2010-2011
Estrenada l’any 1988, l’obra Kolbebasar és una peça per a set ballarines en què la força de la composició sedueix i corprèn l’espectador. La coreografia i la música —de Joan Saura i Xavier Maristany— escriuen la mateixa partitura, joc abstracte d’una composició que batega vivament.
El títol de la peça fa referència a George Kolbe, escultor alemany, i a basar, mercat d’objectes diversos.
Aquesta obra emblemàtica de caire minimalista que correspon al primer període d’Àngels Margarit va impulsar la companyia als circuits internacionals europeus i va guanyar el prestigiós Grand Prix du Concours Chorégraphique de Bagnolet (França) l’any 1988.
Avui, després de més de vint anys, encara estem davant d’un espectacle d’actualitat. Àngels Margarit reposarà la peça amb un elenc d’intèrprets nou però amb total fidelitat a la coreografia original.
Direcció, coreografia Àngels Margarit
Ballarines Fàtima Campos, María Campos, Natalia Jiménez, Isabel López, Roser López Espinosa, Anna Pons, Dori Sánchez M.
Música Joan Saura, Xavier Maristany
Escenografia Llorenç Corbella
Àngels Margarit pertany a la primera generació de ballarins contemporanis sorgida a finals dels anys 70 de l’Institut del Teatre de Barcelona; després va continuar els seus estudis a Europa i a Nova York. Des de principis dels anys 80 es dedica a la dansa en les diferents vessants de ballarina, coreògrafa i pedagoga. Va pertànyer al col·lectiu Heura, on es va iniciar com a coreògrafa i cal esmentar, especialment, Temps al Biaix (1981), primer espectacle de dansa del país concebut com una sola peça. Després de cinc anys amb aquest col·lectiu, decideix començar un treball propi i crea Mudances (1985), una peça per a cinc ballarines que donarà nom a la companyia. Des dels seus inicis la companyia va tenir una important projecció internacional, convertint-se en un dels referents de la dansa del nostre país i permetent-li desenvolupar el seu treball durant més de dues dècades. Els seus espectacles han estat coproduïts i presentats en festivals i programacions prestigioses d’Europa, Canadà, Estats Units, Amèrica del Sud, Japó i Austràlia.
Àngels Margarit ha desenvolupat un personalíssim estil, fonamentat en la recerca de llenguatge i poètica pròpies i en la seva fascinació per l’espai, element que converteix en un eix essencial de la seva creació. El seu treball, sempre encuriosit i arriscat, es desplega en diferents àmbits i formats que inclouen projectes a l’espai escènic, a l’espai urbà, improvisació, vídeodansa, instal·lacions i recerca en els nous mitjans. Margarit ha rebut al llarg de la seva trajectòria nombrosos premis com el Premi Nacional de Dansa de Catalunya (Mudances, 1986; Atzavara, 1991; Tèrbola, 1999) o el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Escèniques (Corol·la, 1993) o el Grand Prix du Concours Chorégraphique de Bagnolet (Kolbebasar, 1988), entre d’altres, així com el Premi de l’Associació de Professionals de la Dansa en reconeixement del seu treball i trajectòria.
