“No se puede divorciar el arte de la integridad, la verdad, la belleza, la vida.
El arte no es meramente un concepto, es una forma de vida”
Satish Kumar (La simplicidad elegante, 2018)
Jon Maya i Sharon Fridman, creadors i coreògrafs de les respectives companyies Kukai Dantza i Cia Sharon Fridman canalitzen a través de l’art inquietuds del món present, global i transcultural. El més destacat que els uneix és l’obertura de l’art a disciplines, col·lectius i a pràctiques diverses per fer de la dansa un instrument dialògic entre persones i comunitats. Malgrat procedir de tradicions culturals tan dispars com la Basca (Errenteria,1977) i la Israeliana (Hadera,1980 ) ambdós comparteixen quelcom fonamental que dona peu a la proposta d’Erritu: la dansa tradicional o folklor des de la infància com el punt de partida d’una trajectòria professional a l’escena. Aquesta dansa ja sigui d’arrel popular religiosa o profana conté valors, símbols i energies col·lectives, memòries que es transmeten i arrelen en els seus practicants. Com afirma Dilthey “les experiències viscudes en la comunitat són una interacció de coneixements, afectes i desitjos i aquestes conformen la força i la seva cohesió del grup”.
Els rituals són memòries col·lectives codificades en accions que poden tenir origen en contextos festius, cerimonials, religiosos, polítics, esportius o professionals. Poden ser religiosos o seculars, però per a la majoria, el ritual esdevé sagrat en tant que fonamental per la vida de l’individuo o col·lectivitat pel seu poder transformador.
Les arts escèniques des de les disciplines de la dansa, el teatre i l música, tenen el seu origen en aquestes cerimònies, celebracions i pràctiques culturals, i la seva evolució és un reflex dels condicionants dels contextos, de l’evolució de les diferents cosmovisions, sistemes religiosos, la filosofia, la pedagogia ,la política i el poder exercit sobre les persones i el seu cos al llarg de la història.L’element fonamental que diferencia les arts escèniques, vives, d’altres arts com les figuratives o visuals : pintura, escultura , fotografia, cinema és que el subjecte i l’objecte de l’art és la persona humana en la seva totalitat ,en la indivisible trinitat, cos ment, esperit, front a la insistent concepció dual i racionalista de la història occidental.El cos és el locus de l’experiència , entesa com un sistema coherent multifacetal depenent de la interacció i interpretació del coneixement- informat pels sentits-, afecte i volició (desig). En ell hi conflueix el pensament i l’intel·lecte expressat en paraula que alhora es so –vibració, respiració- i que alhora és energia psíquica expressada en moviment (dansa/gest) modulat per un ritme que és alhora un estat d’ànim. Per tant l’ànima i l’esperit hi són presents en tant que pneuma (grec)/Spiritus (llatí) entès com respiració i Psyché (grec)/anemos ( llatí) ànima, vida en el sentit d’estat mental, estat anímic i s’entrellacen de manera indivisible, esdevenint un espai d’obertura.
Els mantres o recitacions – en el seu sentit literal, traduït de la paraula sànscrita- signifiquen “instruments del pensament o de la ment”. Tant si és en forma d’un so, un grup de paraules o una frase, expressen fortes creences i es repeteixen en diferents ritmes, melodies o accents. Els mantres són la performativitat de la ment, que està present en tots els rituals. “Cantar junts és viure col·lectivament la metàfora dels símbols” Jaume Ayats (2011).
Gestos, pensaments i mantres (cos, ment, esperit) -com la trinitat inseparable- són els elements fonamentals dels Ritus. Per això les pràctiques de les arts escèniques han estat i són una porta a la Unió, a experiències intangibles d’accés a l’innombrable i a l’inefable. Erritu és una recerca i una invitació a aquesta experiència compartida tant des de la dansa com a vehicle pels seu practicants com pel seu potencial empàtic i de sensualitat sensorial per l’espectador. Ritu s’adapta al context, al medi i a l’espai de presentació (site-specific) així com a les veus que hi participen per tal d’activar vincles més directes amb la comunitat del context. Aquest cop seran les veus femenines de l’Orfeó Català.
