Un creador és aquell que crea. Un artista és aquell que fa art. “¡No puedo parar de crear!”, cridava Joaquín Reyes imitant la dissenyadora Ágatha Ruiz de la Prada a la cèlebre secció televisiva “Testimonios”. El coreògraf, ballarí i gestor Pere Faura tampoc pot parar de crear. Vet aquí la condemna de l’artista. El 2020 ens va anunciar que deixava el món de la dansa, i cap de nosaltres ens ho vam acabar de creure. A finals de 2021 va presentar una proposta entre documental i instal·lativa a l’Antic Teatre –Sidosos (primera prova)–, que potser tornarà en un format més teatral. O no. Darrerament, el Pere ha estat explorant la seva faceta musical mitjançant el karaoke o les sessions de discjòquei (al festival Sismògraf o a La Mercè). Però en Faura no pot abandonar el creador que porta dins. Tots aquells que vam veure Mètode Rosa en vam sortir tocats. Pots fugir de la dansa, Pere, però la dansa no pot fugir de tu. Sortosament.
Un primer advertiment: servidor de vostès va ser (una petita) part implicada en aquest espectacle. Uns pocs dies abans de les funcions, el Pere em va enviar un missatge preguntant-me si acceptaria fer “un col·loqui una mica especial”. Dijous m’era impossible, però tenia el divendres lliure. Vaig acceptar la seva oferta sense dubtar-ho ni un moment: els col·loquis són un gènere performàtic en si mateix, n’he fet uns quants al llarg de la meva trajectòria i aquest era força particular. Un any abans havia vist, a l’Espai Texas, Nostàlgia ionqui (o vull tornar a ser gai), el precedent directe de Mètode Rosa: una mena de conferència performativa (i ballada) on Faura barrejava la seva biografia amb elements LGBTIQ+ de la història de la música pop espanyola i catalana. A aquell espectacle li faltaven assajos i estava una mica desmanegat, tot s’ha de dir, però la cosa ja prometia. Ara, a La Caldera de Les Corts, la proposta va créixer i de quina manera.
Mètode Rosa és un espectacle invertit sobre invertits. Això vol dir que tracta sobre el fet gai (a Catalunya se’n va dir “ser invertit” durant una pila d’anys) i que es representa a l’inrevés. És a dir, començant pel final i acabant pel començament. Com passa a la pel·lícula Irreversible (Gaspar Noé, 2002), però sense violacions allargassades ni tanta violència. Ans al contrari: aquí hi trobareu molta música, ploma i alegria. Com que ja sabem que en el món de la dansa les funcions solen ser escasses, a Mètode Rosa cada nit és nit d’estrena. Per tant, es comença amb la festa final: discjòquei, música a tot volum i karaoke. El Pere ens ensenya i fa ballar una coreografia simple i, a continuació, alguns voluntaris canten/criden hits de Camilo Sesto, Alaska o Raffaella Carrà traduïts al català, mentre les lletres es projecten a la pantalla (disseny de vídeos de Mauri Serrado). Després, naturalment, ve el col·loqui postfunció. “Deixem que els artistes es canviïn i comencem la conversa”. Com que a mi em va tocar fer aquest paper, vaig portar el kit bàsic de tot bon moderador: llibreta, bolígraf i ampolla d’aigua. “Moltes gràcies per quedar-vos. Fa molta patxoca veure una platea tan plena per al col·loqui. De seguida comencem”.
No us penseu ara que us explicaré tot l’espectacle, fil per randa. Ja he sigut acusat massa vegades de fer espòilers i aixafar guitarres. El Pere, acompanyat en escena pel músic Niels Bekius, canta, balla i ens parla d’armaris, himnes i tradicions nostrades. Com fan a les banderoles publicitàries, només citaré un parell de comentaris de dues espectadores il·lustres: “Li haurien de donar el Premi Nacional!”. Això m’ho va dir l’Àngels Margarit en acabar l’espectacle, i ho deia per l’ús que fa en Faura de la llengua catalana: en un món, el de la dansa, on si apareix la llengua és molt improbable que sigui la nostra, en Pere ha utilitzat el català durant tota la seva trajectòria i de forma consistent. Aquí, de forma voluntària i deliciosa, tradueix himnes del pop espanyol al català: el “Bandido” de Miguel Bosé es converteix en “Bandarra”. M’uneixo a la petició de Margarit, i si no li volen donar el Premi Nacional que li donin el d’Òmnium, el de Plataforma per la llengua o, directament, la Creu de Sant Jordi. Fa temps que ho repeteixo: cada dia és més excepcional que els nostres creadors modernus facin servir el català als seus espectacles. Faura assegura que no ho fa com un acte polític, sinó per sentir més properes aquestes cançons, però cal recordar que tot allò personal és sempre polític. Punt i seguit.
Us regalo un altre comentari, aquest de la imprescindible (i incombustible) Marta Oliveres: “Això hauria de fer bolos a totes les festes majors de Catalunya!”. I és que Mètode Rosa, com succeeix amb totes les peces de Pere Faura, és un espectacle popular. És a dir, per a tots els públics. En un món, el de la dansa (“ui!”) contemporània (“ai!”), farcit de propostes massa críptiques, difícils o autocomplaents, s’agraeix que existeixi un creador que entén la dansa com una expressió més de la nostra cultura. Sense elitisme, amb humor i tones d’ironia, Pere Faura ens mira directament als ulls i parla la nostra llengua (literal i figurada), per això aquest espectacle funciona igual entre la gent del sector com a La Caldera, però també ho pot fer a Tortosa o a Figueres davant d’un públic real i divers. Algun programador a la sala?
Per anar acabant i evitant en tot moment l’espòiler, només deixaré per escrit algunes imatges de l’espectacle que em van emocionar, fer riure o tocar especialment. Pere Faura ballant la cançó “Dibuix” de Lluís Llach, amb dues cintes de gimnàstica artística. “En Pere Gallerí” convertit en “El Pere ballarí”, cançó autobiogràfica acompanyada de percussió corporal. El dilema juvenil del creador amb els seus dos cognoms: el patern Gay i el matern Faura. El seu pare, autor d’una frase genial: “Jo l’utilitzaria de ganxo comercial”. I ja paro, que no us ho vull explicar tot. Esperem que aquest Mètode Rosa creixi, es desenvolupi i tingui una vida llarga i saludable, més enllà d’aquests dos bolos, com dos bolets, a La Caldera. Perquè tots sabem que, malgrat que sovint tingui dubtes i ganes de tirar la tovallola, en Faura no pot parar de crear. I encara és molt aviat per afirmar “Adeu, danses de la nit. Adeu a ballar de dia”. Oi, Pere?
Oriol Puig Taulé
PERE FAURA presenta ‘Mètode Rosa’ al Mercat de les Flors del 21 al 25 de gener de 2026
