Definitivament el Covid 19 ha canviat moltes coses i ens està fent plantejar la vida d’una manera diferent. Al principi tothom pensava que era una cosa passatgera però han anat passant les setmanes i de sobte ens trobem en una altra realitat.
En la nostra feina estem molt acostumats a estar amb gent i a compartir. Necessitem al públic, un ull observador que et miri i comenti, un espectador que t’aplaudeixi o et critiqui, però que, en qualsevol cas, t’aporti una altra opinió. De sobte ens hem trobat aïllats però l’altre és necessari, sense ell tot perd sentit. De fet, a mi m’espanta la desaparició de l’altre.
Ara estem en un moment on les xarxes són una font de visibilitat, gràcies a elles podem contactar amb molta gent. Precisament avui he donat una classe online i la gent estava molt agraïda i molt contenta, perquè hem pogut estar junts durant un temps determinat fent allò que ens agrada. Quan he acabat m’he sentit molt bé, simplement perquè hi havia molta gent de tots els continents, encara que fos a la pantalla hem compartit una experiència. A mi m’agrada molt donar classe, perquè has de ser clara quan ensenyes i això m’ajuda com a ballarina. Som éssers socials, necessitem compartir, estar amb gent, aprendre els uns dels altres. Però no hi ha res comparable a estar PRESENT. El Covid 19 ens ha tret aquesta presència que abans donàvem per suposada i ara resulta que no ho és, ens hem adonat de la nostra fragilitat. D’alguna manera perdre-la ens ha subratllat la seva importància. tan i et fa adonar-te’n de la importància de ser-hi per a tu i par els altres.
Estic pendent de fer un espectacle nou, evidentment a l’espera de respostes per part de coproduccions, i, curiosament, aquest espectacle, pensat abans de que arribés el virus, té moltes similituds amb el moment que ens toca viure.Parla d’un món brut que té por d’embrutar-se, però enfront d’aquest món atemorit m’agradaria ressaltar la simplicitat, la vida senzilla. Per a mi, una de les coses més boniques que hi ha és que una persona balli de cor i un altra canti de cor. Vull ressaltar la importància del sentir, una cosa que de vegades no podem fer perquè ens bloquegem, no necessito res més, no necessito la tecnologia.
Trobo que és meravellós quan la gent surt al balcó i canta per altra gent… El que està passant és molt contradictori. D’una banda hi ha coses molt positives com la millora del medi ambient o com adonar-te de la importància que té estar rodejat d’altres persones. Però d’altra banda, hem de tirar endavant amb la feina, perquè sense feina no podem viure.
De vegades tinc por, perquè no sé què pot passar… L’ art per a mi és molt important, necessari, i se l’ ha de valorar. Estic convençuda de que l’art no morirà mai. De moment toca reinventar-nos, com faig amb les classes online, hem de trobar una manera de poder ensenyar el que fem a la distància, perquè del que estic segura és que l’art sense públic perd el seu sentit.
Lali Ayguadé
Resposta de la ballarina i coreògrafa Lali Ayguadé a la pregunta:
La pandèmia de la COVID-19 ha suposat un abans i un després en les nostres vides i ha col·locat el cos en un espai de fragilitat i d’amenaça constant, de manera que les relacions entre les persones i l’espai que ocupen cobren un relleu especial. Des d’aquesta consciència, de quina manera podem llegir avui el teu treball (la teva obra artística o de pensament) i quines possibilitats de desenvolupament veus per a la dansa?
