una oscil·lació concertant, pacient i inscrita amb precisió en el turment aparent de les vaguetats. Aquest laberint atrapa, capgira, transporta, abandona i embriaga l’auditor-espectador que dóna, feliçment, consentiment per ser sotmès a la prova.
Direcció artística Vera Mantero
Interpretació i cocreació Antonija Livingstone, Brynjar Bandlien, Loup Abramovici, Marcela Levi, Pascal Quéneau, Vera Mantero
Espai i vestuari Nadia Lauro
Música en directe Boris Hauf
Llums Jean-Michel Le Lez
Col·laboració dramatúrgia Bojana Bauer
Producció delegada O Rumo do Fumo
Coproducció Centre Choréographique National de Tours, Centre Pompidou, Les Spectacles Vivants/Festival d’Automne, Culturgest de Lisboa, Le Quartz/Scène Nationale de Brest, O Espaço do Tempo de Montemor-o-Novo
Amb l’ajuda de Fundação Calouste Gulbenkian de Lisboa
O Rumo do Fumo rep el suport de l’Instituto das Artes/Ministério da Cultura
Vera Mantero: Lisboa, 1966. Balla durant cinc anys amb el Ballet Gulbenkian per després, allunyant-se de la dansa clàssica, estudiar a Nova York la tècnica release, teatre, veu i composició. Explorant la poètica d’un cos interrogatiu, crea les seves pròpies coreografies des de 1990. Creu en la fusió de disciplines, en un performer consagrat a totes les arts vivents. Va representar Portugal a la 26a Biennal de São Paulo amb un treball creat amb l’escultor Rui Chafes. El 2002 va rebre el Prémio Almada (IPAE/MC) per la seva carrera.
