LA RIBOT

El públic està de peu durant tota la funció, que té una durada de 1 hora i 20 minuts

Han passat vint-i-tres anys des que La Ribot comencés les Peces distingides i el projecte no ha deixat de desplegar-se i transformar-se desvetllant cada vegada noves capes i significats. Les Peces distingides, accions curtes organitzades en sèrie, han estat presentades en diversos dispositius, passant del teatre a la galeria d’art. Another Distinguée, la nova sèrie de peces estrenada ara, afegeix al projecte un nou estrat portant-lo a un lloc sorprenent en el qual tot el que s’ha creat fins ara adopta un nou significat.

Another Distinguée és una invitació a l’oblit i alhora, paradoxalment, un exercici de memòria. La memòria és capritxosa i no admet cap control sobre el que produeix. La memòria construeix els seus relats com si fossin nous cada vegada i per a això desplaça, repeteix, inventa, afegeix, reprimeix, etc.

En aquest sentit, Another Distinguée no només ens porta a una cosa nova sinó que, sobretot, ens empeny a allò desconegut. La claredat característica de les peces anteriors s’ha transformat ara en un espai d’ombres, en una foscor gràfica, gairebé onírica en la qual el cos de La Ribot ha deixat de ser un fetitxe per la mirada de l’espectador i s’ha convertit és una espècie de presència multiplicada que llisca i travessa altres cossos possibles. Heroïna i superherois, guerrers, sirenes … La Ribot i els seus companys s’inventen en cada peça una nova identitat per oblidar-la en la següent.

Another Distinguée convida a endinsar-se en un espai particular, en un lloc característic i únic que es pot designar com un «cub negre». L’espai apel·la a l’experiència individual i directa: cada espectador ha de fer-se càrrec de la seva pròpia presència i és lliure per decidir on i com vol estar en cada moment. Però no només haurà de tenir en compte els altres cossos que l’acompanyen en l’espai. A Another Distinguée no només hi ha ombres: una enorme presència fosca, opaca i sinistra governa aquest lloc establint un principi d’invisibilitat que multiplica a l’infinit els possibles punts de vista i que limita profundament qualsevol intent de controlar visualment el que succeeix. L’única sortida aquí és acceptar la derrota visual i lliurar-se a el que cadascun dels nostres cossos és capaç de fer i entendre.
Jaime Conde-Salazar

Títols de las peces distingides en ordre d’aparició:

Peça distingida n° 48: Sonia
Peça distingida n° 51: Dark Practices. Música: Refraction I, No inc. (Materiel Object and Atom™)
Peça distingida n° 50: Super Romeo. Música: Refraction I, No inc. (Materiel Object and Atom™)
Peça distingida n° 46: Sirènes
Peça distingida n° 47: Sacrifice I
Peça distingida n° 53: Sacrifice II
Peça distingida n° 52: Desasosiego. Música: Omega Point (Shuffle Remix), Sagittarius A
Peça distingida n° 49: Olivia. Música: Anda y pínchame una vena, Álvaro de Cárdenas feat. Fernando Palacios
La peça distingida No 56  Sirenes és una reinterpretació de la peça distingida No 1 Muriéndose la sirena.

Coreografia i direcció La Ribot / Intèrprets La Ribot, Juan Loriente, Thami Manekehla / Disseny llum Eric Wurtz / Instal·lació i vestuari La Ribot / Direcció tècnica Marie Prédour / Realització instal·lació Victor Roy, Marie Prédour / Mirada externa Jaime Conde-Salazar / Realització vestuari Laurence Durieux, Marion Schmidt, Julie Z. / Administrador Gonzague Bochud / Producció i comunicació Sara Cenzual / Administració Gonzague Bochud / Difusió NickyChilds (Artsadmin, Londres). La Ribot es artista asociada de Artsadmin / Difusió a Espanya Paz Santa Cecilia (Magale Prods, Madrid) / Difusión artes visuales Angel Varela
Coproducció Théâtre de Vidy, Lausanne; Centre National de la Danse- Centre Pompidou, Paris; Latitudes Contemporaines, Lille; Teatros del Canal, Madrid; Tramway, Glasgow / Con la colaboración Comédie de Genève / Con el apoyo Stanley Thomas Johnson Stiftung, Ernst Göhner / Fundació La Ribot rep el suport de Ville de Genève, République i cantó de Genève i Pro Helvetia – Swiss Arts Council

#TRANSaccions #LaRibot

Veure més