• Facebook
  • Twitter
  • Instagram
  • Youtube

OLIGOR y MICROSCOPÍA

La máquina de la soledad

2 i 3 i del 8 al 10 de gener
ESPECTACLE PASSAT
  • Temporada

    2015-2016

  • Tarifa

    15€

  • DIVENDRES JOVE

    10€

  • Horari

    2 passis 18h i 20:30h el 2 i el 3 de gener; 21:30h el 8; 19:30h el 9 i el 10

  • Espai

La máquina de la soledad és un homenatge a l’objecte-carta i al correu postal. Aquesta màquina és l’amplitud d’un instant fet d’una tecnologia precària, diminuta, invisible, que s’activa cada cop que hi ha tinta entre les mans, davant d’un paper, una distància i una absència. Sus embragatges són memòries que s’ escriuen amb cada correspondència recuperada en rastres de Mèxic i Espanya, amb l’arqueologia d’objectes, imatges i anècdotes insòlites investigades amb escrivans, carters jubilats, arxius i treballadors de correus.

Un viatge íntim per a 46 espectadors.

Primer projecte de l’associació de Shaday Larios de la companyia mexicana Microscopía teatro amb Jomi Oligor, de la companyia espanyola Hnos. Oligor. Abans d’aquesta trobada cadascú ja sentia una atracció pels objectes, la memòria, la micrologia, els mecanismes i la fragilitat. Se segueixen la pista dels seus treballs en la distància mantenint una relació epistolar durant anys fins que, en la primavera de 2012, mentre Jomi era de gira amb Las tribulaciones de Virginia al Brasil, a Shaday li ofereixen viatjar allà per escriure sobre els Hnos. Oligor en un festival. Després d’aquesta trobada fugaç la relació epistolar s’intensifica i comença a tenir forma amb La máquina de la soledad. Jomi viatja a Mèxic i llavors es dóna la trovada de la maleta amb les 600 cartes d’amor del segle XIX i que es convertirà en el motor del projecte. Junts es dedicaran a la creació de l’obra fins a la seva estrena a San Luis Potosí l’agosto de 2014.

Creació, realització i interpretació Shaday Larios, Jomi Oligor

Coproducció Microscopía & Oligor, Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, Iberescena
Amb la col·laboració La Máquina de Teatro
Agraïments els escrivans Edit, Elvira i Lourdes, a Manuel i Elisa, a Javier i la seva mare, a David i Anita, a Ivan Puig, a Marcela Armas, a David Continente, a Catalina Juárez, a Dalia Huerta i a Bindu, a Xabi Bobés, a Jordi Fondevila, a Jordá Ferré, a Iazua Larios, a Rober, a los Calandria, a Claudio i Charo, a Lirio i Martí, a Anselmo i María, a CaboSanRoque, al Rinoceronte Enamorado i a totes les persones anònimes que d’alguna manera han acabat entre els calaixos i capsetes de la màquina de la soledat