En el context actual de la globalització cultural i econòmica , de l’economia neoliberal on les arts escèniques s’han convertit de manera generalitzada en una indústria de l’oci, i el consum ha vingut a substituir l’experiència, els creadors exploren i retornen a altres dimensions de les arts en la societat. Cada cop prenen més valor les arts aplicades en diferents contextos de la societat perquè ajuden a re connectar amb el seu potencial originari , transformador i cohesionador. Ja ho fou la proposta Rizoma (2012) de Sharon Fridman expandit per tot el planeta i també està camí de ser-ho aquesta proposta avalada amb el Premi Max a la millor coreografia (2019). Un encontre entre dos creadors i els seus equips artístics de reconeguda trajectòria al que s’ha de sumar el Premi Nacional de Dansa (2017) , el Premi Max de les arts escèniques al millor espectacle, millor conjunt de dansa, millor composició i millor vestuari (2017) per la creació Oskara de Kukai Danzta amb Marcos Morau de la Veronal.
(2017)…
Referències
Ayats, J. (2002) “Cómo modelar la imagen sonora del grupo , los eslóganes de manifestación” a Transcultural Music Revivew. No 6. https://www.sibetrans.com/trans/articulo/235/como-modelar-la-imagen-sonora-del-grupo-los-esloganes-de-manifestacion .
Eliade, M. (2012). El sagrat i el profà. (Traducció de Julia Argemí, introducció de Vicenç Mateu). Barcelona: Fragmenta .
Grotowski, J. (Caixach ,A i Castel-Branco,I.,ed), (2009). Teatre i més enllà Textos selectes 1969-1995. Barcelona: Fragmenta.
Lynne Hanna, J. (2004). Dance and Religion (overview) in Lindsay Jones, ed.,The Encyclopedia of Religion. 2n ed.New York: MacMillan Co. (pp.2134-2143)
Muni ,B Natya Sastra.(2013) .Tratado fundamental de poética, composición y artes escénicas. (trad. Castellana , Iván González Cruz ) . Santiago de Chile: Letra Capital.
Nair, S. (2007). Restoring breath. Consciousness and performance: Amsterdam/New York: Radopi.
Schechner, R. (2002) . Performance Studies, and Introduction. New York,London: Routledge..
Spontville, A(2014) . El alma del ateismo: Introducción a una espiritualidad sin Dios. Barcelona: Paidós.
Turner ,W.V. (1988) EL proceso Ritual . Estructura y antiestrutura. (ed castellana).Altea: Taurus.
Turner,V. On the edge of the busch . (1985). Antropology as Experience. Tucson: The University of Arizona Press.
Van Gennep,A. Los ritos de paso (Ed castellana).Altea: Taurus, Alfaguara.
Victor W. Turner, (1988). El proceso ritual. Estructura y antiestructura. (Ed. Castellana) Altea: Taurus.
Williamson A.(2010). “Reflection and theoretical approaches to the study of spiritualities within the field os somatic movement dance education”. Journal of dance and Somatic Practices. Vol 2 num.I. Intellect (p.35-61).
Williamson A, Batson G, Whatley S, Weber R (ed) . (2014). Dance Somatics and Spiritualities. Contemporary sacred Narratives .Bristol, UK/Chicago USA: Intellect.
Links
https://www.sharon-fridman.com/
https://formaciondanzaypsicologia.wordpress.com/
https://www.revistaesfinge.com/arte/item/1643-rito-ethos-y-catarsis-una-nueva-filosofia-del-arte
https://formaciondanzaypsicologia.wordpress.com/
https://www.grupformacio.com/copia-de-master-i-postgrau
https://vertigo.org.il/en/team/noa-wertheim/
https://www.sharon-fridman.com/portfolio/rizoma/ ( rizoma de Sharon Firdman)
https://www.eitb.eus/es/cultura/detalle/5112899/kukai-dantza-premio-nacional-danza-2017/ ( Oskara, Kukai Dantza).
https://www.eitb.eus/es/radio/radio-euskadi/programas/graffiti/videos/detalle/5458045/jon-maya-sharon-fridman-nos-presentan-erritu/ ( entrevista Sharon Fridman, Jon Maya)
