Pol Jiménez ens rep durant la seva residència a La Caldera i ens explica com s’ha inspirat en la figura de la ‘coplera’ i el ‘café cantante’ per crear ‘Cafè de copla’, solo que presenta al Mercat de les Flors aquesta setmana. La figura de la ‘coplera’ l’ha fascinat des de la infància i amb la seva creació vol reivindicar el seu paper transgressor i fabular amb com seria el cos que ballés la ‘copla’. Per fer-ho convida el públic a compartir l’escena i gaudir in situ d’un cos que fluctua al ritme d’un fil musical que barreja la tradició i l’avantguarda.
Edu Tabueña: Situem-nos als teus orígens com a ballarí, quina va ser la teva porta d’entrada a la dansa?
Pol Jiménez: Jo vaig començar amb cinc anys fent dansa contemporània i dansa clàssica per allò de “que el nen es mogui”. Quan vaig començar a estudiar a l’IEA Oriol Martorell vaig anar veient el ballet, la dansa contemporània, la dansa espanyola. I sempre la dansa espanyola i el flamenc tenien elements que em captivaven. Em vaig agafar allà i vaig començar el meu camí per: l’Institut del Teatre, Sevilla, totes les formacions… però dins la dansa espanyola, diguéssim, a nivell acadèmic.
E.T.: Has tingut l’oportunitat de col·laborar amb molts artistes d’estètiques i punts de vista diversos. Com caracteritzaries el teu llenguatge?
P.J.: Amb tota la informació que tinc, diguéssim, amb la que m’he construït, creo des de tots els materials que he conegut, sigui dansa espanyola o sigui el que sigui. Però no trobo un nom… no sé ni si el trobaré, ni si el voldré trobar. Ara per ara, dic que faig dansa.
E.T.: Com a creador i intèrpret, et va arribar el reconeixement ràpid, quin impacte va tenir en la teva carrera?
P.J.: Vaig rebre un premi quan tenia uns vint-i-cinc anys, un Premi Butaca i un Premi de la Crítica el mateix any. Allò em va fer entrar en una sèrie de circuits i, després, amb Lo Faunal, la peça que fa quatre anys que estem girant, ens ha permès obrir el mercat a França. Aquesta peça és com que ha girat molt més que la que em van premiar, La Oscilante. Cada peça té com el seu lloc en la meva trajectòria. Amb La Oscilante es van aconseguir uns premis que van obrir un camí i amb Lo Faunal he aconseguit obrir les portes a la internacionalització.
E.T.: Tot i la teva joventut, t’avala una carrera de més d’una dècada. Quin lloc ocupa ‘Café de Copla’ dins la teva obra?
P.J.: Amb La Oscilante es plantejava aquesta necessitat de no reconèixer-me en els codis que hi havia dins la dansa espanyola, de buscar un cos que ballés sense la necessitat de gènere o d’anomenar-se. Amb Lo Faunal sí que hi havia la necessitat d’entrar en aquest cos que era meitat animal, meitat humà. Amb tot l’univers de La siesta del fauno, de Nijinsky, vaig començar-me a allunyar del que havia fet anteriorment. I ara, amb Café de Copla, la pregunta que es planteja és “com és el cos que balla la copla?”. Entenent que no hi ha un cos com a tal. Si donem el salt, el cos que balla la copla no existeix, però tenim referents de ‘copleres’, de folklòriques, llavors anem a fixar-nos en elles per tractar de veure, si es pogués ballar, com es podria ballar.
E.T.: Com portes al present la figura de la ‘coplera’ amb el teu espectacle?
P.J.: Per mi l’interessant d’aquest espectacle és que plantejo un cos que no existeix com a tal perquè la ‘copla’ no es balla. Llavors haig d’agafar referències de les persones que cantaven això i veure com jo ho tradueixo al moviment.
E.T.: I l’espai de socialització del ‘café cantante’?
P.J.: Café de Copla ha estat ambientat amb l’estètica del ‘café cantante’, aquests cafès que existien en un determinat moment històric en què la gent anava allà com si fos una taverna. Hi havia actuacions, la gent estava bevent i les artistes s’apropaven molt al públic, cantaven… D’alguna manera, el que he hagut de fer amb Café de Copla, és anar a buscar les folklòriques de les quals tenim arxius i referències d’elles, en un context de ‘café cantante’. No en un context de gran escenari com seria la Jurado, com podria ser la Pantoja, perquè la relació que a mi m’interessava amb el públic era de proximitat.
E.T.: No és habitual situar les ‘copleras’ en un terreny polític, consideres que se’ls hi pot atribuir un rol subversiu?
P.J.: Tenien un micròfon per parlar d’un tipus de dona, d’un tipus de relació, d’un tipus de sexualitat, que no es podia parlar en aquell moment. Però com tenien la bandera que “som artistes”, doncs “a l’escenari tot s’hi val”.
E.T.: Quina particularitat té per a tu que aquesta peça es representi al Mercat de les Flors?
P.J.: Al final l’espai i el temps és el que necessitem els artistes per poder fer coses amb les quals ens sentim a gust i que interpel·lin el públic. De fet, l’escenògraf ha entrat perquè presentem al Mercat de les Flors i vaig sentir que necessitava la seva mirada per poder col·locar tot aquest dispositiu en escena i que la gent, tant des de platea com des de l’escenari, puguin gaudir de la peça. Estar a la ‘Casa de la Dansa’ és un gran somni per a mi i em possibilita que el públic habiti el ‘café cantante’ des de dins.
Edu Tabueña
POL JIMÉNEZ presenta ‘Café de copla’ al Mercat de les Flors del 24 al 26 d’octubre de 2025
